Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 11/7/2011

Els semàfors de Barcelona incrementen el temps de vermell per tal de reduir el nombre d’accidents

En les cruïlles on s’ha fet la prova pilot, el nombre d’accidents ha caigut pràcticament a 0

Des de fa temps que els responsables de la seguretat viària de Barcelona estan treballant per incrementar la seguretat viària a les cruïlles de Barcelona, sobretot per evitar que els vehicles passin els semàfors en vermell.

Segons les dades de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, una de les causes principals dels accidents que es produeixen a la ciutat és, precisament, desobeir un semàfor, amb un 11% del total d’accidents. A més a més, els accidents que es produeixen per aquest motiu acostumen a tenir una lesivitat greu ja que es tracta d’impactes frontolaterals i, molt sovint, a velocitats importants ja que el conductor que desobeeix el semàfor vermell accelera per passar més ràpid i el conductor que passa en verd, si no es troba aturat, pot passar a una velocitat considerable.

Per tal d’evitar aquestes situacions, quan es dissenya un semàfor ja es té en compte un breu espai de temps on tots els semàfors estan en vermell. Aquest temps s’anomena temps de buidatge i té l’objectiu d’assegurar que no hi ha vehicles a la cruïlla un cop es canvia de fase. A Barcelona, el més habitual és que aquest temps de buidatge sigui de 3 segons. Amb el temps, però, els conductors acaben coneixent l’existència d’aquest temps de buidatge i alguns ho utilitzen per apurar el pas del semàfor en vermell, conscients que disposen d’uns segons de marge fins que els vehicles de l’altre carrer arrenquin.

Per aquest motiu, durant el mes d’octubre l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat una prova pilot per tal de reduir el nombre d’accidents a les cruïlles. La prova ha consistit en incrementar el temps de buidatge de determinades cruïlles, passant de 3 a 6 segons. El resultat inicial de la prova ha estat força positiu, com mostren les dades preses en quatre de les vuit cruïlles on s’ha incrementat el temps de vermell. El nombre d’accidents s’ha reduït un 93,75%, deixant pràcticament a 0 el nombre d’accidents:

Les dades s’han pres agafant un període de sis mesos abans i després de l’implantació de l’actuació.

Veient els resultats de l’increment de vermell semafòric, els responsables de la seguretat viària de l’Ajuntament de Barcelona estan valorant d’aplicar aquesta actuació en d’altres cruïlles de la ciutat. Aquesta mesura es veu com una bona manera d’incrementar la seguretat viària a les cruïlles ja que, segons la guàrdia urbana, no és possible tenir un agent a cada cruïlla.


Càmeres per detectar els infractors

A part d’incrementar el temps de vermell dels semàfors, l’Ajuntament de Barcelona ja va començar a lluitar contra els qui passaven els semàfors en vermell l’any 2007 quan va instal•lar 7 càmeres d’infrarojos a diverses cruïlles de la ciutat per a detectar i sancionar els conductors que desobeïen un semàfor en vermell. Posteriorment els anys 2008 i 2009 es van ampliar el nombre de cameres fins a 38. Aquestes càmeres es van instal•lar als carrers amb més volum de trànsit, com per exemple el carrer Aragó o Gran Via.

Segons les dades que va analitzar l’Ajuntament de Barcelona l’any 2008, la instal•lació d’aquestes càmeres va permetre reduir un 22% el nombre d’accidents en les cruïlles controlades amb càmeres. Una reducció que suposa  el doble del conjunt de tota la ciutat per l’any 2008.


Teoria de la homeòstasi del risc

En general, sempre que es realitza alguna actuació en les infrastructures viàries per tal de millorar-ne la seguretat es tendeix a cercar aquelles actuacions que minimitzen el risc objectiu de la pròpia infrastructura. Aquest és l’objectiu que persegueix l’increment de temps de vermell dels semàfors: reduir el risc objectiu de la infrastructura millorant les condicions de seguretat. El problema, però, és que el risc objectiu de la infrastructura i el risc subjectiu de cada persona no sempre funcionen de la mateixa manera. Aquest és un fenomen molt estudiat en seguretat viària i que rep el nom d’homeòstasi del risc. Per resumir-ho podríem dir que:


Trobar l’equilibri entre la seguretat viària de les infrastructures i el grau de percepció del risc pel conductor és una tasca complexa. En aquest sentit, l’augment del temps de vermell augmenta la seguretat objectiva de les cruïlles però també augment el grau d’insatisfacció dels conductors, que veuen que han d’esperar més temps del normal a la cruïlla. Al mateix temps, un cop els conductors comencin a conèixer els nous temps de vermell dels semàfors, també tindran major sensació de seguretat, al saber que tenen més temps per apurar els semàfors i, per tant, augmentaran el seu risc assumible. Per tant, tot i els bons resultats de la primera valoració de l’increment de temps de vermell, per una valoració correcta d’aquesta actuació caldrà analitzar-ne l’accidentalitat transcorregut un cert temps, quan els conductors ja coneguin els temps de vermell de les cruïlles.


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal