Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 11/03/2014
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

58.000 treballadors dels polígons de la Regió Metropolitana de Barcelona tenen mala accessibilitat en transport públic

L’estudi també posa de manifest una important diferència entre l’accessibilitat als PAEs a les comarques properes a Barcelona, que és bona, respecte a les comarques més perifèriques, que presenten dèficits importants

El passat 18 de febrer es va presentar l’estudi “Accessibilitat en transport públic col•lectiu als polígons d’activitat econòmica de la Regió Metropolitana de Barcelona”, un estudi que ha realitzat el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona amb la col•laboració  de l’ATM de Barcelona. 

L’estudi té per objectiu analitzar l’estat de l’accessibilitat als polígons d’activitat econòmica, especialment pel que fa al transport públic, la mobilitat a peu i en bicicleta. A més a més l’estudi també proposa diverses accions genèriques a millorar aquesta accessibilitat. 

Per tal d’elaborar l’estudi s’han analitzat les dades de transport públic, així com les infraestructures per a la mobilitat a peu i en bicicleta dels municipis membres del Pacte Industrial, que sovint suposen l’últim tram del desplaçament dels treballadors. Amb les dades de transport públic s’ha elaborat un indicador, l’índex d’accessibilitat en transport públic col•lectiu, que permet saber el nivell d’accessibilitat als polígons industrials de manera objectiva i numèrica.

En funció de l’anterior índex, s’han establert sis nivells d’accessibilitat, que es poden sintetitzar en tres categories principals: accessibilitat bona, accessibilitat millorable i accessibilitat deficient. 

 

 

Principals dades de l’estudi i conclusions

Els resultats de l’estudi mostren que un 58% dels polígons de la Regió Metropolitana de Barcelona tenen una bona accessibilitat, un 12,6% la tenen millorable i un 29,4% la tenen deficient. 

Analitzant l’índex d’accessibilitat segons el nombre de treballadors les dades millores substancialment. Trobem que un 80,6% dels treballadors dels PAE gaudeixen de bona accessibilitat, un 6,9% treballen en PAEs amb una accessibilitat millorable i un 12,5% ho fan en polígons amb una accessibilitat deficient. En nombre absoluts això suposa que 57.525 treballadors no tenen una bona accessibilitat en transport públic als polígons industrials on treballen 

 

 

Importants diferències entre els PAEs pròxims a Barcelona i els més perifèrics

Una altra evidència que aporta l’estudi és que hi ha una gran diferència d’accessibilitat en transport públic als PAEs si comparem els que es troben propers a la ciutat de Barcelona i, per tant, amb millors serveis de transport col•lectiu, dels que es troben en una ubicació més perifèrica. S’observa molt clarament aquest fet si es comparen els resultats per comarques:

Alt Penedès: És la comarca que presenta una accessibilitat més deficient. En concret un 82% dels treballadors dels PAE tenen una accessibilitat deficient

 

  • Baix Llobregat: És la segona comarca en nombre de treballadors als PAE, dels quals un 21% tenen accessibilitat deficient, especialment als polígons ubicats al nord de la comarca. 
     
  • Barcelonès: Gràcies als bons serveis de transport públic d’aquesta comarca tots els PAEs es troben en una accessibilitat bona. 
     
  • Garraf: Tot i que aquesta comarca no té gaires PAE si que es constata que l’accessibilitat és deficient per un 33% de la superfície dels PAE d’aquesta comarca. 
     
  • Maresme: En el cas d’aquesta comarca trobem un 20% dels treballadors amb accessibilitat deficient, principalment al nord de la comarca. 
     
  • Vallès Occidental: Després del Barcelonès és la comarca que millor accessibilitat té en els PAE ja que un 80% dels PAE tenen una accessibilitat bona. A més a més, és la comarca amb un major número de treballadors als PAEs de tota la RMB.
     
  • Vallès Oriental: En total, un 35% dels polígons presenten dèficits d’accessibilitat, també especialment en els polígons ubicats al nord-est de la comarca. 

 

Vistes les dades, també es pot observar en el següent mapa com hi ha una clara diferència en el nivell d’accessibilitat en transport públic a la primera corona metropolitana respecte a la segona. 

Gràfica de l'índex d'accessibilitat als polígons industrials

Gràfica de l'índex d'accessibilitat als polígons industrials per comarques. Font: Quadern 8 del Pacte Industrial

Mapa de l'índex d'accessibilitat dels polígons industrials de la RMB

Mapa de l'índex d'accessibilitat dels polígons industrials de la RMB. Font: Quadern 8 del Pacte Industrial

 

Poca implantació dels plans de mobilitat específic (PME) per als polígons industrials

Un dels aspecte que també ha analitzat l’estudi és fins a quin grau s’estan utilitzant els Plans de mobilitat específics (PME) per als PAEs per definir les polítiques i actuacions que permetin millorar-ne l’accessibilitat. L’estudi revela que només el 14% dels PAE dels municipis membres del Pacte Industrial disposen d’un pla de mobilitat específic, és a dir 50 PAEs dels 359 analitzats. 

És una dada força significativa ja que els Pla de mobilitat específics per a polígons industrials són eines de planificació que s’incorporen en diferents marc normatius, sense anar més lluny a la Llei de la mobilitat de l’any 2003 que diu al respecte:

Disposició addicional tercera:

En el termini de tres anys a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Govern, en col•laboració amb els ajuntaments afectats, ha d'elaborar un pla de mobilitat específic per als polígons industrials i les zones d'activitats econòmiques que compleixin les condicions, quant a superfície i nombre d'empreses i de treballadors, que es determinin per reglament. Aquest pla ha de crear la figura del gestor o gestora de la mobilitat en cadascuna d'aquestes àrees i ha d'establir-ne el règim d'implantació i el finançament a càrrec de les empreses que hi operen.

 

Altres documents de planificació com el Pla Director de Mobilitat de la RMB també estableixen la necessitat d’elaborar aquesta plans de mobilitat específics (PEM) als PAEs com a primer pas per a millorar-ne l’accessibilitat als polígons industrials.

També el Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire fa propostes en l’àmbit de la planificació de la mobilitat en pols d’activitat econòmica i recull les propostes del PDM i segueix insistint en la necessitat d’elaborar els PME per a polígons industrials. 

Així doncs, des de l’any 2003, any d’aprovació de la Llei de la mobilitat, els diferents instruments de planificació de la mobilitat han anat desenvolupat la proposta de dur a terme els PME dels polígons industrials, però segons l’estudi presentat recentment només un 14% dels PAEs dels municipis membres del Pacte Industrial han elaborat un d’aquests plans. 

Com a conseqüències és lògic plantejar-se fins a quin punt els instruments de planificació que s’han dut a terme fins ara en l’àmbit de la mobilitat als polígons industrials han ajudat a donar solucions als problemes de mobilitat que s’hi detectaven. O si més no, quins són les principals traves que fan que els PME no s’estiguin impulsant en els polígons industrials.

 

 

Una qüestió d’igualtat d’oportunitats i de seguretat viària 

Sovint s’emmarca la mobilitat als polígons industrials com un aspecte important des del punt de vista de la contaminació atmosfèrica i de l’estalvi energètic i, ben segur que aquests dos factors són importants i cal tenir-los en compte. Però també és cert que hi ha altres aspectes de la mobilitat que afecten d’una manera molt més directa a la població treballadora.

Per una banda cal tenir en compte que a Catalunya un 33% de la població no disposa de carnet de conduir (dades de l’INE i Idescat). Això suposa que si els polígons industrials no ofereixen alternatives viables de mobilitat en transport públic s’està produint un greuge comparatiu en igualtat d’oportunitats laborals. 

Per altra banda, també hi ha la problemàtica dels accidents de trànsit in itinere, és a dir, aquells que es produeixen en el trajecte d’anada o tornada del treball. A Espanya es produeixen cada any uns 408.000 accidents laborals, dels quals 63.000, és a dir, un 15% són accidents de trànsit in itinere. Com es pot intuir aquest fet comporta un important nombre de baixes laborals amb un conseqüent impacte econòmic i social per a les empreses i per a les administracions públiques. 

 

 

La importància dels petits detalls

La majoria de polígons industrials s’acostumen a ubicar en corredors de mobilitat importants, per tal de tenir una bona entrada i sortida de mercaderies. Això fa que  existeixin serveis de transport públic propers, especialment el tren, que permetrien una bona accessibilitat en transport públic. La realitat, però, ens mostra que petits detalls fan que el trajecte en transport públic sovint resulti inviable. 

Algunes de les mancances que més es troben en els polígons industrials i que frenen que els treballadors utilitzin el transport públic poden ser:

  • Poca coordinació horària entre el transport públic i els  horaris laborals de les empreses. 
     
  • Dificultat de realitzar l’última part del trajecte, de la parada de tren al punt de destí. Aquestes dificultats poden venir per temes tant variats com la manca de voreres o espais que convidin a la mobilitat a peu, la manca d’il•luminació a la nit, la poca informació de l’ubicació de les empreses del polígon, etc. 
     
  • Espais d’espera poc agradables. En punts solitaris i sense resguard del fred o la pluja fan que siguin poc agradables per a esperar l’arribada del transport públic. 

 

Per aquests motius, i tornant a l’estudi del Pacte Industrial, algunes de les millores que es proposen fan referència a la mobilitat a peu i en bicicleta que són mitjans de transport complementaris al transport públic i que cal tenir en compte dins d’un marc ampli de gestió de la mobilitat. 

En aquest sentit esdevé important la realització de plans de mobilitat dels PAEs, ja que són documents que fan un anàlisi global de la mobilitat en tots els mitjans de transport i permeten detectar aquests petits detalls als que es feia referència anteriorment i que tenen una gran incidència en les  decisions de mobilitat dels treballadors. 

Igualment important és impulsar la figura del gestor de la mobilitat, com a persona o organisme responsable de vetllar per a dur a terme les actuacions que millorin l’accessibilitat als polígons industrials. En aquest sentit el Pacte Industrial ja va elaborar l’any 2009 un document proposta per a definir les tasques i competències de la figura del gestor de la mobilitat

Un experiència rellevant en gestió de la mobilitat en centres d’activitat la podem trobar a la Universitat Autònoma de Barcelona que disposa d’una Unitat específica que s’encarrega de tots aquells aspectes relacionats amb la mobilitat. Tot i que no es tracta d’un polígon industrial, l’experiència de la UAB pot aportar idees perfectament transferibles als PAEs. 

 

 

Exemple d’èxit: polígon de Can Sant Joan a Sant Cugat del Vallès i Rubí

La publicació presentada pel Pacte Industrial de la RMB també exposa diverses actuacions d’èxit d’alguns PAEs que han fet accions remarcables en la millora de l’accessibilitat en transport públic col•lectiu. 

Un d’aquests casos és el del polígon de Can Sant Joan, situat entre els municipis de Sant Cugat del Vallès i Rubí. Es tracta d’un polígon d’activitat econòmica força gran, on cada dia s’hi desplacen 41.665 persones, de les quals 15.000 són treballadors, 9.415 són estudiants i 17.250 són visitants (són dades del Pla de mobilitat de Can Sant Joan). 

Aquest PAE ja va iniciar l’elaboració d’un Pla de mobilitat l’any 2006 i des d’aleshores s’han anat desenvolupant actuacions destacables amb matèria de mobilitat. S’ha implantat un servei de bus gratuït entre les estacions ferroviàries que donen servei al PAE i les diferents empreses. Aquest servei va començar amb una sola línia i actualment ja compta amb dues línies que cobreixen pràcticament la totalitat de la superfície del polígon. El nombre d’usuaris del bus llançadora no ha parat de créixer des de la seva implantació fins a arribar els anys de la crisi econòmica en que hi va haver una davallada.

 

viatgers bus Can Sant Joan

Font: ISTAS / CCOO

 

Un altre indicador que mostra el bon servei de transport públic del que gaudeix el PAE de Can Sant Joan és el repartiment modal. Un 28% dels treballadors hi accedeixen en transport públic el que suposa una dada força rellevant, sobretot si tenim en compte que, en general la mobilitat als PAEs de la RMB en transport públic poques vegades supera el 10% del repartiment modal. 

 

També és molt important destacar la implicació, tant de les empreses com de les diverses administracions públiques en el finançament de les actuacions de mobilitat, especialment per la implantació d’un gestor de la mobilitat, que té la responsabilitat de vetllar per dur a terme les actuacions del Pla de mobilitat de Can Sant Joan. 

 

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal