Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 30/09/2020
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

La mobilitat en temps de COVID-19. 7 reptes, 7 reflexions

Us presentem aquest butlletí especial "La mobilitat en temps de COVID-19" impulsat per la Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat (GSIVM) de la Diputació de Barcelona. S'hi presenten 8 articles que ens permeten analitzar el fenomen de la mobilitat abans, durant i després de la pandèmia de la COVID-19.

Aquest article conté un plantejament de 7 reptes de la mobilitat urbana, tots ells tractats en els posteriors articles per 7 autors i autores. També s'hi ofereix la visió de la Unitat de Mobilitat en l'impuls de les polítiques de mobilitat per als propers anys. 

En prou feines començàvem a recuperar-nos de la crisi financera de finals de la primera dècada del segle XXI i ens ha arribat, sobtadament, la crisi de la pandèmia de la COVID-19. Una crisi molt més brusca i disruptiva que l’anterior. En poc més de 10 anys, la nostra societat ha hagut de fer front a dues gran crisis a nivell mundial, generant innombrables situacions que han posat, i posen encara, un gran estrès a tots els serveis públics i al conjunt de la societat. 

Tot i això tenim el deure col·lectiu, i més des de les administracions públiques, de no caure en el negativisme o el victimisme. Un proverbi holandès diu "No es pot parar el vent, però es poden construir molins". Probablement costarà molt aturar la crisi que es preveu per als propers anys, però encara som a temps de construir els molins que ens permetin generar noves idees, noves aliances, noves polítiques per tirar endavant col·lectivament. 

Les crisis també són moments de la història que han significat una gran acceleració de canvis socials. És en les crisis, i en la seva gestió, on s’han produït els salts més disruptius de la nostra història. En la crisi actual de la COVID-19, això també s’està veient, en els pocs mesos d’ençà que va començar la pandèmia ja s’estan observant canvis socials i econòmics a nivell global. 

En l’àmbit que ens ocupa, la mobilitat, això també és així. En poques setmanes, la manera com ens movem ha canviat radicalment, generant escenaris nous que ni tan sols havíem estudiat mai, ni teníem contemplats en qualsevol dels plans de mobilitat que portem elaborant des de fa més de 15 anys. Escenaris nous que han posat de manifest alguns dels grans reptes de mobilitat que tenim pendents d’afrontar i resoldre. 

Quins són aquests reptes? Quines preguntes ens han sorgit com a conseqüència del confinament sobtat i el progressiu retorn a la “nova normalitat”. En poques setmanes hem vist com el trànsit rodat pràcticament desapareixia dels nostres carrers per tornar-los a ocupar amb la mateixa velocitat amb què havia marxat; hem vist com calia reinterpretar l’ús de l’espai públic de la nit al dia per donar-nos més espai per caminar; com el transport de mercaderies vinculades al comerç electrònic es disparava; com apareixia el nou fenomen del teletreball, "teleoci", telereunions. Hem vist com la mobilitat s’individualitzava, posant en forta tensió el sistema de transport públic. Hem vist com la contaminació baixava a nivells mai vistos i tornava a pujar a velocitat tampoc mai vistes. 

Tot això ho hem vist, i encara ho estem observant, en poques setmanes. Com dèiem, en els moments de crisi els canvis s’accentuen, s’acceleren, generen tensions, però també obren finestres d’oportunitat. Davant de tants canvis, ens cal actuar ràpid, però també cal actuar de manera intel·ligent i estratègica, evitant una precipitació constant en les decisions. En aquest escenari, doncs, ens cal pensar, reflexionar sobre el moment que vivim i quines poden ser les accions estratègiques de cara al futur que ens puguin ajudar a consolidar un model de mobilitat, que ha de seguir sent sostenible i que ha de seguir posant l’ésser humà, l’activitat i la vida al centre de l’equació. 

Per tal de contribuir a aquesta reflexió sobre els canvis que estem vivint en la mobilitat hem impulsat, des de la Gerència de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona, un conjunt de set articles que reflexionen sobre algunes de les qüestions descrites anteriorment. 

 

 

1. Passat, present i futur de la mobilitat en temps de COVID-19

El primer article ha estat escrit per la Maite Pérez, enginyera de Camins, Canals i Ports i actualment realitzant tasques d’investigació a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). L’article descriu els diferents escenaris que s’han viscut les darreres setmanes, des de la immobilitat del confinament, el retorn a la mobilitat a ritmes diferents segons els mitjans de transport, i també l’escenari futur que es dibuixa a mig termini, carregat d’incerteses que caldrà anar superant. 

 

 

2. Recuperant la confiança en el transport públic

El segon article ha estat escrit pel Xavier Sanyer, cap del Servei de Mobilitat de l’Autoritat de Transport Metropolità (ATM). L’article posa l’accent en el paper cabdal que ha de seguir jugant el transport públic en el sistema de mobilitat. Urgeix cercar estratègies per recuperar la confiança dels usuaris en el sistema de transport públic ja quedifícilment la mobilitat podrà ser sostenible sense un bon sistema de transport públic metropolità. També posa de manifest que la pèrdua d’usuaris generada per la crisi de la COVID-19 incidirà negativament en els ingressos per billetatge. Això torna a posar a l’agenda política un tema cabdal en la mobilitat: el finançament del transport públic i de la mobilitat sostenible en general. 

 

3. El paper de la bicicleta i els VMP: la individualització sostenible

El tercer article ha estat escrit per l’Esther Anaya, investigadora a l’Imperial College of London. L’article analitza el paper de la bicicleta i els vehicles de mobilitat personal (VMP) en un moment en què la tendència a una progressiva individualització de la mobilitat s’ha accelerat i on aquest mitjà de transport és l’alternativa sostenible al cotxe o la moto. És probable que en els propers mesos moltes persones optin per provar, potser per primera vegada, la mobilitat en bicicleta o VMP i la percepció que n’obtinguin a nivell de seguretat i comoditat permetrà consolidar aquest canvi modal o no.

 

4. Els carrers al servei de la vitalitat urbana (també en temps de la COVID-19)

El quart article ha estat elaborat pel Màrius Navazo, geògraf i consultor expert en mobilitat. L’article posa el focus en el concepte de vitalitat urbana, és a dir, tot aquell conjunt de serveis, activitats i persones diverses que configuren el paisatge habitual dels nostres carrers. L’article planteja la necessitat d’articular mecanismes de governança d’aquest espai compartit, no des de l’habitual segmentació de competències sinó des d’una perspectiva més global i inclusiva.

 

5. La COVID-19 desemmascara la logística de distribució urbana

El cinquè article ha estat redactat per l’Eduard Álvarez, Professor de logística i transports de la Universitat Oberta de Catalunya. Té per objectiu analitzar la distribució urbana de mercaderies i, concretament, la vinculada al comerç electrònic. Es tracta d’un fenomen ja existent abans de la pandèmia de la COVID-19, però que s’ha accelerat durant els dies de confinament on el consum a través del comerç electrònic s’ha disparat i ha fet augmentar moltíssim l'anomenada distribució de darrera milla, generant un fort impacte en la mobilitat urbana. 

 

6. Superant la distància per millorar la mobilitat

El sisè article és obra de la Dra. Carme Miralles, catedràtica de geografia urbana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Un dels aspectes socials més rellevants de la crisi de la COVID-19, especialment durant el confinament, ha estat la irrupció a les nostres vides de la socialització a distància, paraules com el teletreball, telereunió, videotrucada, etc. han esdevingut habituals en el nostre dia a dia. L’article analitza aquesta ubiqüitat, els impactes positius i negatius que pot tenir en la nostra manera de viure i, en especial, en la mobilitat. Recupera una idea també molt esmentada durant els darrers mesos com és la ciutat de proximitat. 

 

7. Reflexiones entorno a la normativa de la nueva movilidad

El setè article ha estat elaborat pel Ramón Ledesma, expert en política sancionadora en matèria de trànsit y seguretat viària i ex Subdirector General de Normativa i Recursos de la DGT. L'obligació de destinar més espais de distància social per motius sanitaris ha reforçat el desenvolupament dels nous models de mobilitat centrats en l'ésser humà com a eix de la mobilitat. No obstant això, els canvis no seran fàcils. A més de les resistències tradicionals derivades del canvi, seran necessàries diferents accions en diferents àmbits. Dos seran els àmbits principals de la governança de la mobilitat en els propers anys: les infraestructures i les normes. L’article mostra un decàleg de reflexions que motivaran o inspiraran les modificacions normatives en el trànsit i la mobilitat en els propers anys.

Aquests són els set articles que us presentem i que aporten diferentes visions, preguntes i propostes per a donar respostes a alguns del principals reptes que haurem d’afrontar en la mobilitat dels nostres pobles i ciutats. 

 

Mobilitat pública

D’ençà que a principis del segle XX es començà a parlar de mobilitat (abans es parlava sobretot de trànsit), no hem parat d’afegir-li adjectius a la paraula mobilitat. Primer va ser la mobilitat urbana, per definir aquella que esdevé en un àmbit urbà, després fou la mobilitat sostenible i també segura. Quan ens hem plantejat qüestions de caire energètic han aparegut adjectius com mobilitat eficient o mobilitat elèctrica. Per parlar de mobilitat de baixes emissions de gasos contaminants fem servir l’adjectiu de mobilitat neta. Amb la irrupció dels vehicles de mobilitat personal hem començat a parlar de micromobilitat. Quan ens referim als modes que impliquen una propulsió humana, parlem de mobilitat activa o saludable. Amb l’aparició dels dispositius mòbils hem començat a parlar de mobilitat connectada i amb els nous serveis de transport, com el carsharing, hem sentit a parlar de mobilitat compartida i sembla que de cara al futur, la mobilitat que ve serà la mobilitat autònoma.

El que això ens mostra és que la mobilitat és un fenomen complex, cada vegada més divers, cada vegada amb la participació de més agents. Cada nova tendència afegeix un nou adjectiu a la paraula mobilitat.

Un adjectiu que potser utilitzem poc és el de mobilitat pública. I no ens referim a la mobilitat en transport públic, sinó a la mobilitat amb vocació de servei públic. La mobilitat com a fenomen, sigui quin sigui el mitjà de transport que s’utilitza, sempre té lloc en l’espai públic, l’espai que és de tots i totes i on el criteri principal de gestió és, o hauria de ser, el del bé comú. El fenomen de la mobilitat té un impacte en béns públics, béns com la qualitat de l’aire, la qualitat de l’entorn, la vida humana (accidents de trànsit) i  l’ús del territori, per citar-ne alguns. Per tant, la mobilitat, sigui quin sigui l’adjectiu que utilitzem per a emmarcar-la en un determinat context és, o hauria de ser, pública. 

Sovint contraposem la, mal anomenada, mobilitat privada (aquella que es realitza amb cotxe o moto) amb la mobilitat pública. Aquesta falsa dicotomia porta a importants confusions, com per exemple la idea que la mobilitat privada és independent, menys regulada, més lliure, etc. Mentre que la mobilitat pública, que sovint es refereix només al transport públic, està molt més regulada i és molt més rígida en les possibilitats de moviment que ofereix. En definitiva, contraposem la idea de llibertat versus regulació. I és clar, davant d’aquest falsa dicotomia, la llibertat esdevé molt més seductora. 

En realitat, aquest dicotomia no existeix. Existeix un sistema de mobilitat, complex i divers. Un sistema de mobilitat pública on tots els agents que hi intervenen haurien de regular-se i autoregular-se en el marc d’un model de mobilitat que posi en el centre el bé comú que, per altra banda, no pot ser cap altre que la qualitat de vida. 

Amb aquesta idea central, de mobilitat pública, des de la Diputació de Barcelona treballem la mobilitat des de tres perspectives: el suport als municipis, el treball en xarxa i la divulgació cap a la ciutadania. 

 

El valor dels Plans de mobilitat urbana sostenible (PMUS)

La principal eina de la que disposem les administracions locals, en especial els municipis, per tal d’elaborar una estratègia de mobilitat són els PMUS. Una eina reconeguda en la Llei de mobilitat de l’any 2003 i que s’ha anat consolidant any rere any. 

D’ençà que la Gerència de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat (GSIVM) de la Diputació de Barcelona va començar a donar suport als municipis, l’any 2005, en la redacció de plans de mobilitat se n’han realitzat al voltant de 150, dels quals una seixantena en municipis obligats a realitzar-lo. Es tracta d’una eina, doncs, plenament consolidada i ja són diversos els municipis que han realitzat recentment la seva segona generació de PMUS, com per exemple Terrassa o Granollers. En els propers anys, molts més municipis aniran impulsant les revisions dels seus PMUS. 

El gràfic mostra l’evolució del nombre de Plans de mobilitat urbana sostenible (PMUS), el nombre d’Estudis de mobilitat urbana sostenible (EMUS) i de la resta d’estudis de mobilitat elaborats des de la Gerència de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona. Pel que fa al Mandat 2020-2023 es mostren dades de l’any 2020 i estudis en curs. Es considera com PMUS tot aquell estudi elaborat en alguns dels municipis obligat a realitzar-lo segons la normativa actual o bé que forma part dels 40 municipis de la Zona de Protecció especial de l’ambient atmosfèric (en total 57 municipis de la província de Barcelona)

 

És un bon moment, doncs, per reflexionar sobre el paper d’aquests PMUS, què ens han aportat, quina utilitat tenen, què hi trobem a faltar, com els podem millorar. En aquest sentit, des de la GSIVM tenim previst impulsar una avaluació dels PMUS realitzats fins al moment amb l’objectiu de millorar les futures revisions dels PMUS. 

Un dels aspectes que de ben segur caldrà veure com s’incorpora en la planificació de la mobilitat és la logística urbana, un aspecte que cada vegada té un impacte més rellevant sobre el sistema de mobilitat i que, fins al moment, no s’ha tractat gaire a nivell urbà. En aquest sentit hem iniciat un estudi per tal d’analitzar com podem incorporar la logística urbana en la planificació de la mobilitat. 

La fase de represa que es va iniciar a finals de maig, un cop superat el confinament domiciliari, ens va permetre veure una altra de les utilitats dels PMUS. En aquelles setmanes de les diferents fases, del retorn a l’espai públic, els ajuntaments van haver d’aplicar mesures urgents per facilitar la distància interpersonal. Tot i que moltes d’aquestes mesures es van haver d’aplicar ràpid i amb tècniques d’urbanisme tàctic, la gran majoria ja formàven part dels PMUS i, per tant, els municipis van disposar d’aquesta feina prèvia de reflexió i planificació dels PMUS com a punt de partida. En aquest sentit es posa de manifest la importància de disposar del PMUS com a documents estratègics, que aporten tot un conjunt d’idees marc que els ajuntaments podran anar aplicant en el moment en què tinguin l’oportunitat financera, política i social de fer-ho. 

 

Treball en xarxa

Com hem comentat anteriorment, la Diputació ha realitzat uns 150 plans de mobilitat urbana al llarg dels darrers 14 anys. Si li afegim tota la resta d’estudis de mobilitat específics, camins escolars i altres estudis tècnics, estaríem parlant d’uns 400 estudis realitzats. Tots aquests documents s’han realitzat com a suport als municipis, però també aporten un altre valor a potenciar: la xarxa de tècnics de mobilitat i, en conseqüència, la xarxa de coneixements que existeix al llarg dels 311 municipis de la província. 

En aquest sentit, des de la GSIVM s’impulsa aquest treball en xarxa mitjançant l’organització de diverses activitats de divulgació i de formació. Ja fa més de 10 anys que organitzem un curs de Planificació i gestió de la mobilitat local, curs pel qual han passat uns 250 tècnics municipals.

També hem impulsat diversos seminaris de temàtiques diverses, com per exemple mobilitat i comerç electrònic, mobilitat i salut o mobilitat en temps de COVID-19, darrer seminari organitzat específicament per abordar la nova mobilitat i que es va realitzar en format virtual el mes de juny passat. Les jornades tècniques de mobilitat també són una altra activitat de treball en xarxa, fins al moment se n’han realitzat 15 edicions, esdevenint un punt de referència i de debat sobre temàtiques de mobilitat. 

Així mateix, participem en diferents grups de treball multidisciplinars i transversals de la Diputació de Barcelona vinculats a l’àmbit de la mobilitat com poden ser la Xarxa de Pobles i Ciutats per a la Sostenibilitat o el grup de treball d’Entorn Urbà i Salut. 

Seguir treballant en iniciatives que fomentin el treball en xarxa entre els responsables de mobilitat municipals serà un pilar fonamental de la nostra tasca els propers anys. 

 

Divulgació a la ciutadania

Un tercer aspecte que no podem oblidar alhora de definir la nostra estratègia de mobilitat té a veure amb la informació i la comunicació. Tots sabem com resulta de complicat implantar mesures de mobilitat que qüestionin l’ús del cotxe i la moto en l’àmbit urbà. Malgrat que en els discursos oficials i en tot el marc normatiu actual, ja està força acceptada la idea que cal regular i racionalitzar l’ús del cotxe i la moto, a la pràctica encara costa molt i seguim trobant fortes reticències a emprendre aquest tipus de mesures. 

Cal doncs, seguir fent un esforç de transparència i comunicació per donar a la ciutadania la informació que té dret a conèixer. Sense anar més lluny, durant la pandèmia de la COVID-19 malauradament hem comptabilitzat a nivell global unes 883.000 morts (John Hopkins University – 07/09/2020), una xifra alarmant, que s’ha produït en poc més de 7 mesos des de què va començar la pandèmia. Doncs bé, resulta que les morts causades per accidents de trànsit a nivell global són, aproximadament, 1,35 milions a l’any (OMS 2016), una xifra molt similar a les morts causades per la COVID-19 si en fem l’extrapolació anual. Els accidents de trànsit són, també, una pandèmia que es produeix silenciosament, any rere any, sense que hi hagi grans escarafalls per evitar-la. Cal recordar aquestes xifres, cal recordar el fort impacte social i econòmic que tenen els accidents de trànsit, no només els que causen la mort, sinó també aquells que causen greus lesions irreversibles. 

Cal seguir donant difusió als estudis que mostren les evidències científiques sobre el fort impacte sobre la nostra salut que suposa la contaminació atmosfèrica, un impacte que ens diu, per exemple, que a l’any es produeixen unes 21.000 morts prematures degudes a la contaminació atmosfèrica a Espanya [Rojas et al, 2015], sense que això faci canviar massa la manera com ens movem. 

En l’era de les dades, de les dades obertes, les administracions tenim l’obligació, no només de posar totes aquestes dades a la disposició de la ciutadania, sinó també d’explicar-les i de comunicar-les. Una ciutadania informada i conscienciada és la millor aliada per a la implantació de polítiques de mobilitat transformadores. 

 

De la gestió per competències a la gestió per objectius

No podíem acabar aquest article sense fer una certa autocrítica i posar-nos feina de cara al futur. Pensem que una altra de les lliçons que ens dona la pandèmia de la COVID-19 és que ens cal repensar la manera com ens organitzem i com gestionem els recursos i serveis públics. La pandèmia ha estat i és un fenomen global, que requereix una resposta global i amb un objectiu clar, frenar-la i superar-la. 

Sense entrar en els detalls de la gestió dels recursos públics durant la pandèmia, cosa que no és objecte d’aquest article, sí que ens podem plantejar, de manera més general, quina és la millor manera d’organitzar-nos per a assolir un objectiu comú. 

En apartats anteriors reivindicàvem el concepte de mobilitat pública, com un sistema format per diferents mitjans de transport, diferents agents i diferents interessos, però gestionat des d’una visió de servei públic en la seva globalitat. Portar a la pràctica aquest model requereix d’una gran capacitat de governança, de crear grans consensos al voltant d’objectius comuns i marcs de treball estables que impliquin a tots els agents de la mobilitat. 

Segurament un model basat en competències, en el que cada administració intenta gestionar la seva competència no és el model més eficient per assolir un objectiu comú. 

I d’objectius comuns en l’àmbit de la mobilitat en tenim diversos àmpliament acceptats: la visió zero en el cas de la seguretat viària, la reducció de la contaminació atmosfèrica o la necessitat de dissenyar un entorn urbà més amable, en serien alguns exemples. 

L’assoliment d’aquests objectius tan amplis, tan ambiciosos, requereix l’establiment de grans consensos. Consensos que han d’implicar a tots els agents, tant els agents polítics com també agents econòmics i socials i que han de permetre articular marcs estables de treball entre les administracions, amb una visió que superi la pura gestió de competències. 

 

REFERÈNCIES

Johns Hopkins University (2020). COVID-19 Dashboard
https://gisanddata.maps.arcgis.com/apps/opsdashboard/index.html#/bda7594740fd40299423467b48e9ecf6

Organització Mundial de la Salut (OMS). Global Health Observatory. Number of road traffic deaths (2016)
https://www.who.int/gho/road_safety/mortality/traffic_deaths_number/en/

Rojas et al. Global, regional, and national comparative risk assessment of 79 behavioural, environmental and occupational, and metabolic risks or clusters of risks, 1990-2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015. 
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/27733284/
https://www.isglobal.org/-/la-exposicion-a-contaminantes-ambientales-causa-al-menos-21-000-muertes-al-ano-en-espa-1

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal