Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 2/4/2014

Planificar les ciutats sense cotxes

Hamburg ha presentat un pla per a promoure la mobilitat a peu i en bicicleta i fer que en 20 anys no sigui necessari utilitzar el cotxe a la ciutat

Altres ciutats com Louvain-la-Neuve, Freiburg, i Amsterdam ja han dut a terme projecte amb barris planificats i desenvolupats amb la visió lliure de cotxes

Planificar la ciutat sense cotxes, utopia o visió estratègica? Avui en dia, pensar en una ciutat sense cotxes encara sembla més aviat una utopia, però el cert és que si mirem enrera, fa només 15 o 20 anys es feia impensable poder imaginar una ciutat que planifiqués l’urbanisme sense cotxes i avui en dia ja són diverses les iniciatives que es coneixen que van en aquest sentit. 

Sense anar més lluny aquest mes de gener s’ha conegut que la ciutat alemanya d’Hamburg ha anunciat un pla urbanístic que té per objectiu eliminar la necessitat d’utilitzar el cotxe per als desplaçaments urbans en un horitzó de 15 a 20 anys. 

La inquietud d’Hamburg per la mobilitat i per la integració de la sostenibilitat en les polítiques urbanes no és nova. Des de fa temps que ha treballat en habilitar un gran nombre d’espai verds per tota la ciutat que l’han convertit en una de les ciutat més sostenibles d’Europa. Precisament tot aquest treball va rebre el reconeixement l’any 2011 en que la ciutat va ser escollida com la capital europea del medi ambient.

El nou pla que ha presentat la ciutat s’anomena Grünes Netz, que significa Xarxa Verda o Green Network. Com el seu nom indica el pla pretén crear una xarxa de vies per a bicicletes i vianants que connectin totes les zones verdes de la ciutat i que permetin accedir als principals punts d’interès de la ciutat. Al mateix temps també es preveu la creació de punts d’intercanvi a l’exterior de la ciutat on es pugui deixar el cotxe i realitzar el trajecte urbà a peu, en bicicleta o en transport públic. 

L’objectiu del pla no és altre que eliminar la necessitat d’utilitzar el cotxe a la ciutat i que tots els trajectes urbans siguin viables, còmodes i atractius amb els mitjans sostenibles com anar a peu, en bicicleta i en transport públic. 

El projecte va més enllà de facilitar un conjunt d’itineraris per a moure’s a peu o en bicicleta. Segons els impulsors del pla, el que es pretén és promoure que el ciutadà, en el moment de realitzar un desplaçament també tingui l’oportunitat de gaudir d’aspectes com la calma, un paisatge ple de naturalesa,  la possibilitat de gaudir d’espais d’oci a l’aire lliure o de practicar esports en ambients saludables. El pla, doncs, s’orienta clarament per a incrementar el nivell de qualitat de vida de la ciutat i ho fa a través de la mobilitat, però no només limitant-se estrictament a la mobilitat. 

Moltes ciutats han treballat en els darrers anys per a integrar l'entorn natural a la ciutat i en moltes urbs això s’ha traduït en la creació d’anells verds. Un bon exemple d’aquest model el trobem a Vitòria, ciutat que també va ser reconeguda com a capital europea del medi ambient l’any 2012 i que un dels seus projectes més destacats en l’anella verda que rodeja tota la ciutat. 

El pla que ha anunciat Hamburg va una mica més enllà d’aquest plantejament dels anells verds i pretén crear una xarxa de zones verdes connectades que cobrirà el 40% del total de la superfície de la ciutat. 

Exemple de connexió entre zones verdes a la ciutat d'Hamburg

Exemple de connexió entre zones verdes a la ciutat d'Hamburg

 

El Pla anunciat per Hamburg va en una línia de planificació de la mobilitat per a reduir substancialment la presència de vehicles a la ciutat i que altres ciutats ja han experimentat en diversos projectes pilot. Coneixem-ne alguns exemples.

 

El cas de Louvain-la-Neuve, una ciutat a escala humana

La ciutat de Louvain-la-Neuve, situada a Valònia (Bèlgica), és una ciutat de nova construcció que es va començar a construir l’any 1967, com a conseqüència de l’escissió  d’una part de la Universitat de Leuven (Flandes).

En el seu moment, quan es va iniciar el projecte de la nova ciutat ja es va pensar que fos una ciutat modèlica a nivell urbanístic i es va planificar de tal manera que la presència de vehicles a l’espai públic es minimitzés potenciant un ús de l'espai públic més social i on les persones fossin les protagonistes. 

La idea principal de la ciutat fou de crear un gran centre de la ciutat completament per als vianants i crear, també, illes de vianants en les zones residencials de tal manera que l’ús del cotxe es limita, només, als carrers de la xarxa bàsica que donen accés als barris de la ciutat, impedint l’accés a l’interior de les illes de vianants, on només es pot anar a peu i en bicicleta. Per tal de dotar d’accés en vehicle privat també es va construir una xarxa viària subterrània de carrers i un conjunt d’aparcaments que fan que tota la circulació de vehicles del centre urbà sigui per sota del sòl de la ciutat. 

Un altre aspecte que caracteritza la ciutat és que en el moment de planificar-se es va desenvolupar al voltant de l’estació de ferrocarril, cosa que fa que l’accés en transport públic a la ciutat sigui molt còmode i ràpid. 

En un principi la ciutat va anar molt lligada a la vida universitària, però amb el temps s’ha convertit en una ciutat amb identitat pròpia i amb un alt nivell de qualitat de vida. Prova d’això és que actualment hi ha una llista d’espera considerable per a accedir a terrenys disponibles per a poder construir nous habitatges a l'àmbit territorial de la ciutat. 

El projecte de Louvain-la-Neuve ha estat molt estudiat des del punt de vista de l’urbanisme i és un dels casos d’èxit més reconeguts de planificació urbanística. 

En el següent enllaç es pot trobar més informació sobre la ciutat de Louvain-la-Neuve. 

Per als que tinguin més interès en aquesta ciutat poden visualitzar el documental on s’explica tot el procés per a decidir el projecte urbanístic de Louvain-la-Neuve

Louvain-la-Neuve

La planificació urbanística de Louvain-la-Neuve ha prioritzat l'espai públic per als vianants deixant la presència del cotxe al subsòl de la ciutat

 

Vauban, un altre exemple de planificació urbanística lliure de cotxes

El cas de Vauban, un barri de la ciutat alemanya de Freiburg, també és força curiós. Després de la segona guerra mundial, Vauban va convertir-se en base militar i així va restar fins l’any 1992. En aquell moment es va començar un important procés reivindicatiu i participatiu de veïns i entitats socials per tal de convertir l’antiga base militar en un barri sostenible i planificat per a minimitzar la presència de vehicles en els seus carrers. 

El desenvolupament urbanístic del barri s’articula a partir d’una línia de tramvia que és, alhora, l’eix principal de barri. A partir d’aquí hi ha diverses illes de zones residencials i un gran nombre de camins i itineraris només aptes per anar-hi a peu i en bicicleta que connecten les diferents illes de cases. Els barris també tenen accés en cotxe, però es tracta de carrers sense sortida que limiten l’accés només a aquells vehicles dels propis veïns. 

A més a més l’estructura urbana dels carrers dóna més importància a la mobilitat a peu i en bicicleta, així les principals artèries de mobilitat són destinades a aquests mitjans de transport i les vies on els vehicles hi tenen accés són de caràcter secundari. 

Per tal de facilitar que tant els veïns de Vauban com els visitants al barri puguin accedir-hi en vehicle, també s’han construït dues zones d’aparcament als exteriors de barri on es poden deixar els vehicles i accedir al barri a peu. 

Un altre fet a destacar del barri de Vauban és que el fet que els seus carrers siguin amables i tranquils, no només ha afavorit l’arribada de veïns al barri que en valoren l’espai com a zona residencial, sinó que també atreu visitants que hi venen a gaudir de l’espai lliure i dels bars i restaurants que s’hi han anat instal•lant. 

Aquest fet mostra, també, que el concepte de desenvolupament urbanístic sense cotxes no només és atractiu des del punt de vista residencial, sinó que serveix d’estímul per a una economia de proximitat basada en el comerç, la restauració i l’oci. 

Vauban és un clar exemple que si l’estructura urbana i la vida quotidiana es dissenya per a minimitzar l’ús del vehicle privat, els ciutadans comencen a plantejar-se, també, si és necessari utilitzar el cotxe de manera permanent, o només quan és estrictament necessari. 

L’exemple de Vauban també ha servit per inspirar altres barris de la ciutat, com per exemple Reiselfeld que ha seguit patrons de desenvolupament urbanístic similar als de Vauban. 

En el següent vídeo podeu trobar més informació sobre el cas de Vauban. 

Exemple de carrer per a vianants a Vauban

Exemple de carrer per a vianants a Vauban

 

GWL Terrein, un altre exemple a Amsterdam

Un cas similar als anteriors el podem trobar a Amsterdamm. Igual que en els dos casos anteriors el cas de GWL Terrein neix en el moment que uns terrenys que antigament es destinaven a la depuració i subministrament d’aigua a la ciutat, passen a ser terrenys d’ús residencial. En aquest moment, i també gràcies a la pressió d’activistes socials i mediambintals, es decideix desenvolupar un barri ecològicament sostenible i que s’estructuri en base a carrers lliures de vehicles. 

El barri s’estructura al voltant d’un centre amb equipaments i serveis que aprofita les antigues instal•lacions de la companyia d’aigües. Al voltant d’aquest equipaments s’hi van construir diversos blocs d’habitatges fins a completar uns 600 habitatges. 

Tot l’entorn del blocs es basa en un espai públic lliure de vehicles i on tota la mobilitat es realitza a peu o en bicicleta. 

L’accés al barri es garanteix per un conjunt de línies de transport públic que el connecten amb els principals punts d’interès de la capital holandesa. 

L’aparcament dels residents es permet a l’interior del barri, tot i que l’oferta de llocs disponibles és limitada i s’assignen per sorteig. Per aquest motiu molts residents opten per no tenir vehicle en propietat o bé, per aparcar a les afores del barri on si que existeixen zones d’aparcament habilitades. 

Visió aèrea de GWL Terrein on es veu clarament la zona lliure de cotxes

Visió aèrea de GWL Terrein on es veu clarament la zona lliure de cotxes

 

La conjunció de tres elements: decisió política, recolzament ciutadà i planificació urbanística amb visió lliure de cotxes

Els casos que s’han vist anteriorment són tots ells casos d’èxit ja que es tracta de barris que ja s’han desenvolupat i que actualment tenen un nivell de vida molt valorat pels seus veïns. 

En els tres casos anteriors coincideixen trets comuns que han estat elements facilitadors del desenvolupament dels projectes urbanístics:

 

 


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal