Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 09/01/2009
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

Resum de la V jornada tècnica de mobilitat - Els plans de mobilitat a debat

La V jornada tècnica de mobilitat de l'any 2008 va permetre debatre amb diferents responsables de la mobilitat local sobre la utilitat dels plans de mobilitat. La jornada es va celebrar al centre Francesca Bonnemaison i va comptar amb l'assistència de 200 persones.

El passat 23 d’octubre de 2008 es va realitzar la V jornada tècnica de mobilitat, que aquest any es va plantejar com un debat entre representants de diferents entitats sobre els plans de mobilitat i la seva utilitat com a eines per a desenvolupar polítiques de mobilitat sostenible i segura a les ciutats. En concret el debat va comptar amb la participació de Francesc Torres, de l’Institut Català de l’Energia; Lluis Herranz, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; Rufí Cerdà, del Departament de Medi Ambient i Habitatge; Lluis Alegre, de l’Autoritat del Transport Metropolità; Antoni Rodés, de la Federació de Municipis de Catalunya; Paloma Sánchez-Contador, de la Diputació de Barcelona i el Manuel Herce que va se l’encarregat de moderar i dinamitzar el debat. La jornada es va celebrar al centre Francesca Bonnemaison i va comptar amb l’assistència d’unes 200 persones.

Diputació de Barcelona:

La Sr. Sánchez-Contador va destacar la tasca realitzada per la Diputació de Barcelona en el suport als municipis en matèria de mobilitat. Val a dir que en els darrers anys, a partir de la llei de la mobilitat (2003), el Pla de millora de la qualitat de l’aire (2007) i el Pla Director de la Mobiltiat de la Regió Metropolitana de Barcelona (2008) molts  municipis han mostrat interès en realitzar plans de mobilitat urbana.  De fet, a partir dels documents normatius anteriorment citats, a la província de Barcelona hi ha 56 municipis que estan obligats a desenvolupar un pla de mobilitat en els pròxims anys.

Així mateix també s’ha observat un increment molt important de demanda d’estudis de mobilitat en municipis que no hi estan obligats per llei i també un augment d’estudis de mobilitat específics com per exemple estudis de camins escolars, estudis de mobilitat de centres de treball, estudis d’avaluació de la  mobilitat generada, entre d’altres.

En total, la Diputació de Barcelona realitzará en la present legislatura uns 80 estudis de mobilitat, dels quals 25 són plans de mobilitat urbana.

Per últim també es va destacar el conveni de col.laboració entre Diputació i Ajuntament per a la realització del pla de mobilitat i que preveu la creació d’una comissió de seguiment amb representació de les àrees de l’ajuntament implicades, la formació de tècnics de l’ajuntament en matèria de mobilitat, el cofinançament de l’estudi i la inscripció dels tècnics participants a la Xarxa MOBAL.

Institut Català de l’Energia:

El Sr. Torres va destacar l’important paper que té el sector del transport en la contaminació atmosfèrica i en la despesa energètica –un 40% de la despesa energètica a Catalunya va destinada al transport- , per la qual cosa és una de les línies de treball de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). En concret es va destacar que l’ICAEN té previst invertir 7,5 M€ anuals en subvencions relacionades amb la mobilitat, dels quals 2,5 M€ van destinats a la redacció de plans de mobilitat urbana (PMU). En concret, les línies de treball que es van citar van ser:

-    Redaccions de Plans de mobilitat urbana
-    Promoció de la mobilitat en bicicleta
-    Subvenció d’experiències pilot que puguin ser “exportables” a d’altres ciutats
-    Cursos de formació
-    Renovació de parcs de vehicles.

Departament de Política Territorial i Obres Públiques:

En la seva intervenció, el Sr. Herranz va destacar que en els darrers 5 anys, des del moment en que es va aprovar la llei de la mobilitat (2003) hi ha hagut un canvi en el model de mobilitat, passant d’un model centrat en gestionar la mobilitat en vehicle privat a un model que promou els modes de transport sostenibles i regula la mobilitat en vehicle privat.

També va destacar el treball que s’està fent des del DPTOP perquè l’any que vé (2009) tots els Plans directors de mobilitat de les 7 regions catalanes ja estiguin redactats i aprovats.

Per últim es va fer un paral•lelisme entre la planificació urbanística i la planificació de la mobilitat. En el cas de la planificació urbanística, aquesta és la que més efectes té sobre el territori ja que  un cop realitzat i aprovat el POUM, aquest pot recórrer a la inversió privada per als nous desenvolupaments urbanístics. Per la seva banda la planificació de la mobilitat no té una incidència immediata sobre sobre el territori sinó que, a posteriori de la redacció del pla, els responsables municipals cal que cerquin els recursos necessaris per a desenvolupar-lo.

En aquest sentit es va incidir en la màxima concertació institucional, territorial i social per a l’aprovació del pla i en la necessitat de preveure l’assignació de pressupost per a la implementació dels plans de mobilitat.

El Sr. Herranz va parlar de la Guia d’Elaboració de PMU que va editar el DPTOP l’any 2006 i on s’hi expliquen amb més detall tots els passos necessaris per a desenvolupar un pla de mobilitat i la seva posterior gestió.

Departament de Medi Ambient i Habitatge:

El Sr. Cerdà va iniciar la seva intervenció fent esment de la relació directa que hi ha entre mobilitat i salut, ja que segons diversos estudis la contaminació atmosfèrica és la causant de molts dels problemes respiratoris que pateixen algunes persones i que, per tant, és un problema de gran importància social i on és necessari actuar amb determinació.

En aquest marc de l’excessiva contaminació que pateix l’àrea de Barcelona  es va parlar del Pla de millora de la qualitat de l’aire que va redactar el Departament de Medi Ambient i Habitatge l’any 2007 i que va suposar la implantació de la mesura dels 80 quilòmetres hora, entre d’altres mesures.

Per últim, el Sr. Cerdà va recordar la necessitat que tots els plans de mobilitat urbana han de realitzar una avaluació ambiental estratègica. Aquesta avaluació no es només un tràmit a realitzar un cop acabat el pla sinó que significa que l’equip responsable de la redacció del pla assumirà les orientacions de l’avaluació ambiental estratègia des de l’inici dels treballs i incorporarà aquests criteris en les diferents mesures que es

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal