Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 30/06/2014
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

Les anelles verdes, una manera de combinar mobilitat sostenible, oci i salut

Igualada ha presentat recentment el seu projecte d'anella verda amb uns 20 quilòmetres de vies per a recórrer a peu o bicicleta i que envolten el nucli urbà.

Barcelona també ha presentat recentment un nou lloc web de la Ronda Verda que permet fer la volta completa a Barcelona per vies aptes per a la bicicleta

El passat mes de maig, l’Ajuntament d’Igualada va presentar el seu projecte d’Anella Verda, un projecte que pretén un conjunt d’itineraris per a fer a peu o en bicicleta i que permetran realitzar la volta completa a la capital de l’Anoia.

Quasi en les mateixes dates el Consell Comarcal del Barcelonès presentava un nou lloc web per a la Ronda Verda, un conjunt d’itineraris que permeten fer la volta completa a la ciutat de Barcelona i als seus municipis del voltant. En aquest cas, per la seva longitud total, es tracta d’itineraris pensants per a fer-los en bicicleta però que també admeten la marxa a peu en trams parcials. 

Tant el projecte d’Igualada com el de la Ronda Verda del Barcelonès s’emmarquen dins d’un tipus d’actuacions que s’està desenvolupant intensament en els darrers anys, i que consisteix en crear itineraris de mobilitat sostenible en entorns urbans o periurbans, que promouen la mobilitat sostenible des de la vessant de la salut i l’oci. 

En el present article us presentarem, també, altres exemples d’èxit d’anelles verdes en ciutats com Vitòria o Hamburg.

 

L’anella verda d’Igualada, 28 quilòmetres de recorregut

El projecte d’anella verda que ha presentat l’Ajuntament d’Igualada consta de tres subanelles: 

  • Anella Fluvial, que recórrer la part sud de la ciutat, aprofitant el Parc Fluvial del riu Anoia i tindrà una longitud de 6,3 quilòmetres. 
     
  • Anella Central, que unirà el passeig Verdaguer i l’avinguda Catalunuya. Aquesta és la ruta més urbana ja que transcórrer quasi íntegrament per la xarxa de carrers de la ciutat. En total aquesta anella tindrà 8,8 quilòmetres
     
  • Anella de les Guixeres, que serà la més llarga amb 13,3 quilòmetres i que permetrà recórrer el nord de la ciutat. 

A part dels tres recorreguts proposats, també es podrà realitzar el recorregut per l’anella sencera, unint les tres subanelles, cosa que suposarà una longitud total de 28 quilòmetres

Aquest projecte es preveu que pugui anar executant per fases. La primera anella a desenvolupar-se serà l’anella fluvial, que és on hi ha més trams habilitats i que només requerirà la inversió de 100.000 € per a senyalització i seguretat i tres zones de descans. Les altres dues anelles es preveu que es puguin desenvolupar entre els anys 2015 i 2016. 

Val a dir que l’anella de les Guixeres es podrà dur a terme, en part, gràcies a l’actuació que la Diputació de Barcelona té previst realitzar a la carretera BV-1031, també coneguda com carretera de les Maioles, i que consistirà en la construcció d’un vial lateral per a vianants i ciclistes en el primer tram d’aquesta carretera.

Un pas previ important que va dur a terme el municipi d’Igualada, abans de la planificació de l’anella verda, va ser l’elaboració de Pla Director de la Bicicleta d’Igualada de l’any 2009 i que es va realitzar amb la col•laboració de la Diputació de Barcelona. 

 

Ronda Verda de Barcelona, més trams, més connexions i nova web

A diferència del projecte d’Igualada, la Ronda Verda de Barcelona ja és un projecte madur, que va anys que es treballa des del Consell Comarcal del Barcelonès. La Ronda Verda de Barcelona aprofita diverses infraestructures ja existents com són el front marítim, el Parc Fluvial del Besós, la Carretera de les Aigües a Collserola, o Montjuïc per a confeccionar un itinerari que envolta la ciutat de Barcelona i els municipis del voltant. 

Com dèiem, tot i que algunes de les infraestructures que conformen la Ronda Verda ja existien amb anterioritat, durant els darrers anys s’ha hagut d’anar realitzant un intens treball de senyalització i, sobretot, d’infraestructures que permetessin enllaçar els diversos trams existents. Per exemple l’any 2006 hi havia un 60% de l’itinerari ja en servei i actualment ja està en servei pràcticament la seva totalitat. 

Algunes de les actuacions més destacades que s’han dut a terme al llarg dels darrers anys o d’altres que estan previstes són:

 

 

Precisament aprofitant que actualment ja es pot realitzar el traçat de la Ronda Verda de manera continuada, aquest passat mes de maig, s’ha posat en funcionament una nova versió del lloc web de la Ronda Verda, que ofereix més informació i facilitats per tal que tots els ciutadans de Barcelona i municipis propers en puguin gaudir. 

Amb la posada en funcionament del nou lloc web es culmina un llarg procés per a fer-la realitat que ha durant més de 15 anys. 

 

Altres casos d’èxit d’anelles verdes: Vitòria i Hamburg

Són molts els municipis que actualment estan desenvolupant projectes similars als d’Igualada i Barcelona i que tenen, com a principal objectiu, oferir alternatives d’oci i de salut en entorns naturals a les persones que viuen en àrees urbanes. Tot i això el concepte d’anella verda pot anar molt més enllà el simple itinerari per a fer a peu o en bicicleta, prova d’això la trobem a municipis com Vitòria i Hamburg. 

 

Vitoria: de l’anella verda als eixos verds

En el cas de Vitòria, el projecte d’Anillo Verde, pretén recuperar tot un entorn natural que envolti la ciutat, que tingui continuïtat i que permeti recuperar el valor natural i social de l’espai periurbà de la ciutat. 

El valor diferencial que aporta l’anella verda de Vitòria és que, no només es tracta d’un itinerari que es pot fer a peu o en bicicleta sinó que actua com un autèntic parc natural, ja que és tota l’anella verda és un continu de zones naturals, enllaçant diversos parcs que envolten la ciutat. Per aquest motiu i per molts d’altres, Vitòria va ser escollida capital europea del medi ambient l’any 2012

Actualment la ciutat basca treballa en el que s’ha batejat com l’anella verda interior que no és més que crear diversos eixos verds dins de la ciutat, articulant així una malla de corredors verds per dins de la ciutat. Aquests corredors es composen de parcs, però també de carrers que reben un tractament especial i que són redissenyats tenint en compte la seva màxima integració en un entorn natural. 

En el següent document s’explica al detall aquest projecte alhora que ofereix un gran nombre d’exemples d’integració de zones naturals dins d’entorns urbans. 

 

Hamburg: un 40% de la ciutat lliure de cotxes d’aqui a 20 anys

El cas d’Hamburg té molts punts en comú amb el cas de Vitòria. La ciutat alemana fa temps que treballa amb una visió d’integració entre l’entorn natural i l’urbà i sempre ha cuidat molt la creació d’entorns naturals. Recentment ha presentat un ambiciós pla urbanístic, anomenat Green Networks, del qual ja en parlàvem en el següent article publicat el mes de febrer, i que té per objectiu crear diversos eixos verds que connectin el centre urbà amb la perifèria de la ciutat. 

A més a més, un segon objectiu a mig i llarg termini és que a mesura que es vagin desenvolupant aquests eixos verds, també s’afavoreixi la mobilitat en mitjans de transport sostenibles com la bicicleta o anar a peu i així s’espera que gràcies a la creació d’aquests eixos verds s’aconsegueixi que el 40% de la ciutat d’Hamburg estigui lliure de vehicles a motor. 

 

Les anelles verdes, més enllà dels itineraris d’oci, una manera de promoure la mobilitat sostenible

En aquest article hem pogut veure diversos casos que mostren com la creació de projecte que podem anomenar “anelles verdes” contribueixen a desenvolupar molts objectius vinculats a la mobilitat sostenible. 

D’entrada la creació d’aquests projectes fomenten un major ús dels mitjans de transport sostenibles com són la bicicleta i l’anar a peu. També contribueixen a oferir alternatives d’oci saludables i gratuïtes a la població que viu en entorns urbans i periurbans. 

Aquests que acabem de citar són alguns dels elements que afavoreixen el desenvolupament de projectes d’anella verda, però hi ha altres objectius secundaris gens menyspreables. Per exemple, la creació d’itineraris ben senyalitzats, segurs i aptes per a tots els públics que combinin part d’entorn natural i part d’entorn urbà poden contribuir a generar una demanda sovint necessària per a impulsar noves accions de mobilitat sostenible. Estem pensant, per exemple en els carrils bici. Sovint la construcció d’aquestes infraestructures es fa traient places d’aparcament de la via pública cosa que pot provocar el rebuig d’una part de la població. Si en el moment de desenvolupar un carril bici, aquest es vincula a itineraris i projectes d’oci saludable, això pot ajudar a generar la demanda necessària que justifica actuacions sovint controvertides a nivell polític. 

Un altre objectiu a mig termini, com s’ha vist en els casos de Vitòria i Hamburg, és que la consolidació d’itineraris verds al voltant de la ciutat, és un bon principi per a posteriorment crear més espais verds dins de la ciutat i redissenyar els carrers tenint en compte la seva integració en l’espai natural. 

En definitiva, totes aquelles iniciatives que permetin apropar l’entorn natural a la ciutat, contribueixen a difondre hàbits de mobilitat sostenible entre la ciutadania i a generar una demanda de mobilitat sostenible necessària per tal que les accions polítiques vagin dirigides cap a aquest model de mobilitat. 

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal