Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 8/28/2012

RENFE i FGC en lluita contra l’incivisme

Rodalies reforçarà la seguretat per lluitar contra l’incivisme, especialment durant les nits dels caps de setmana

FGC ha presentat diverses actuacions per lluitar contra l’incivisme entre elles una aplicació pel mòbil que permet als usuaris denunciar conductes incíviques 

 

Els usuaris amb conductes incíviques són pocs però causen molèsties a la gran majoria i suposen un deteriorament de la qualitat del servei del transport públic. Per aquest motiu, tant Rodalies com FGC estan impulsant mesures per a lluitar contra l’incivisme. 

 

El cost de l’incivisme

La lluita contra l’incivisme no només va en detriment de la qualitat dels serveis de transport públic sinó que també té un cost econòmic important per les operadores del  servei. Segons les dades de FGC, el cost de reparació dels actes incívics produïts en els seus vehicles suposa uns 2 M€ per any. De la mateixa manera, des de Rodalies RENFE s’avalua el cost de l’incivisme en uns 3M€ per any i es calcula que un 19% dels retards produïts són deguts a algun tipus d’acte incívic. 

 

Més col•laboració ciutadana

Per tal de lluitar contra els usuaris incívics FGC ha presentat un paquet de 23 mesures i actuacions que s’aniran aplicant progressivament. Entre elles destaca aplicació per al mòbil que permet als usuaris poder denunciar actituds incíviques d’altres usuaris. 

L’aplicació permet als usuaris de FGC que identifiquen una actitud incívica, poder generar un avís al centre de control de l’operadora. Per fer-ho, l’usuari ha de seleccionar entre diverses situacions d’incivisme, com per exemple accedir als trens sense bitllet, robatoris, rallades als vidres, llançar brutícia, etc. Un cop generada l’alerta, es desplega tot un protocol d’actuació. Per determinades accions es genera un missatge per la megafonia del tren. En d’altres accions més greus, s’avisa de la incidència als serveis de seguretat que accediran al tren on s’ha generat l’alerta per tal de fer-se càrrec de la situació i emprendre les accions oportunes. 

L’aplicació es va posar en funcionament el passat mes de juliol i durant la primera setmana de funcionament va registrar 110 avisos durant els primers cinc dies de funcionament. D’aquests avisos, el major nombre fou per persones que accedien als trens sense bitllet, concretament un 20,62%, en segon lloc s van registrar avisos per seient bruts (13,40%) i en tercer lloc escoltar música a un volum massa alt (12,37%). 

L’aplicació de FGC també ha estat polèmica perquè una de les incidències que l’aplicació permetia denunciar era la presència de captaries i músics ambulants. Aquest fet va motivar que diverses persones i col•lectius impulsessin una campanya per tal de retirar l’aplicació al considerar que la indigència no es pot incloure com a acte incívic ja que és una situació motivada per la extrema pobresa en que han de viure determinades persones. 

La campanya va aconseguir recollir més de 50.000 firmes en pocs dies. Aquest fet va motivar que FGC decidís modificar l’aplicació per tal de retirar la mendicitat com una de les actituds incíviques a denunciar. 

Imatge de l'aplicació de FGC

Imatge de l'aplicació de FGC

 

Reforç de la seguretat als trens de Rodalies

En el cas dels trens de Rodalies també s’estan duent a terme accions per tal de lluita contra l’incivisme i el vandalisme, especialment en horari nocturn i durant els caps de setmana. Aquest mes d’agost RENFE va anunciar que reforçaria la seguretat de totes les línies a partir del mes de setembre, el que suposarà una inversió de 1,9 milions d’euros. 

Aquesta mesura ha estat motivada per l’increment d’actes vandàlics que s’han detectat durant els darrers mesos i que suposen un important cost per a la companyia en reparacions i manteniment, al voltant de 3 milions d’euros a l’any, i que també suposen incidències i retards en el servei que fa disminuir la qualitat del mateix. 

Una de les línies on es reforçarà més la seguretat és la R4 que va de Sant Vicenç dels Horts a Manresa i que passa per la zona d’oci de Sabadell (zona hermètica) on s’acostumen a produir un gran nombre de problemàtiques durant el cap de setmana. 

En la mateixa línia de reforçar la seguretat en els transports públics l’any 2011 el Govern de la Generalitat  va aprovar la Llei Omnibús on s’estableix, entre d’altres coses, que els agents de seguretat del metro tindran la consideració d’autoritat pública, tal i com ja la tenen els policies locals o Mossos d’Esquadra. 

 

Mesures per a lluitar contra els usuaris sense bitllet

Una de les conductes incíviques més freqüents i en la que s’han destinat més esforços és la de viatjar sense bitllet. Al metro de Barcelona es va produir un punt d’inflexió l’any 2009 quan els responsables del suburbà barceloní van veure amb preocupació com les dades d’usuaris sense bitllet ascendien progressivament fins a arribar al 6,6% dels usuaris totals. Per aquest motiu, l’any 2010 TMB va impulsar un pla per a lluitar contra els usuaris sense bitllet que va suposar la inversió de 4 M€ en diverses actuacions preventives i dissuasives. 

Campanya antrifrau de TMB

Campanya antrifrau de TMB

 

Es van dur a termes campanyes de conscienciació i també es van reforçar els controls per part dels interventors. Es va implantar una nova modalitat de control, en la qual se demana el bitllet a tots els usuaris del metro amb l’objectiu  de millorar l’eficiència en la detecció de viatgers sense bitllet, però sobretot per tal de donar una major visibilitat als controls i generar un efecte dissuasiu als possibles infractors. 

Un altre aspecte en el qual es va invertir va ser la substitució dels torns d’accés per les portes automàtiques. Segons les dades de TMB, els accessos on hi ha els torns, el grau de frau és d’un 7% mentre que a les estacions equipades amb portes automàtiques el grau de frau és del 3,5%, ja que resulta més complicat saltar el punt de validació. 

Amb aquestes mesures es va aconseguir reduir el nombre d’usuaris que viatges sense bitllet al metro de Barcelona fins al 3%. Tot i això, aquest nombre encara suposa que actualment hi ha cada dia 40.000 persones que viatgen sense bitllet. 

El problema de la gent que es cola al metro és força generalitzat en la majoria de grans ciutats. Totes segueixen estratègies similars de dissuasió i control però amb alguns matisos. En el cas de França, la Llei preveu penes força severes (uns 10.000 euros de multa i sis mesos de presó), per a les persones que acumulin 10 sancions per accedir al metro sense el corresponent bitllet. En  el cas d’Alemanya no hi ha barreres d’accés al metro, però si que existeixen controls periòdics dels revisors que verifiquen que els usuaris disposin del seu corresponen bitllet i que, a més a més, vesteixen d’incògnit. 

 

Incrementar la vigilància o dret a la intimitat

Una de les principals tendències per a millorar la seguretat als transports públics és l’increment de la vigilància, sobretot per mitjà de càmeres de videovigilància o utilitzant els nous dispositius de comunicacions, com és el cas de l’aplicació per a mòbils de FGC. Aquest increment de la vigilància planteja, però, un debat ètic important, i és on estar la frontera entre la necessitat de més seguretat i el dret a la intimitat de cada persona. 

En general, els usuaris del transport públic es mostren favorable a l’ús de cameres de videovigilància per a millorar la seguretat, però també es produeixen situacions concretes que poden arribar a vulnerar el dret a la intimitat. Per tal de trobar aquest equilibri les normatives actuals acoten, tant els deures de les entitats que instal•len videovigilància com els drets dels ciutadans. 

Els principals deures de les entitats que utilitzen sistemes de videovigilància són:

 

 

Per la seva banda els principals drets dels ciutadans respecte a les imatges enregistrades són:

 

 

El cas del control per part de la ciutadania a través de les aplicacions mòbils o d’altres sistemes, segurament no hi ha tant unanimitat com en el cas de les càmeres de videovigilància. La principal diferència és que en la videovigilància el control recau sobre una autoritat pública, alguna que ha estat designat per a aquesta finalitat i que té autoritat i acceptació per a dur a terme aquesta tasca. 

En el cas del control ciutadà, es tracta d’una denúncia entre iguals i planteja més dubtes de tipus ètic i social. Per una banda existeix el deure de tot ciutadà de denunciar un delicte si n’és testimoni, però per altra banda, aquest deure de denunciar portat a l’extrem també pot trencar un element bàsica per a la convivència com és la confiança mútua. 

 


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal