Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 4/30/2013

L'ús dels telèfons mòbils com a eina d'obtenció de dades de mobilitat

 

Aquest mes s'ha presentat un projecte desenvolupat conjuntament entre el Centre Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universitat de Princeton que permetrà estudiar la mobilitat dels ciutadans de Barcelona gràcies a l'ús dels seus telèfons mòbils. Els usuaris que participaran en aquest projecte ho faran de forma voluntària i mitjançant una aplicació mòbil s’analitzarà la seva mobilitat quotidiana. 

A partir de les dades obtingudes es pretén dibuixar un patró de les pautes de mobilitat i a partir d’aquí estudiar les desigualtats socials existents en una ciutat, en aquest cas Barcelona. 

 

Una aplicació mòbil que monotoritza tots els nostres desplaçaments

Per tal de dur a terme aquesta investigació s’ha desenvolupat una aplicació móbil anomenada Space Mapper que, gràcies al GPS dels telèfons mòbils, permet monotoritzar tots els desplaçaments que realitza un individu, sabent, per exemple quins carrers utilitza, quins són els barris més freqüentats o quins mitjans de transport són els més utilitzats.

Val a dir que l’aplicació vol assegurar l’anonimat de la informació ja que el seu objectiu no és analitzar la mobilitat de manera individual sinó en el seu conjunt. Per aquest motiu, les dades que s’envien a través de l’aplicació són encriptades i emmagatzemades en un servidor central de forma totalment anònima. L’aplicació també permet als usuaris de triar quines informacions s’enviaran i també la freqüència amb la que es faran els enviaments. 

L’usuari també té la possibilitat de fer un seguiment dels seus propis desplaçaments i entendre millor de quina manera es mou i quins són els indrets que més freqüenta. 

Tota aquesta informació obtinguda de diferents persones de la ciutat i analitzada en conjunt pot permetre conèixer, per exemple, quins són els punts de la ciutat que generen més atracció de visitants, quins són els que menys, quins carrers són més o menys transitats, etc. Aquesta informació permet dibuixar un mapa social de la ciutat identificant aquells punts que presenten un risc més alt d’exclusió social i urbana. A més a més la informació dels patrons de mobilitat pot ser comparada amb altres informacions de la ciutat, com per exemples els nivells de contaminació atmosfèrica, sonora o criminalitat i detectar punts conflictius a nivell social. 

Actualment l’equip investigador s’ha centrat en analitzar les dades de mobilitat de Barcelona, Nova York i Los Ángeles, per això esperen obtenir una mostra de persones voluntàries que s’instal•lin l’aplicació prou àmplia per a poder obtenir uns resultats el més significatius possibles. 

Més enllà dels objectius d’aquest projecte és obvi que les dades obtingudes a través dels telèfons mòbils podrien tenir una aplicació per ta estudiar les pautes de mobilitat que s’analitzen en els Plans de mobilitat urbana. 

Cal tenir en compte que actualment l’obtenció de dades per a la realització dels Plans de mobilitat urbana suposa, aproximadament un 30% del cost total del Pla. L’ús dels telèfons mòbils pot ser una eina que en un futur pròxim permeti obtenir informació dels desplaçaments dels ciutadans de manera més precisa i més barata que permeti millorar el coneixement de les pautes de mobilitat de les ciutats. 

Per això encara caldrà vèncer algunes mancances que tenen aquestes tècniques, com es descriu a continuació. 

 

L’ús dels telèfons mòbils com a font d’informació per a estudis socials i demogràfics

L’estudi que s’ha anomenat anteriorment es basa en un article publicat per diversos investigadors de la Universitat de Princeton i del CSIC i que porta per títol New Approaches to Human Mobility: Using Mobile Phones for  Demographic Research. Aquest article analitza les possibilitats que ofereixen els telèfons mòbils com a font d’informació per a estudis demogràfics i socials. 

L’article mostra el potencial que tenen els telèfons mòbils com a eines per a l’obtenció de dades. Respecte els mètodes tradicionals de recollida de dades com poden ser les enquestes o els mostrejos a peu de carrer, l’ús dels telèfons mòbils presenta l’avantatge de la rapidesa i la del cost, ja que les dades s’obtenen automàticament i en temps real. També presenta l’avantatge que la informació facilitada té molt més detall que la informació obtinguda pels mètodes tradicionals i això permet un anàlisi posterior més acurat i precís. 

Tot i les avantatges també es fan evidents algunes mancances encara per resoldre avui en tia. La primera d’elles fa referència la representativitat i generalització dels resultats obtinguts. El fet d’utilitzar els telèfons mòbils com a font d’informació i que normalment farà falta un registre a través d’Internet per part de l’usuari, fa que la mostra final que s’analitza pugui presentar un biaix ja que alguns grups poblacionals no utilitzen telèfons mòbils i, per tant, quedarien fora de l’anàlisi i les conclusions extretes no podrien ser generalitzables al conjunt de la població. 

Tot i això, cal tenir en compte que el telèfon mòbil és una eina cada cop més generalitzada i que és d’esperar que amb el temps aquest problema es vagi minimtzant. Per exemple, segons un estudi de l’INE de l’any 2011 un 94,5% de la població catalana va utilitzar el telèfon mòbil durant l’any 2011. 

Un altre problema que presenta l’ús dels telèfons mòbils per a l’obtenció de dades és el de la privacitat. En primer lloc és necessari un consentiment de l’usuari per a obtenir i processar la informació que genera el seu telèfon mòbil, per tant, un cop més això pot suposar una limitació en la representativitat de les dades, ja que hi pot haver un col•lectiu determinat d’usuaris que, tot i tenir telèfon mòbil, recelin d’utilitzar-lo amb la finalitat de monotoritzar els seus moviments. A part del consentiment de l’usuari també caldrà processar la informació de la manera correcta per tal de garantir l’anonimat de la informació obtinguda, cosa que no sempre serà fàcil al tractar-se d’informació geogràfica molt precisa. El tema de l’anonimat de les dades serà especialment crític si es preveu publicar la informació obtinguda a Internet o d’altres mitjans de comunicació d’accés públic. 

L’aplicació Space Mapper que s’ha fet servir per a estudiar la mobilitat a les ciutats ha resolt aquest fet permetent només la visualització de la mobilitat individual de les dades pròpies de cada usuari i pel que fa a les dades de la resta d’usuaris només se’n poden veure explotacions estadístiques agregades que no donen cap mena d’informació d’individus concrets. 

 

Quins són els límits legals i ètics de l’ús de la informació obtinguda a través dels telèfons mòbils?

Com hem comentat anteriorment, un dels temes més importants a tenir en compte a l’utilitzar dades dels telèfons mòbils és establir els límits legals i ètics per a l’ús d’aquesta informació. De fet, l’objectiu principal de l’estudi explicat anteriorment ja es podria dur a terme sense necessitat de cap aplicació específica ja que la majoria de companyies de telèfons guarden molta informació sobre l’ús que fan els seus clients dels telèfons mòbils, incloent-hi també, dades sobre la seva posició geogràfica. 

Tot i això, és obvi que aquestes dades són molt sensibles i de caràcter personal que estan regides per una legislació molt proteccionista amb l’individu (Ley Organica de Protección de Datos) i que obliga a qualsevol entitat que posseeixi informació de caràcter personal a demanar permís a l’usuari per a qualsevol ús que en vulgui realitzar. Aquests drets dels usuaris estan recollits en el que s’anomenen drets ARCO, és a dir: A (Accés a la informació pròpia de caràcter presonal), R (Rectificació), que ens permet modificar la nostra informació personal, C (Cancel•lació) que ens permet eliminar la informació personal d’una companyia i també la O (Oposició) que ens permet decidir quins usos es donarà a la informació personal que tingui l’entitat. 

 

 

Un dels casos més coneguts i impactants sobre les dades que pot arribar a generar un telèfon mòbil es va produir a Alemanya, quan el militant del partit verd, Malte Spitz, va decidir exercir el dret que tenim tots els ciutadans de conèixer totes les dades personals que una companyia té emmagatzemades sobre nosaltres. Spitz va demanar aquesta informació a la seva companyia telefònica, Deutsche Telekom, i després de molt d’insistir i d’haver d’anar a judici va aconseguir obtenir la informació sol•licitada. 

Sorprenentment la companyia guardava un extens historial d’informació que permetia resseguir quasi fil per randa tota la seva vida dels últims 6 mesos: a qui havia trucat, quines trucades havia rebut, a qui no havia contestat, quins SMS havia rebut i enviat i, el més impactant, a quins llocs havia estat. 

Per tal de fer pública i evident la gran quantitat d’informació que emmagatzemen les companyies telefòniques Spitz va publicar tota la informació a Internet on es poden veure exactament tots els seus moviments durant els últims 6 mesos.  

 

 

Altres experiències d’obtenció de dades a través dels telèfons mòbils

Tot i les limitacions presenta la obtenció de dades mitjançant els telèfons mòbils, explicades anteriorment i l’evident perill d’un mal ús d’aquesta informació, tampoc cal negar el gran potencial que ofereixen els nous telèfons mòbils com a eines de comunicació i d’accés a la informació. 

La informació que avui en dia produïm com a individus i que molt sovint enviem a la xarxa de manera voluntària, pot ser de gran utilitat per a conèixer millor les realitats socials i geogràfiques del territori i pot permetre als gestors  públics millorar la seva presa de decisions. Alhora, fer-ne un mal ús posa en perill l’intimitat de les persones i genera una sensació de por i de control que pocs ciutadans desitgen a les seves vides. La societat de la informació i la legislació encara tenen molt de cami a recórrer per a dibuixar clarament la diferència entre l’ús de dades per a un interès comú o aquell ús que significaria atemptar contra un dret bàsic de tot individu que és el dret a la intimitat. 

Tot seguit presentem alguns projectes que ja han explorat aquest camí i que han convertit els propis usuaris dels telèfons mòbils en sensors del territori que recullen dades i les ofereixen al núvol per a fer-ne un processament global. 

 

Tom Tom i la congestió viària

Un dels casos més coneguts és referent a la companyia de serveis de georeferenciació Tom Tom, molt coneguda internacionalment perquè ofereix serveis de navegació per satèl•lit a milions de conductors de tot el món. 

L’empresa té un servei a la seva pàgina web que, mitjançant la informació de les velocitats de circulació dels vehicles, informació obtinguda a través dels seus GPS, permet conèixer el grau de congestió de les principals ciutats del món. 

Actualment Tom Tom té la major base de dades del món sobre informació del trànsit en temps real a la gran majoria de ciutats del món. A més a més és una informació que es pot consultar de manera gratuïta a través del seu lloc web. Les dades també permeten a la companyia millorar el càlcul d’itineraris ja que es disposa dels patrons de trànsit de les ciutats i, per tant, es poden cercar rutes alternatives als vials que normalment es troben congestionats en hores concretes. 

 

Copenhaguen wheel, sensors mediambietals incorporats a la bicicleta

Un projecte similar al de Tom Tom es va dur a terme a Copenhaguen, amb el nom de Copenhaguen Wheel i que va comptar amb la participació del Massachussets Institute of Technology (MIT). En aquest ocasió l’objectiu principal no era conèixer l’estat del trànsit sinó l’estat del medi ambient. 

Per aconseguir-ho el projecte va dissenyar una bicicleta amb sensors incorporats que, a mesura que roda pels carrers, va capturant informació sobre el grau de contaminació de l’aire, les condicions ambientals i, fins i tot, les condicions de l’estat de la calçada. Tota aquesta informació s’envia directament al telèfon mòbil de l’usuari, que va connectat a la bicicleta, i automàticament està disponible a la xarxa. 

L’usuari pot decidir que guardar la informació per al seu ús personal o bé compartir la informació a la xarxa. Gràcies a la informació compartida per altres usuaris es pot obtenir un mapa en temps real del grau de contaminació atmosfèrica i això por permetre a la resta d’usuaris de la bicicleta, triar rutes alternatives menys contaminades. 

Tot i que el projecte del Copenhaguen Wheel va ser de caire experimental, els sues resultats han inspirat algunes de les innovacions que s’incorporaran al nou sistema de bicicleta pública que s’implantarà a Copenhaguen el proper estiu. 

 

 


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal