Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 10/1/2013

La mobilitat global a la ciutat de Barcelona va baixar durant l’any 2012

Aquest mes de setembre de 2013, l’Ajuntament de Barcelona ha publicat les dades de mobilitat de la ciutat durant l’any 2012. Una de les dades que crida l’atenció d’aquest recull d’informació és que per primer cop en molts anys la mobilitat global a la ciutat de Barcelona ha baixat respecte anys anterior, concretament un 1,1 % la mobilitat interna i un 2,43% en la mobilitat de connexió. 

No es tracta de percentatges molt significatius, però si que és representen del moment actual de recessió econòmica en que ens trobem i que té una traducció directa en la mobilitat de les persones. Un cop més es veu molt clarament l’estreta relació que existeix entre mobilitat i activitat econòmica. 

Evolució dels desplaçaments interns de la ciutat de Barcelona

Evolució dels desplaçaments interns de la ciutat de Barcelona (2008 any base = 100)

Evolució dels desplaçaments de connexió a la ciutat de Barcelona

Evolució dels desplaçaments de connexió a la ciutat de Barcelona (2008 any base = 100)

 

Observant les dades de manera més detallada també s’observa que el comportament de l’evolució de la mobilitat en els darrers anys no és el mateix segons els mitjans de transport. Mentre que la mobilitat en vehicle privat (cotxe i moto) i la mobilitat en transport públic segueixen tendències a la baixa, la mobilitat a peu, segueix una tendència progressiva a l’alça. 

En certa manera, es reflecteix un canvi d’hàbits de mobilitat de la població, que es pot entendre pels canvis de situacions laborals que molta gent ha patit durant els anys que portem de crisi, principalment per l’increment de persones a l’atur i també per una pèrdua de valor adquisitiu que porta a potenciar aquells desplaçaments amb menys cost econòmic. 

 

El nombre de vehicles més baix dels darrers 20 anys 

Una altra dada que crida l’atenció és el descens important el nombre de cotxes matriculats a la ciutat. Des de l’any 1991, segons les dades de l’IDESCAT, el nombre de cotxes a la ciutat mai havia baixat dels 600.000. L’any 2009 aquesta dada ja va baixar per sota dels 600.000 i la tendència s’ha mantingut al llarg de tots aquests anys fina a arribar als 585.848 turismes que hi havia l’any 2012 a la ciutat, això significa uns 20.000 vehicles menys que els que hi havia l’any 2002. 

Un cop més els costos creixents de mantenir un cotxe (combustible, aparcament, etc.), sumats als efectes de la situació econòmica estan accelerant la tendència de la ciutadania de Barcelona per optar per altres alternatives a l’adquisició d’un cotxe. 

Precisament una d’aquestes alternatives és l’ús de la motocicleta que experimenta un comportament inversament proporcional al del cotxe. Si durant els últims 20 anys la tendència del cotxe ha estat a la disminució, la tendència de la motocicleta ha estat a l’alça. Així, malgrat la crisi econòmica, durant els darrers anys,  el nombre de motocicletes a la ciutat de Barcelona ha augmentat significativament: l’any 2002 hi havia unes 230.000 motos i l’any 2012 ronden les 300.000. 

 

La qualitat de l’aire, assignatura pendent

Les dades del 2012 també mostren que la qualitat de l’aire a la ciutat de Barcelona segueix sent una assignatura pendent. Durant l’any 2012, un 5,3% dels temps es van superar els valors límits permesos per la UE, especialment en la micropartícules PM10. 

Aquest tipus de contaminació va directament relacionada amb els vehicles de combustió diesel i és una conseqüència directa del parc de vehicles actual, amb molta presència d’aquest tipus de vehicles que durant molt de temps han estat ben vistos per la ciutadania degut al seu consum de combustible més reduït que els vehicles de gasolina. 

 

L’evolució del transport públic, pautes diferents segons els modes de tranport

La tendència general del transport públic, com s’ha comentat anteriorment, és a la baixa en el seu conjunt, tot i que analitzant cada un dels modes de transport públic s’observen evolucions diferenciades. 

Pel que fa al Metro i FGC, durant els últims 10 anys han seguit una tendència clara a l’alça en nombre de viatgers, tot i que en ambdós casos el darrer any s’ha experimentat un descens, fruit del context general de la mobilitat. Val a dir que en el cas de FGC es tracta d’un descens important, en concret d’un 5,8%. 

En canvi, tant el bus urbà com la xarxa de Rodalies han experimentat una davallada continuada de passatgers, especialment a partir de l’any 2006 i 2007. En el cas del bus, la davallada es pot comprendre per una progressiva pèrdua de velocitat comercial i en conseqüència de competitivitat respecte a d’altres mitjans de transport. Cal esperar que la progressiva posada en funcionament de les línies de la xarxa ortogonal aniran invertint aquesta tendència a disminuir passatgers. 

En canvi, en el cas de Rodalies, la davallada s’entén per un progressiu empitjorament de la qualitat del servei que va fer incrementar el nombre d’incidències i, en conseqüència, la pèrdua de confiança dels usuaris. Tot i això, des de l’any 2010, Rodalies ha aconseguit frenar el descens dels anys anteriors. Aquest canvi de tendència es deu, principalment, a una inversió en nous trens i també en el canvi de gestió del servei, que es va traspassar de l’Estat a la Generalitat l’any 2010. 

El bus interubà, ha experimentat un important augment de viatgers durant els últims anys, tot i que com la resta, s’ha estabilitzat des de l’any 2008. Aquest augment s’explica, tant per una millora de moltes línies de transport interurbà, tant en freqüència com en rapidesa. També, el tramvia ha augmentat considerablement el nombre de viatgers fins l’any 2008 gràcies a un augment significatiu de la xarxa i a partir del 2008 el nombre de viatges s’ha estabilitzat. 

Evolució del transport públic (2002, any base = 100)

Evolució del transport públic (2000 any base = 100. Les dades del tramvia no es visualitzen al gràfic ja que al tenir un creixement molt important als anys inicials, provoquen una distorsió de la resta de dades)

 

El “Bicing”, de l’euforia a l’estabilitat

Una evolució interessant és la que presenta el Bicing. Quan es posar en funcionament el servei, l’any 2007, el servei va experimentar un boom en el nombre de persones inscrites al servei. Gràcies a uns preus molt econòmics i a la curiositat de la ciutadania, ràpidament es van assolir els 180.000 abonats. 

Un excés de demanda per l’oferta existent i la manca d’experiència en la gestió d’un servei d’aquest tipus va provocar que el servei patís un cert desprestigi i deteriorament que va obligar a l’Ajuntament de Barcelona a prendre mesures per a aplicar millores al servei, com per exemple més seguretat contra els robatoris i una millor gestió de la disponibilitat de les bicicletes a les estacions. 

Tot i això, molts dels usuaris inicials van decidir donar-se de baixa del servei i a partir de 2009 es va baixar progressivament el nombre d’abonats arribant, l’any 2012 als 114.000 abonats. 

Malgrat el descens d’abonats, les millores al servei i una millor gestió del mateix han portat a un progressiu increment del nombre d’usos de les bicicletes, així, si l’any 2008 es feien uns 12 milions de desplaçament, l’any 2012 se n’han fet uns 16 milions. En definitiva, es pot dir que el Bicing ha superat la fase inicial d’eufòria i d’un cert caos organitzatiu i ara es troba ja en una fase de maduresa i consolidació d’un grup d’usuaris fidels. 

Evolució del Bicing, abonats i usos

Evolució del Bicing, abonats i usos (2008 any base = 100) 

 

Més carril bici i més utilització de la bicicleta com a mitjà de transport

Val a dir que l’increment del nombre de desplaçaments del Bicing, va en consonància amb el nombre de desplaçaments que s’han fet a la ciutat de Barcelona en bicicleta, que també es manté creixent al llarg dels darrers sis anys. En concret, l’increment d’usuaris de la bicicleta entre l’any 2007 i 2012 ha estat del 36,7%

Aquest increment és degut, en part a la posada en servei del Bicing, i també a l’increment del nombre de quilòmetres de carril bicicleta a la ciutat, que en el mateix període de 2007 a 2012 s’ha incrementat en 60 quilòmetres, és a dir un increment d’un 44%

 

Més zones per a vianants

Igual que passa amb la bicicleta, les dades presentades per l’Ajuntament de Barcelona també mostren que la infraestructures per a vianants han augmentat al llarg dels darrers anys. Entre l’any 2008 i 2012 la superfícies de via pública destinada als vianants ha passat de les 69,3 Ha de l’any 2008 a les 75 Ha del 2012. 

L’increment del nombre de zones per a vianants, és un dels elements que de ben segur han contribuït a l’increment dels desplaçaments a peu en els darrers anys. 

 

Menys aparcament en calçada 

Fruit de la política de contenció de l’oferta d’aparcament, i de prioritzar altres usos del carrer, com per exemple els zones per a vianants, el nombre d’aparcaments en calçada s’ha anat reduint al llarg d’aquests anys. Entre l’any 2008 i l’any 2012 l’oferta d’aparcament en calçada va reduir-se un 21%.

En canvi l’oferta d’aparcament fora de calçada segueix en augment. Entre l’any 2008 i 2012 aquesta tipologia d’aparcament ha augmentat un 4,8%. 

La tendència és clara, destinar l’espai públic a usos que afavoreixin la vida social i econòmica de la ciutat i traspassar l’oferta d’aparcament a pàrquings, tant públics com privats. 


Protegir els usuaris més vulnerables

En general les dades de la seguretat viària i accidentalitat a la ciutat de Barcelona segueixen una tendència positiva. En els últims 10 anys s’ha passat de 10.359 accidents amb víctimes a 8.419. Igualment el nombre de morts per accident de trànsit ha baixat de 42 de l’any 2004 a 30 de l’any 2012. 

El principal problema en l’accidentalitat a Barcelona i, en general, en tots els àmbits urbans és que la inseguretat viària perjudica de manera molt exagerada els usuaris més vulnerables. Així, dels 30 morts en accident de trànsit de la ciutat l’any 2012, 15 varen ser conductors de motocicleta i 12 foren vianants, només 1 conduïa un cotxe, 1 més anava en bicicleta i el restant en ciclomotor. 

Repartiment del nombre de morts per accident de trànsit segons mode de transport

Repartiment del nombre de morts per accident de trànsit segons mode de transport (2012)

El repte és clar, cal destinar molt més esforços a protegir els vianants i motociclistes, ja que són els col•lectius que pateixen les conseqüències més greus de l’accidentalitat. 

http://w110.bcn.cat/fitxers/premsa/130115dossieraccidentalitat2012definitiu.319.pdf

 


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal