Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 11/27/2009

El tren – tramvia del Bages tindrà 34 quilòmetres de vies i 25 parades

L’estudi informatiu presentat per la Generalitat preveu la recuperació de 25 quilòmetres de vies i la construcció de 9 quilòmetres més per completar una xarxa que unirà els municipis de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Fruitós de Bages, Santpedor, Callús, Súria i Sallent.

El tren-tramvia és una mitjà de transport ferroviari que combina les característiques i velocitat d'un tren amb la possibilitat d'entrar en l'entorn urbà de la mateixa manera que un tramvia, és a dir, amb menys efecte barrera que les vies del tren convencional.

Aquest mitjà de transport és interessant per ciutats de tamany mitjà i situades a distàncies relativament importants d'altres ciutats. D'aquesta manera s'aprofita la velocitat del tren, i l'accessibilitat del tramvia. És un sistema que ja funciona a ciutats d'Alemanya, a Paris i a Alacant. (més informació sobre els trens-tramvia).

A Catalunya, aquest sistema de transport ja s’ha proposat pel Bages i també per Igualada, com la prolongació de l’actual xarxa d’FGC.

Tren-tramvia al Bages

El tren-tramvia al Bages ha fet un pas endavant decisiu ja que s’ha presentat l’estudi informatiu que en defineix les característiques. La xarxa prevista per aquest nou servei compta amb tres línies: Manresa – Súria, Manresa – Sallent i Manresa – Sant Joan de Vilatorrada.

Esquema general del tren-tramvia del Bages
Esquema general del tren-tramvia del Bages (font: Generalitat de Catalunya)

Pel que fa al tren-tramvia Manresa - Súria, el traçat passarà per Callús (1.675 hab.) i aprofitarà una gran part de les vies actuals per accedir a les extraccions mineres del Bages. Només caldrà construir de nou les vies que permeten l’accés fins al nucli urbà de Súria (6.454 hab.)

Pel que fa al tren-tramvia Manresa - Sallent el traçat també passarà per Santpedor (6.787 hab.) i, igualment que el tren-tramvia fins a Súria, aprofitarà les vies de tren de les extraccions mineres. Per tal d’arribar fins al nucli urbà de Sallent (7.061) es preveu la construcció d’1,1 nous quilòmetres de via.

Aquests dos trams de vies existents actualment no estan electrificats i funcionen amb trens dièsel. L’estudi analitza la possible electrificació d’algun tram de la línia o de la seva totalitat per a poder utilitzar tren amb tracció elèctrica.

L’estudi també analitza la possibilitat d’ampliar la línia de tren-tramvia per l’interior de Manresa, on funcionaria com un autèntic tramvia urbà. En aquest sentit, l’estudi proposa la unió entre les línies actuals de FGC i RENFE en un circuit circular que envoltaria la ciutat, amb parades a:

Esquema del tren-tramvia per l'interior de Manresa
Esquema del tren-tramvia per l'interior de Manresa (font: Generalitat de Catalunya)

Per últim, també es proposa un tercer servei de tren-tramvia que unirà Manresa i Sant Joan de Vilatorrada (10.661 hab.). Es tracta, també, d’un tram de nova construcció de 2,2 quilòmetres de longitud.

El conjunt del cost previst per aquesta infraestructura és d'uns 105 M d'euros. Es preveu que les obres es puguin començar l’any 2012.

Pel que fa a l’explotació del servei, l’estudi preveu una demanda aproximada pel 2015 d’uns 4.100 usuaris al tram interior de Manresa i d’uns 1.700 a 2.100 pel que fa als trams d’unió dels municipis exteriors amb la capital del Bages.

 

Pros i contres

Després de la proposta de la Generalitat diferents veus del territori han manifestat les seves opinions al respecte, tant a favor com en contra. En un parell d’article publicats a Regió 7 es plantegen diferents opinions de persones relacionades amb el món del transport.

En contra:

A favor:

 

El tren tramvia

El tren tramvia és un sistema de transport ferroviari que té unes característiques similars a un tren de rodalies, però que permet una millor integració de la infraestructura (via i catenàries) en una zona urbana, eliminant així l’habitual efecte barrera de les vies del tren i la seva perillositat en els passos de nivell.

Actualment ja hi ha força sistemes d’aquestes característiques funcionant a ciutats com Alacant, que fa el trajecte entre Alacant, Benidorm i Dènia o a París, en la línia T-4, situada al nord de la Regió metropolitana parisina.


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal