Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 10/31/2011

El programa Acords Voluntaris, reconeix les empreses que apliquen plans per a reduir les emissions de CO2

El sector del transport és un dels àmbits que han de treballar les empreses que vulguin obtenir el reconeixement del programa

El Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtica han desenvolupat el programa Acords Voluntaris per tal d’incentivar que les empreses tinguin en compte les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle en la seva activitat. El programa Acords Voluntaris té com a principal objectiu donar  reconeixement i visibilitat a les empreses que, de manera voluntària, ja estan aplicant mesures per la reducció de les emissions d’efecte hivernacle, i crear un marc comú que permeti l’intercanvi d’experiències d’èxit entre les empreses i organitzacions participants.

Les organitzacions que s’adhereixen al programa Acords Voluntaris es comprometen a realitzar un inventari de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que generen les seves activitats i també es comprometen a desenvolupar un pla d’actuació per a reduir les emissions, i a realitzar-ne un seguiment anual.

Dins de totes les activitats que les organitzacions han de tenir en compte per a determinar les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle hi ha el transport derivat de les activitats empresarials, sobretot del transport de mercaderies i dels desplaçaments per motius laborals. De manera voluntària també es poden comptabilitzar les emissions originades del transport d’activitats externes, com per exemple, els subministrament de mercaderies o l’accés dels treballadors als centres de treball.

Les empreses que duguin a terme aquest procés d’avaluació de les emissions i aplicació de plans de reducció rebran el reconeixement de la Generalitat de Catalunya de diverses maneres. Per una banda a través d’una etiqueta distintiva com a participant del programa Acords Voluntaris, també es farà difusió de l’empresa a través de la pàgina web del projecte i s’incorporaran les accions dutes a terme per l’organització en un banc d’experiències d’èxit. A part del reconeixement de les organitzacions, l’aplicació de mesures per la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle també té d’altres avantatges per les organitzacions, com per exemple l’estalvi en la factura energètica i un millor posicionament estratègic davant de possibles canvis del sector energètic.

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtica ha posat tot un seguit de recursos a disposició de les organitzacions que vulguin adherir-se al programa, i que es poden trobar a la seva pàgina web. Un d’aquests recursos és la Guia pràctica pel càlcul de la petjada de carboni,  on s’explica a les organitzacions com aplicar la metodologia ISO 14064 per calcular el total d’emissions. També es crearà una base de dades amb tots els inventaris d’emissions de les organitzacions participants i la seva evolució anual en la reducció d’emissions.

D’ençà de la presentació del Programa Acords Voluntaris ja s’hi ha adherit 22 organitzacions, entre les quals hi ha empreses del sector del transport com Transports de Barcelona i F.C. metropolità de Barcelona.


El protocol de Kioto

El Programa Acords Voluntaris s’emmarca dins de l’estratègia catalana de lluita contra el canvi climàtic que es dur a terme des de l’Oficina Catalana pel Canvi Climàtic, i que té el seu origen en el protocol de Kioto.

El protocol de Kioto va néixer com una estratègia global per donar resposta a un dels problemes provocats per la contaminació atmosfèrica que és el conegut efecte hivernacle, un procés gradual en el que es troba sotmesa l’atmosfera terrestre i que fa que es vagi incrementant progressivament la temperatura terrestre, provocant importants canvis en la climatologia. De fet les previsions del Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) són que la temperatura terrestre pugi entre 1,1º i 6,4º durant el segle XXI.

Per tal d’intentar frenar el canvi climàtic i les seves conseqüències es va aprovar l’any 1997, el Protocol de Kioto, que actualment està ratificat per la gran majoria d’Estats del planeta, excepte els Estats Units d’Amèrica, que, tot i adherir-se al text del protocol, encara no l’ha ratificat, és a dir, que no està sotmès a les implicacions de reducció d’emissions que exigeix el protocol.

El Protocol de Kioto determina diverses mesures per lluitar contra l’escalfament global. Per una banda posa els límits necessaris de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, per exemple, en el cas de la Unió Europea, aquest límit es fixa en una reducció del 8% respecte les emissions de l’any 1990. Com que els diversos països europeus no parteixen de situacions idèntiques en les possibilitats de reducció de les emissions, la reducció total es reparteix de manera diferent entre els diferents països, així, en el cas d’Espanya es va fixar que podia incrementar un màxim d’un 15% les seves emissions, respecte l’any 1990. Actualment, tot i no sé un dels països amb els criteris més exigents, Espanya és el país europeu que menys possibilitats té de complir el protocol de Kioto ja que des de l’any 1990 fins al 2009. ha augmentat les seves emissions un 42,8%.

Una altra de les mesures sorgides del Protocol de Kioto és la creació d’un mercat de drets d’emissió de contaminants. Aquesta idea pretén introduir la variable cost en els processos d’emissió de contaminants, per tal d’incentivar l’aplicació de mesures de reducció d’emissions a les empreses. Cada país elabora el que s’anomenen Plans Nacionals d’Assignació on es diu a les empreses amb més generació d’emissions quin és el límit màxim d’emissions per any. Les empreses poden emetre gasos fins a aquest límit sense cap cost extra, però si es supera el límit hauran de comprar drets per a poder seguir emetent gasos. De la mateixa manera les empreses que apliquin mesures de reducció d’emissions i no esgotin el seu límit màxim podran vendre els drets d’emissió sobrants al mercat. Amb aquesta mesura, l’emissió de contaminants esdevé una variable més en els comptes de resultats de les empreses i, per tant, una variable a tenir en compte i a gestionar adequadament.


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal