Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 8/31/2010

El Ministeri de Foment presenta l’estudi informatiu del Quart Cinturó

Fins al 9 d’octubre les diferents administracions públiques, partits polítics i entitats poden presentar-hi al•legacions

La proposta del Ministeri de Foment, una autovia per circular-hi a 100 km/h

Amb l’estudi informatiu presentat pel Ministeri de Foment es comencen a esvair alguns dels dubtes sobre el Quart Cinturó. El primer dubte que s’esvaeix és sobre el disseny de la via. Fins al moment s’havia parlat de diferents possibilitats. Inicialment el Ministeri de Foment havia concebut el Quart Cinturó com una via de pas de gran capacitat per canalitzar el trànsit entre la península i la frontera francesa i descongestionar l’actual AP-7 (B-30).

Pel que fa als diferents partits que integren el govern de la Generalitat, les propostes sobre el Quart Cinturó eren, inicialment, força diferenciades, però finalment, es va arribar a un acord plasmat en el Pacte Nacional per les Infraestructures, on es dissenyava una via amb l’objectiu de facilitar la connexió entre els diferents municipis del Vallès i que passava a anomenar-se Ronda del Vallès. Aquesta via calia que s’integrés a la xarxa urbana i suburbana existent del Vallès precisament per complir l’objectiu de millorar la connexió entre els diferents municipis .

La proposta presentada, el passat 30 de juliol, pel Ministeri de Foment suposa una solució intermèdia  entre les dues propostes anteriors, ja que manté el disseny de via d’alta capacitat, però tenint en compte una major connectivitat i proximitat als municipis. De fet, la proposta del Ministeri de Foment segueix el model d’infraestructura dels trams que ja s’han inaugurat recentment entre Terrassa i Abrera, és a dir una autovia de dos o tres carrils per sentit, segons el tram, i per on es pot circular a una velocitat de 100 kmk/h.

L’alternativa proposada pel Ministeri de Foment té una longitud total de 34,7 quilòmetres i un cost d’uns 400 M€. En total es preveuen 10 enllaços amb diferents carreteres i ciutats durant tot el seu recorregut.

A la web de l’ADENC es pot consultar la informació de l’estudi informatiu presentat pel Ministeri de Foment

 

Proposta de Quart Cinturó del Ministeri de Foment
(En negre la proposta seleccionada en l'estudi informatiu pel Ministeri de Foment (Font: estudi informatiu de l'Autovia Orbital de Barcelona, Ministeri de Foment)

Diferents propostes pel Quart Cinturó

Diferents propostes de traçat per la Ronda del Vallès (Font: PTMB)

 

La proposta del Ministeri de Foment, municipi per municipi

Terrassa:

La nova autovia suposa la continuïtat del tram ja inaugurat el passat mes de juny. Té el seu inici a Terrassa, a l’altura de la Riera de Can Bogunyà. Des d’aquí es dirigeix en vorejant la zona urbana de Terrassa fins a creuar perpendicularment la riera de les Arenes, zona qualificada, segons l’Agència Catalana de l’Aigua, com a zona amb perill d’inundació y que determinarà la construcció d’un gran viaducte.

Al marge esquerre de la riera de les Arenes, i enllaçant amb la trama urbana es disposa el primer dels enllaços, enllaç Terrassa Est.

Posteriorment l’autovia es dirigeix cap a l’Est, creua una zona orogràficament complicada en la que es creuen els torrents de la Cripta i de la Batzuca i es creua amb la carretera C-1415a, a Castellar del Vallès, on es preveu un pas a diferent nivell. A partir d’aquí, més o menys al km 3,0 el terreny es suavitza i el traçat discorre per zona boscosa.

Quart Cinturó a Terrassa

Sabadell:

De les diferents alternatives de pas pel municipi de Sabadell s’ha optat per l’alternativa que passa més al sud, és a dir, més pròxima al nucli urbà de Sabadell i, per tant, més integrada al municipi.

Abans d’integrar-se al nucli urbà  del municipi i de creuar-se amb la carretera BV-1248 a Matadepera, s’ha previst l’enllaç Sabadell Oest, que connectarà amb la ronda Oest del municipi vallesà. Aquest enllaç ha estat acordat amb l’Ajuntament de Sabadell i la Generalitat de Catalunya.

Per passar per la trama urbana de Sabadell es preveu un fals túnel de 950 metres de longitud i 14 metres de fondària respecte a l’Avinguda de Can Déu.

A la sortida d’aquest fals túnel es preveu un viaducte sobre el riu Ripoll de 495 metres de longitud, el qual aprofitarà per creuar a diferent nivell la carretera de Sabadell a Caldes B-124.

A la sortida del viaducte es preveu l’enllaç Sabadell Est. Entre aquest enllaç i l’anterior s’han previst calçades laterals degut a la curta distància que els separa.

Quart Cinturó a Sabadell

Sentmenat:

Al terme municipal de Sentmenat l’autovia passa per entremig de les urbanitzacions de Can Canyameres i Can Puigxoriguer. En aquest punt s’ha previst un fals túnel de 200 metres de longitud que permet la connexió entre les dues urbanitzacions.

En aquest punt la orografia és més complicada i calen viaductes sobre el riu Tort i sobre el torrent de Can Quer.

A la sortida del primer fals túnel, el traçat va guanyat cota fins a creuar la carretera C-1413a al km 11,8 i on es preveu un segon fals túnel que permeti l’encreuament amb aquesta carretera.

A partir d’aquest punt la rasant projectada fixa dues pendents consecutives, una de -3 %, en la que es projecta un tercer fals túnel i una segona de -5 % que intenta minimitzar els terraplens sobre les planes de la riera de Sentmenat.

En aquesta pendent és on l’autovia es creua amb la carretera B-142 i es preveu l’enllaç de Sentmenat.

En tot aquest tram, entre el riu Ripoll i Sentmenat l’autovia transcorre per zona boscosa.

Abans de sortir de Sentmenat l’autovia creua la riera de Sentmenat i el torrent d’en Baell i el torrent de Can Trull.

Caldes de Montbui i Palau-Solità i Plegamans:

Al terme municipal de Caldes de Montbui l’autovia passa pel nord de les urbanitzacions de Can Falguera i Can Masvell.

En aquest tram el més destacable es l’encreuament amb la riera de Caldes i l’enllaç de Caldes de Montbui que connecta l’autovia amb la carretera de Palau de Plegamans a Caldes de Montbui, la C-59.

Abans de creuar la riera de Caldes l’autovia transcorre per terrenys de cultiu i després passa a través del Bosc Gran.

Lliçà d’Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana:

A Lliçà d’Amunt l’autovia voreja la urbanització de Ca l’Artigues pel nord. En aquest tram, el terreny és orogràficament complicat per la qual cosa cal realitzar importants desmunts i viaductes.
Es voreja la urbanització de la Pineda d’en Feu pel sud.  Per tal de creuar la riera de Merdanc està previst un viaducte de 329 metres.

En el quilòmetre 21,35 es preveu la connexió amb la carretera BV-1602 i l’enllaç amb Santa Eulàlia de Ronçana.

A partir d’aquest punt el terreny es suavitza i avança per terreny de cultiu. Es travessa el torrent del Tenes i avança en direcció a la carretera C-17.

Canovelles i  Ametlla del Vallès:

Entre els termes municipals de Canovelles i l’Ametlla del Vallès, l’autovia creua amb la C-17, plantejant, aquí, l’enllaç de l’Ametlla del Vallès.

Les Franqueses del Vallès i Granollers:

L’entrada al terme municipal de les Franqueses del Vallès coincideix amb un terraplè de 1400 metres de longitud abans de creuar el riu Congost amb un viaducte de 105 metres de longitud.

Just abans, al quilòmetre 26,95 està prevista la connexió amb les Franqueses del Vallès i, de forma indirecta a través del carrer Via Europa, amb les carreteres BV-1433 i N-152a.

Mitjançant tres falsos túnels i dos túnels es travessa el nucli urbà de Llerona, el torrent de Santa Margarida i posteriorment passa pel nord de l’urbanització de Milpins.

En aquest punt el terreny és força accidentat i cal la construcció d’un viaducte de 337 metres per travessar el riu Carbonell. Posteriorment es travessa el Bosc de Can Pagès d’Avall.

La Roca del Vallès:

Just al límit dels termes municipals de la Franqueses del Vallès i la Roca del Vallès, s’ha previst l’enllaç amb la Roca del Vallès que també connecta amb la carretera C-251.
Finalment l’autovia finalitza al arribar a l’autopista AP-7, amb la qual connecta conjuntament amb la C-60, a Mataró.

Aquest nou enllaç obliga a desplaçar el peatge de la AP-7, a disposar de viaductes sobre l’autopista i a ampliar l’actual pont sobre el riu Tordera.


Els trams inaugurats entre Abrera i Terrassa

Els dos trams inaugurats el passat mes de juny de 2010 sumen un total de 7 quilòmetres i s’han dissenyat amb una configuració de tres carrils de circulació per sentit.

El primer tram, de 2,2 quilòmetres, va des de l’autovia A-2 a l’altura d’Abrera fins a la carretera BV-1201. Aquest tram permetrà connectar el nucli urbà d’Abrera amb els polígons industrials i urbanitzacions situats a l’altre banda del riu Llobregat.

El segon tram inaugurat va des de l’autovia C-16 al seu pas per Viladecavalls fins a la carretera de Matadepera, la BV-1221. Té una longitud de 4,6 quilòmetres i la seva funció principal serà actuar com a ronda nord de la ciutat de Terrassa.

Actualment s’està construint el tram central entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls que unirà els dos trams anteriors i que permetrà enllaçar Abrera amb Terrassa connectant les carreteres A-2, C-55 i C-16. Es preveu que aquest tram es pugui inaugurar durant l’any 2011.


190.000 vehicles menys a Terrassa

El tram de Terrassa, a part de formar part de la Ronda del Vallès, també farà la funció de ronda nord de la ciutat. Aquesta nova ronda facilitarà la mobilitat del trànsit de pas ja que, fins al moment, per connectar el trànsit que circulava per la C-16, que passa pels sud-oest de la ciutat, amb els barris i municipis del nord de la ciutat (Rellinars, Matadepera) només es podia fer travessant algunes de les vies urbanes de la ciutat, principalment pels carrers de Galileu i Arquímedes, la ronda de Ponent i les avingudes del Vallès i Barcelona.

Amb la nova ronda es preveu que una part important d’aquest trànsit ja no entri a la ciutat sinó que utilitzi la nova infraestructura per a la connexió nord – sud. Segons les previsions de l’Ajuntament, la nova ronda pot treure del centre de la ciutat fins a 190.000 vehicles, la qual cosa tindrà una incidència directa en la mobilitat urbana. Precisament aquesta reducció del trànsit suposa una important oportunitat per a millorar la mobilitat en general de la ciutat, per exemple ampliant el nombre de zones 30 o incrementant els carrils bus en les vies amb més intensitat de trànsit. De moment, l’Ajuntament de Terrassa ja està treballant en l’actualització del Pla de mobilitat urbana que ha de marcar els criteris i actuacions prioritàries a desenvolupar durant els propers anys.


Important oposició del territori

El Quart Cinturó ha despertat, des del seu inici, un important rebuig per part de molts dels municipis i associacions. Arrel del moviment d'oposició al Quart Cinturó ha sorgit la Campanya Contra el Quart Cinturó, amb més de 250 entitats adherides. Alguns dels arguments en contra del Quart Cinturó són que aquesta infraestructura faria augmentar molt l'especulació urbanística de la zona i també, es considera que amb la millora de les vies actuals, una bona gestió de les tarifes dels peatges i un increment de l’oferta de transport públic  augmentaria considerablement l'eficiència i capacitat del sistema de transports actual sense necessitat de desenvolupar noves infraestructures. 

Un segon aspecte que ha generat polèmica és el seu impacte ambiental ja que la Ronda del Vallès ha de travessar espais amb un important valor ambiental i ecològic en un territori com el Vallès, amb una forta pressió urbanística. Un dels punts on més impacte causaria la Ronda del Vallès és a l’espai natural dels Gallecs, un dels pocs entorns sense urbanitzar del Vallès.


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal