Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 21/07/2009
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

Barcelona - Manresa en 55 minuts

Reduir fins a 55 min. el trajecte fins a Barcelona és un dels principals objectius del Bages en matèria d'infraestructures.

El ramal de l’Eix transversal ferroviari entre Manresa i Martorell o la solució per la integració de les infraestructures al municipi de Manresa són d'altres infraestructures de gran importància per la comarca.

Des dels anys 70 les polítiques d’inversió en infrastructures han fet més èmfasi en la construcció de carreteres destinades, principalment, a cobrir la demanda de mobilitat amb vehicle privat. Actualment sembla que les administracions estan començant a invertir aquesta tendència i a donar més importància al desenvolupament de les infrastructures ferroviàries.

Durant els propers 20 anys, es construiran grans obres com la línia d’alta velocitat fins a la frontera francesa, l’Eix Transversal ferroviari entre Lleida i Girona o la Línia orbital ferroviària. Així mateix també està previst reforçar la mobilitat local amb actuacions ferroviàries com la creació de noves línies i serveis de rodalies i la implantació de diversos sistemes tramviaires a les àrees metropolitanes catalanes.

La comarca del Bages és una de les comarques catalanes que rebrà un major impacte en els seus sistemes de transports ferroviaris durant els propers anys. L’arribada de l’Eix transversal ferroviari, la creació de tren tramvia entre Manresa i Súria i entre Manresa i Sallent o el soterrament de les vies del tren a Manresa són algunes de les infraestructures que més debat estan generant  a la comarca.

Infraestructures ferroviàries al Bages
Principals temes de debat referents a la xarxa ferroviària al Bages


L’Eix transversal ferroviari

El passat mes de desembre de 2008 el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla director urbanístic de l’Eix transversal ferroviari (ETF). Aquest pla determina que la connexió entre l’ETF i el Port de Barcelona es realitzarà per Igualada – Martorell – Port de Barcelona, descartant, així l’altre possibilitat que era la connexió entre Manresa – Martorell – Port de Barcelona.

Aquesta connexió és necessària per tal de donar sortida a les mercaderies que circulin per l’ETF, però també permetrà l’establiment de serveis de viatgers. Per tant, el trajecte entre Igualada i Barcelona millorarà molt pel que fa al temps de viatge i permetrà obrir noves possibilitats econòmiques a la comarca de l’Anoia.

Aquesta decisió no ha estat gens ben rebuda des del Bages que no veu amb bons ulls que s’hagi descartat el ramal entre Manresa i Martorell de l’ETF. En aquest sentit es va manifestar el Consorci Viari del Bages, ens que agrupa partits polítics i entitats representatives de la comarca. Segons el Consorci, és necessari mantenir el ramal de connexió entre Manresa i Martorell ja que permetria millorar molt la connexió amb la Regió metropolitana de Barcelona i significaria un fort impuls per l’economia de la comarca, així com reduir el temps de viatge entre Manresa i Barcelona.


Connexió amb Barcelona


Actualment el trajecte entre Manresa i Barcelona té una durada aproximada d’una hora i quinze minuts amb RENFE i d’una hora i mitja amb FGC, el mateix temps que es trigava l’any 1969.  Des de fa alguns anys que el Bages reclama que es prenguin mesures per a reduir aquest temps de trajecte que no és competitiu respecte el vehicle privat (54 min.). L’arribada de l’ETF al Bages suposava una oportunitat per reduir el temps de trajecte fins a Barcelona, sempre i quan es mantingués el ramal entre Manresa i Martorell. El Govern de la Generalitat, però, no contempla la construcció d’aquest ramal. Si que proposa, en canvi, d’altres possibilitats per a reduir el temps de trajecte entre Barcelona i Manresa.

El Consell Comarcal del Bages ja va encarregar, l’any 2007, un estudi per analitzar les diferents possibilitats per a millorar el trajecte entre Manresa i Barcelona. En aquest estudi es proposaven, per una banda, la creació de serveis exprés, amb menys parades i un temps de trajecte aproximat d’una hora i per altra banda l’escurçament el traçat de la línia amb la construcció de dos túnels, un a Vacarisses i l’altre a Montcada.

El passat mes de gener, el Govern de la Generalitat també va llançar la seva proposta per la millora dels serveis ferroviaris al Bages on es consideren les següents actuacions:

  • Túnel de Montcada, que evitaria el revolt actual per salvar el Turó de Montcada.
  • Quadriplicació de la via entre Sabadell Sud i Montcada, per permetre l’oferta de serveis semidirectes.
  • Millora del traçat entre Manresa i Terrassa, amb la construcció de nous túnels per evitar revolts.
  • Reestructuració de les línies de rodalies per a fer-les més eficients.


Tramvia comarcal


Una proposta que sembla que si que té l’acord unànime tant dels representants de la comarca com del Govern de la Generalitat és la implantació d’un servei de trens-tramvia entre Manresa i els municipis de Súria i Sallent. Aquest servei aprofitaria part de les infrastructures existents dels trens que antigament es destinaven al transport dels materials extrets de les mines.

L’actual proposta preveu adaptar aquestes vies al pas dels trens-tramvies, alhora que apropar el seu traçat als nuclis urbans per a oferir una major cobertura i competitivitat del servei. 

En aquest sentit ja s’està realitzant l’estudi informatiu i es preveu que les obres puguin iniciar-se l’any 2011.

El Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals també determina la creació d’un servei de tren-tram a l’actual línia entre Manresa i Lleida, tot i que aquesta no està tant definida com les línies de Súria i Sallent.

Soterrament a Manresa


Si bé no hi ha discrepàncies en el projecte del tren-tramvia pel que fa a la mobilitat comarcal, si que n’hi ha pel que fa a la mobilitat a la capital del Bages.

Segons la proposta de la Generalitat el tren-tramvia hauria de penetrar a Manresa i funcionar com un tramvia urbà, estructurant la mobilitat de la capital del Bages. L’Ajuntament, però, no té la mateixa opinió i proposa que, a part del tramvia, al qual si que donen suport, també es faci el soterrament de l’actual línia de ferrocarril que travessa el municipi per l’Est de la ciutat i que és una barrera pel desenvolupament urbanístic de l’Est de la ciutat.  Així mateix l’Ajuntament també proposa la creació d’una estació intermodal al sud del municipi situada a l’actual Plaça de la Reforma, on hi ha l’estació de trens de RENFE.

La voluntat de l’Ajuntament és que es defineixi un sistema ferroviari en xarxa a la ciutLa voluntat de l’Ajuntament és que es defineixi un sistema ferroviari en xarxa a la ciutat de Manresa que permeti l’intercanvi tren- bus i que connecti també les línies de FGC, Renfe i el futur ETF pel centre de la ciutat, dotant així, de major accessibilitat i cobertura al servei ferroviari.

Està previst que representants de la Generalitat i de l’Ajuntament es reuneixin durant les properes setmanes per a definir el futur de les infrastructures a la capital del Bages.


Creixement d’un 22% l’any 2026

Segons el Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), les ciutats de la Catalunya Central, Manresa, Igualada, Vic, són zones amb moltes possibilitats de creixement demogràfic i econòmic per als propers anys, donada l’actual saturació de la Regió Metropolitana de Barcelona. Per exemple, segons el PTGC, l’any 2026 els comarques centrals augmentaran un 22% la seva població mentre que la Regió metropolitana de Barcelona reduirà la seva població un 9 %.

En aquest sentit el paper de les infraestructures és d’una importància vital ja que la planificació i gestió que es faci de les mateixes definirà un model de desenvolupament d’activitats econòmiques, i en conseqüència, un model de mobilitat. És obvi que l’ETF suposarà un bon nombre d’oportunitats per al Bages, però també, la definició de totes les infraestructures de mobilitat local acabaran per determinar el model de territori pel Bages dels propers anys.

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal