Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 19/09/2014
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

Solucions última milla per al transport de mercaderies

Cada cop més ciutats estan implantant solucions de mobilitat per a mercaderies, moltes d’elles basades en bicicletes de càrrega (cargobikes)

Aquest sistema de transport aporta una millora per a tots els agents: estalvi de costos per a les operadores logístiques, millora de la qualitat urbana per als veïns i la creació d’un nou sector d’activitat i ocupació

La mobilitat de les mercaderies, especialment en l’àmbit urbà, és una dels aspectes menys treballats en matèria de mobilitat. A diferència de la resta de mitjans de transport: mobilitat, com per exemple, la mobilitat a peu, bicicleta, transport públic i vehicle privat, que si que es treballen a fons, tant en els plans de mobilitat urbana com en les posteriors actuacions executades, en la mobilitat de les mercaderies no es treballa amb la mateixa intensitat. 

Si que és cert que darrerament estan sorgint iniciatives que funcionen com a proves pilot, però encara no s’ha aconseguit crear un model de mobilitat específic per a les mercaderies en l’àmbit urbà. 

Tot i això, les diferents iniciatives i estratègies impulsades per les administracions locals en els darrers anys sembla que comencen a canviar aquesta tendència referent a la mobilitat de les mercaderies. Diverses proves pilot de projectes innovadors han mostrat les grans possibilitat de millora que existeixen en la gestió de la mobilitat de les mercaderies, tant en l’estalvi de costos, la reducció de la contaminació i la millora de la qualitat de l’entorn urbà. A més a més, també es percep una predisposició del sector logístic a involucrar-se en cercar solucions per a la mobilitat de les mercaderies a les ciutats i també existeix una voluntat clara de les administracions per a treballar en aquest sentit. 

Totes aquests condicionants poden ser determinats per a que en els propers anys es puguin veure importants canvis en el sector de la distribució urbana de mercaderies. 

En aquest article presentem el balanç d’un projecte pioner realitzat a Barcelona i que ha consistit en la creació d’una micro-plataforma de distribució urbana de mercaderies per donar servei al centre de la ciutat. El servei s’ha gestionat mitjançant bicicletes de càrrega elèctriques, evitant, així el pas de vehicles pesats per una zona de carrers estrets i molta afluència de vianants.  

Caracterització de la mobilitat de mercaderies: un 20% del trànsit total i la majoria que procedeix de fora de la ciutat

Per tal de veure el pes específic que te la distribució urbana de mercaderies respecte al conjunt de la mobilitat a la ciutat de Barcelona, un de cada 5 vehicles que circulen per l’interior de la ciutat són vehicles de transport de mercaderies. 

A més a més un 70% de les mercaderies que es mouen a Barcelona provenen de fora de la ciutat.

Es tracta, doncs, d’una mobilitat important ja que aquest 20% de vehicles de mercaderies acostumen a ser vehicles grans que afegeixen més complexitat a la mobilitat urbana. Al ser un trànsit que prové de fora de la ciutat, també suposen una càrrega important per a la saturació de les vies d’entrada i sortida de la mateixa. 

Un altre aspecte a destacar de la mobilitat de mercaderies a Barcelona és que s’ha vist afectada en una proporció molt major per la crisi econòmica que la resta de mobilitat. Així, per exemple, entre els anys 2008 i 2013 s’ha reduït un 12% la mobilitat de vehicles de transport de mercaderies mentre que la mobilitat en vehicle privat s’ha reduït només un 1,38 %.

En definitiva, tant pel volum de trànsit que representa la mobilitat de mercaderies, com per la complexitat que suposa la gestió de la mobilitat de vehicles grans i amb requisits molt específics, la gestió de la mobilitat de mercaderies en àmbit urbà no hauria de ser, com és ara, la gran oblidada de la planificació de la mobilitat. 

 

Propostes per a la mobilitat de mercaderies

Com es deia en la introducció de l’article, en els darrers anys s’estan duent a terme molts projectes pilot en l’àmbit de mercaderies. Tots aquests projectes estan aportant noves dades i possibilitats de millorar la distribució urbana de mercaderies. 

Dos projectes europeus, STRAIGHSOL i SMILE, tots dos amb participació de partners catalans, han aportat diverses iniciatives en l’àmbit de la gestió de les mercaderies. En un article anterior fèiem referència al projecte STRAGHTSOL, en concret a la proposta d’un centre de distribució urbana de mercaderies a l’Hospitalet de Llobregat 

En aquest article en centrarem en el projecte SMILE i més en concret en el projecte pilot desenvolupat a la ciutat de Barcelona i que ha consistit en una micro-plataforma de distribució urbana de mercaderies al centre de la ciutat on la darrera part del trajecte es realitza amb bicicletes elèctriques de càrrega. 

 

Microdistribució de mercaderies al centre de Barcelona mitjançant bicicletes de càrrega 

Antecedents, micro-plataforma de distribució de mercaderies a Sant Andreu:

La idea d’implantar un centre de distribució urbana de mercaderies a la ciutat de Barcelona no és nova. Fa un anys, concretament l’any 2006, l’Ajuntament de Barcelona ja va provar de desenvolupar una prova pilot de micro-plataforma de distribució de mercaderies urbanes al districte de Sant Andreu del Palomar. L’experiència de Sant Andreu, tot i ser positiva perquè va permetre aportar dades i coneixement, també va mostrar algunes mancances o traves que tenen aquest tipus de projectes. 

Una de les principals lliçons que va aportar el projecte de Sant Andreu és que els agents claus per al futur d’un projecte com aquest no són els establiments comercials. A Sant Andreu, per tal de donar viabilitat a la micro-plataforma es va treballar per a convèncer al petit comerç, però aquest no es va mostrar massa receptiu amb el projecte. En certa manera es va observar que el petit comerç no és un agent rellevant en la distribució urbana de mercaderies ja que el seu interès passa per a disposar dels seus productes en el moment precís i amb un cost raonable, i no tant per com arriben aquesta productes. 

Després d’uns mesos de funcionament, el projecte de micro-plataforma de mercaderies de Sant Andreu va finalitzar sense que tingués una continuïtat. 

 

Micro-plataforma de mercaderies al centre de la ciutat:

Fruit de l’aprenentatge de Sant Andreu i també de nous plantejaments conceptuals en el transport de mercaderies en l’àmbit urbà, l’any 2013 l’Ajuntament de Barcelona, a través del projecte europeu SMILE, va impulsar un nou projecte pilot de micro-plataforma de mercaderies al centre de la ciutat. 

En aquesta ocasió, la orientació del projecte va ser una mica diferent que en l’anterior prova de Sant Andreu, essent les següents les principals característiques:

 

  • Es va optar per a captar empreses de distribució de mercaderies perquè participessin del projecte i accedissin a realitzar la part final del lliurament a través de la micro-plataforma. Aquest és un dels punts més existosos del projecte ja que s’ha aconseguit que sis grans empreses del sector logístic participin en el projecte de micro-plataforma de mercaderies. D’aquesta manera s’aconsegueix assegurar un flux constant de mercaderies a transportar, que fan més viable i útil el concepte de la micro-plataforma. 

 

  • Es va optar per a utilitzar bicicletes elèctriques de càrrega, que en els darrers anys han tingut una gran evolució tècnica i que permeten transportar uns 200 quilos de càrrega. Per a aquest servei es va comptar amb l’empresa  Vanapedal, especialitzada en aquest tipus de transport. 

Una de les bicicletes de càrrega utilitzades en aquest projecte

 

  • El centre de la ciutat és una zona òptima per a realitzar la prova pilot de transport de mercaderies amb vehicles petits, ecològics i silenciosos ja que és una zona amb una gran densitat d’activitats i carrers estrets on la gran majoria són carrers de prioritat per als vianants que dificulten el pas de vehicles de càrrega tradicionals.

Plànol d'influència de l'abast territorial del projecte

  • A diferència de Sant Andreu, es va optar per a no dotar de magatzem al centre de distribució de mercaderies, sinó que es concep com un espai de gestió del transport de mercaderies al centre de la ciutat, fent la darrera etapa de tot el transport de la mercaderia. D’aquesta manera es redueixen els costos fixes i es simplifiquen les operacions a realitzar. 

 

  • Es va utilitzar un aparcament existent, situat en una zona limítrof del casc antic, que facilita l’accés de vehicles de gran tonatge i que, alhora, té un ràpid accés al centre amb les bicicletes de càrrega. El fet d’utilitzar com a suport físic per al centre de distribució de mercaderies una infraestructura ja existent com és l’aparcament, també permet reduir els costos fixes del mateix. 

 

En el següent vídeo es pot veure una explicació del funcionament del projecte:

 

 

 

Cercant la sostenibilitat econòmica del projecte

Al tractar-se d’una prova pilot, un dels objectius principals era obtenir informació i avaluar la viabilitat tècnica, econòmica i social del projecte. En un principi, mentre ha durat la prova pilot, els costos de la posada en funcionament del projecte han anat a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona, gràcies, en part, al finançament europeu del projecte SMILE. 

També, per tal de fomentar que les empreses del sector logístic s’animessin a participar en el projecte es va oferir a cada companyia el transport gratuït de 20 paquets per bicicleta per cada empresa. 

Un cop passada la prova pilot i gràcies a la informació obtinguda durant la prova es podrà analitzar la viabilitat econòmica del projecte. Cal tenir en compte que per a les empreses de transport, l’existència de la micro-plataforma de mercaderies suposa un estalvi considerable de temps i, per tant, una reducció de costos. Per altra banda, l’ús de vehicles nets, com són les bicicletes de càrrega, aporten una reducció dels costos externs en el conjunt de la mobilitat ja que redueixen la contaminació i milloren la qualitat de l’espai públic, cosa que també repercuteix en un estalvi de costos a mig i llarg termini per a l’administració pública. 

Cal, doncs, analitzar tota aquesta informació i cercar un model econòmic en que, els tres principals agents implicats en el projecte: operadors logístics, operadors de transport en bicicleta i administració pública, trobin un retorn satisfactori dins dels seus objectius econòmics i socials

Val a dir que, en un projecte similar realitzat a l’Hospitalet de Llobregat, però en que el transport de darrera milla es feia en furgonetes petites, es va calcular que, en el conjunt dels costos de transport, l’ús de la micro-plataformes de mercaderies podia arribar a suposar un estalvi del 25% en els costos directes de transport, principalment combustible i temps del transportista. 

En el cas del projecte de Barcelona, probablement els estalvis encara puguin ser majors, tenint en compte que s’utilitzen bicicletes que no requereixen combustible i que el fet d’accedir al centre de la ciutat resulta molt més complex a Barcelona que l’Hospitalet de Llobregat, per tant, per als transportistes pot suposar un estalvi major de temps el fet d’evitar-se d’accedir al centre urbà. 

 

Les possibilitat d’acció són àmplies, però cal la Implicació del sector de la logística

Com s’ha dit anteriorment, un dels factors clau en la posada en funcionament del centre de distribució urbana de mercaderies del centre de Barcelona ha estat la implicació de diverses empreses del sector de la logística en el projecte.

De fet, aquesta característica del cas de Barcelona seria aplicables a qualsevol acció que es vulgui portar a terme en el sector de les mercaderies en l’àmbit urbà: sense una implicació directa del sector del transport de mercaderies és molt complicat que qualsevol iniciativa pugui tenir possibilitats reals d’esdevenir viable i sostenible en el temps. 

Per tant, cal cercar estratègies per a implicar aquest sector en la gestió i planificació de la mobilitat de les mercaderies a la ciutat. Precisament per tal d’avançar en aquest aspecte el nou Pla Director de Mobilitat de la RMB que actualment es troba en informació pública, una de les principals propostes que fa en l’àmbit de les mercaderies és la creació de la Taula de la Logística de la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquesta taula tindria entre les seves funcions, el cercar els mecanismes de col•laboració necessaris entre les empreses del sector de la logística i l’administració pública per a dur a terme accions que millorin la gestió de les mercaderies en l’àmbit urbà. 

 

Cargobikes

Una altra de les característiques que més criden l’atenció del projecte de micro-plataforma que s’ha desenvolupat a Barcelona és l’ús de bicicletes per al transport de mercaderies. Tot i que a Barcelona no s’havia implantat cap projecte similar fins al moment, l’ús de bicicletes de càrrega és una idea que està molt estesa en diverses ciutats del món i que ja ha demostrat la seva sobrada versatilitat.  

Fa poc més de dos mesos, l’abril de 2014, es va celebrar a la ciutat holandesa de Nigmejen el 2on Congrés de logística en bicicleta, organitzat per la European Cyclist Federation (ECF) i  que va reunir més de 200 representants de 25 països diferents. 

Una de les principals constatacions d’aquest congrés fou que el transport de mercaderies en l’àmbit urbà és una concepte que va a l’alça i ja són moltes les companyies de transport que comencen a substituir alguns dels seus vehicles tradicionals per bicicletes de càrrega. Per exemple, a Holanda, l’empresa DHL afirma que un 10% dels seus vehicles de transport ja són bicicletes. 

En els següents dos vídeos se’n poden veure dos exemples, un de Donostia i l’altre de Paris, on empreses vinculades a la logística estan desenvolupant propostes innovadores basades en l’ús de cargobikes.

 

 

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal