Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 07/03/2014
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

Del cotxe com a propietat al cotxe com a servei

Els joves ja no veuen la possessió d’un cotxe com una cosa indispensable i tenen altres prioritats de consum

Segons diversos estudis, el nombre d’usuaris del carsharing a Europa es pot multiplicar per 10 l’any 2016

Fa unes setmanes la consultora KPMG va presentar un ampli estudi sobre el sector de l’automoció a nivell mundial, basat en la percepció dels alts càrrecs del sector, tant d’empreses d’automoció, com d’empreses del sector de les assegurances i dels components. 

L’estudi mostra les tendències actuals del sector de l’automoció i una de les que més crida l’atenció és que en el segment de la població més jove, aquells que tenen menys de 25 anys, només un 42% pensen que tenir cotxe és imprescindible, davant de quasi el 80% en el sector de població que va dels 25 als 50 anys. 

 

Proporció de consumidors que necessiten un cotxe propi per edats

Proporció de consumidors que necessiten un cotxe propi per edats. Font: KPMG

 

Aquesta tendència es veu reforçada per altres dades com per exemple el nombre de persones que disposen de carnet de conduir. Segons les dades de la Dirección General del Tráfico, a Espanya portem uns quants anys en que baixen el nombre de persones joves que tenen carnet de conduir. Per exemple, en el tram de població que va dels 18 als 24 anys s’ha passat del 20% (1970) al 8% actual; i en el tram de població dels 25 als 44 anys s’ha passat del 59% (1970) al 45%. 

Sens dubte aquesta baixa pot deures a la crisi econòmica i a la necessitat de la població de reduir els seus costos personals, però també és cert que la població està tendint a concentrar-se als entorns urbans, on el transport públic ofereix millors prestacions, on hi ha també més opcions de mobilitat i on el cost de manteniment d’un vehicle és superior ja que cal pagar més impostos i més despeses d’aparcament. 

Segons un estudi de l’IDAE, a Espanya, mantenir un cotxe costa uns 2.000 €/any, una quantitat que fa que moltes persones es plantegin el fet de d’adquirir un vehicle en propietat i més en els moments actuals de crisi econòmica i de davallada del poder adquisitiu dels ciutadans. 

Per tot això, molts joves s’estan començant a plantejar si la vella associació entre cotxe i llibertat segueix sent vàlida o més aviat és una idea que comença a respirar aires del segle passat. 

El fet que els joves no vegin l’adquisició del cotxe com a una prioritat no vol dir que no tinguin necessitats de mobilitat sinó que no veuen necessari tenir un cotxe en propietat per a cobrir les seves necessitats de transport. El que si valoren és tenir al seu abast múltiples serveis de mobilitat. 

Es pot dir, doncs, que es comença a veure el cotxe no com a una propietat sinó com un servei. 

 

El boom del carsharing en els darrers anys

Probablement el servei per excel•lència vinculat al cotxe és el carsharing o el cotxe de multipropietat. La idea original es basa en que un grup d’usuaris es posen d’acord per a compartir les despeses d’un conjunt de vehicles i poder-los utilitzar indistintament.  Es tracta d’optimitzar al màxim possible l’ús d’un vehicle i reduir les despeses per persona que això comporta. 

A la pràctica la idea original ha anat evolucionant cap a una modalitat de lloguer de vehicles de curta durada en que l’usuari cal que s’hagi registrat prèviament al servei. Normalment, tant la recollida com la tornada del vehicle es fa de forma autònoma per part de l’usuari i es fa en punts específic de la ciutat, majoritàriament aparcaments públics. 

Els primers serveis de carsharing es van començar a desenvolupar a Suïssa cap als anys 50 i es van anar generalitzant durant la segona meitat del segle XX per la majoria de ciutats europees i americanes. 

En els darrers anys, els serveis de carsharing, s’han anat estenent per la gran majoria de ciutats de tot el món i han experimentat un augment significatiu, tant en l’oferta com en el nombre de membres que formen part de serveis d’aquest tipus. 

A Catalunya la única ciutat que disposa de serveis de carsharing és Barcelona, gràcies a l’empresa Avancar, que forma part de la multinacional del carsharing ZipCar. 

Seguint la tendència creixent arreu del món, l’any 2013 Avancar va créixer en un 35% en el nombre de socis i en un 40% en l’oferta de vehicles. Això significa que la companyia té actualment uns 9.000 usuaris i uns 130 vehicles repartits pels barris més cèntrics de la ciutat de Barcelona. 

Les previsions de futur per al carsharing també són prou optimistes. Segons un estudi elaborat per Navigant Research, les perspectives de creixement per al carsharing arreu del món són de passar dels actuals 2,3 milions d’usuaris actuals fins als 12 milions que es preveu que poden utilitzar aquest tipus de servei l’any 2020. Aquestes dades també es poden interpretar en termes econòmics. Si actualment el carsharing genera uns 1.000 M$ en ingressos es preveu que l’any 2020 aquesta quantitat pugui ser d’uns 6.3000 M$.

La previsió de futur del carsharing concorda amb l’evolució històrica que aquest servei segueix des dels anys 90 en que es va començar a popularitzar. 

La Universitat de Berkeley ha publicat un informe  on s’analitza l’evolució del sector al llarg dels darrers 20 anys a Amèrica del Nord i on es pot veure que els serveis de carsharing no han parat de créixer al llarg dels anys. Per exemple en tota Amèrica del Nord, l’any 2002 hi havia 16.000 usuaris de carsharing. L’any 2013 n’hi va haver 1.033.564. 

Evolució del carsharing a Amèrica del Nord

Evolució del carsharing a Amèrica del Nord: Font: Universitat de Berkeley

 

A Europa, segons l’estudi realitzat per Frost & Sullivan els països que lideren el mercat del carsharing són Alemània, Suïssa i Gran Bretanya que acumulen el 75% del mercat. L’any 2009 hi havia, a tot Europa prop de 500.000 usuaris de carsharing i les previsions són de creixement, així es preveu que l’any 2016 es pugui arribar a uns 5 milions d’usuaris. 

Evolució del carsharing a Europa

Evolució del carsharing a Europa. Font: Frost & Sullivan

 

Nous serveis vinculats al cotxe

Si bé el carsharing és el servei de mobilitat vinculat al cotxe més madur, també és cert que la demanda creixent per part de la població de nous serveis de mobilitat està portant a que cada dia sorgeixin nous serveis. Tot seguit se’n presenta un breu recull. 

 

Lloguer entre particulars:

Aquesta variant del carsharing és la que permet que dos particulars es posin d’acord per a que el propietari d’un vehicle el pugui llogar a un tercer mentre no el necessita. Aquest tipus de servei s’anomena lloguer entre particulars o peer-to-peer carsharing. És relativament nou, les primeres experiències daten de l’any 2010, tot i això han anat sorgint serveis en molts països. 

A Espanya aquest serveix l’ofereix l’empresa Social Car i actualment té la majoria de vehicles disponibles ubicats a Madrid. Per tal que un propietari del vehicle el pugui posar a lloguer mitjançant Social Car, només cal que adapti la seva assegurança per a aquest nou tipus d’ús i que inscrigui el vehicle al sistema informàtic de Social Car per tal que la resta d’usuaris puguin realitzar el lloguer. 

La principal avantatge d’aquest sistema és que, tant el propietari del vehicle com l’usuari hi guanyen. El propietari rep uns ingressos extres gràcies al seu vehicle i l’usuari pot trobar sovint preus molt més competitius que les clàssiques empreses de lloguer de vehicles. 

 

Carsharing sense punts fixes:

En els serveis de carsharing tradicionals l’usuari ha de recollir i tornar el vehicle en indrets determinats. Per tal de superar aquesta limitació l’empresa Car2go, amb implantació tant a ciutats americanes com europees, ha ideat un sistema de carsharing en que no es requereixen punts fixes per a estacionar els vehicles. 

El sistema es basa en que tots els vehicles estan geoposicionats. D’aquesta manera els usuaris, fent ús d’un smartphone, tauleta o ordinador, poden veure on es troben els vehicles més propers i reservar-los. Un cop finalitzat el trajecte, l’usuari pot deixar el vehicle estacionat correctament allà on es vulgui, dins de la zona definida pel propi servei. D’aquesta manera s’aconsegueix incrementar la cobertura del servei de carsharing i fer-lo molt més flexible per les necessitats reals de mobilitat dels usuaris. 

Actualment Car2go ja ofereix servei a 26 ciutats de tot el món, la gran majoria a Estats Units i Europa. 

En el següent enllaç es pot consultar un vídeo sobre el funcionament d’aquest servei

 

Carpooling:

El carpooling, que es diferencia del carsharing perquè els usuaris no comparteixen les despeses del vehicle sinó del viatge, també és una forma de mobilitat que ha anat a l’alça durant els darrers anys, especialment amb la generalització de l’ús d’Internet i posteriorment amb l’ús dels telèfons intel•ligents. 

Segons el portal del carpooling euroepeu actualment hi ha a Europa uns 5 milions d’usuaris registrats en serveis de carpooling i cada mes es realitzen 1,3 milions de viatges compartint vehicle. 

Es tracta, doncs, d’un servei també molt utilitzat per la ciutadania i que està en constant expansió. 

A més a més, cada dia són més les institucions, majoritàriament empreses i universitats,  que posen en funcionament serveis de cotxe compartit específicament destinats als seus treballadors i estudiants. 

Informació sobre el carpooling

Informació sobre el carpooling. Font: carpooling.com

 

Cotxes autoconduïts:

El cotxe autoconduït encara sembla una idea del futur llunyà i és força difícil imaginar aquests tipus de vehicles circulant per la ciutat. Però tot i que sembli més ciència ficció que realitat, cal tenir en compte que la tecnologia per fer-ho possible ja existeix i ja està provada i que podria ser que en menys temps del que imaginem disposem de vehicles d’aquest tipus al mercat. 

De moment només tenim un prototip, el Google Car, desenvolupat per l’empresa Google. Aquest vehicle pot funcionar de manera completament autònoma, sense cap intervenció de l’usuari, excepte per indicar el seu destí. El cotxe ja s’ha provat amb èxit ja que durant l’any 2012 el vehicle va estar circulant de manera autònoma per les carreteres i carrers de l’estat de Colorado (EUA) fins a realitzar 500.000 quilòmetres, sense cap mena d’accident. 

Fruit de l’experiència pilot de Google, diversos estat americans ja han modificat les seves lleis de circulació per tal de permetre que hi puguin transitar cotxes autoconduïts, sempre i quan sigui en missions experimentals. 

Com dèiem, el projecte encara sembla més una idea del futur llunyà, però també és cert que és una tecnologia que presenta un potencial enorme d’aplicacions i que no seria estrany que es comencessin a veure propostes reals de mobilitat urbana basades en vehicles autoconduïts. 

 

Moto sharing:

Un servei a cavall entre el carsharing i el bicicleta pública (Bicing) és el motosharing. 

A Barcelona es va implantar l’any 2013 un servei d’aquestes característiques anomenat Motit i que permet als usuaris inscrits al servei utilitzar les motos per a trajectes urbans. És un servei basat en motos elèctriques, perfectament adaptades a la mobilitat urbana i que incorporen tot allò necessari, com per exemple una pantalla per a visualitzar els itineraris i un casc. 

A diferència del Bicing, que té estacions fixes, el Motit no té punts fixes on deixar les motos sinó que aquestes es troben distribuïdes per Barcelona dins d’uns àmbits  territorial concrets. Els usuaris poden localitzar motos disponibles a través dels seus telèfons intel•ligents i utilitzar-les per als seus trajectes urbans i tornar-les a deixar dins dels àmbits territorials del servei. 

El projecte encara és molt recent, però els responsables del mateix calculen en el termini d’uns tres anys, es podria arribar a oferir unes 1.500 motos amb uns 25.000 o 30.000 usuaris. 

 

 

 

Més eficiència energètica i menys contaminació

Avui en dia la contaminació atmosfèrica és un dels principals reptes de qualsevol ciutat i un dels principals motius per tal de treballar els temes de mobilitat urbana. Quan parlem de contaminació atmosfèrica a les ciutats catalanes hem de tenir en compte que la flota de vehicles actual és una flota envellida, cosa que incrementa la dificultat de disminuir els nivells de contaminants ja que els vehicle vells són, precisament, els més contaminants. 

Una de les avantatges que tenen els serveis de mobilitat basats en el vehicle privat és que tenen un període de renovació de les flotes de vehicles molt més ràpid que no pas els usuaris particulars. Això té una conseqüència directa sobre la contaminació atmosfèrica ja que com més nous són els vehicles menys contaminen. 

Un estudi elaborat per l’Asociación Española de Renting de Vehiculos mostra que, de mitja, els vehicles de renting emeten 125,87 gr CO2 / km mentre que la resta de vehicles emeten 127,95 gr CO2 / km. http://www.ae-renting.es/principal.htm

En aquest sentit, moltes flotes de serveis de carsharing ja estan incorporant vehicles elèctrics, com per exemple el servei Autolib’ de Paris, un servei de carsharing basat en vehicles elèctrics i que compta amb uns 4.000 vehicles i més de 100.000 usuaris. 

 

Integració amb d’altres serveis de mobilitat

Una altra avantatge que trobem en els serveis de mobilitat com el carsharing és que permeten la integració amb d’altres serveis de mobilitat. Avui en dia no és estrany que les empreses de carsharing tinguin acords amb empreses de lloguer de vehicles, o d’aparcaments per tal d’oferir condicions més avantatjoses als seus usuaris. 

No és tant freqüent que els serveis de carsharing s’integrin amb d’altres servies de mobilitat com el transport públic o la bicicleta pública, però això precisament pot ser una tendència que agafi força de cara al futur, a mesura que es vagin generalitzant els mitjans de pagament integrats. 

Així, és previsible que en un futur, els usuaris puguin disposar d’una targeta de serveis de mobilitat que els doni accés, tant a serveis de transport públic com a d’altres serveis de mobilitat, com per exemple el carsharing. 

Algunes ciutats com Toulouse  o Copenhagen , ja han implantat solucions d’aquestes característiques amb molt bons resultats. 

De fet, tant el carsharing com el transport públic són serveis complementaris que plantejats com un únic paquet de mobilitat tenen un major potencial de mercat. 

 

Més serveis al ciutadà, més eficiència econòmica

Per tots els motius exposats anteriorment estem veient com actualment s’estan incrementant la quantitat de serveis de mobilitat que es posen a disposició de la ciutadania. Tot aquests nous servies, el carsharing, el motosharing, el carpooling, la creació de paquets de mobilitat amb múltiples servies, tots, van orientats a un concepte clau de l’economia del segle XXI que és l’eficiència econòmica i energètica. 

Encaminats com anem a una societat cada vegada més tecnificada i amb més dificultats per a accedir a recursos energètics, el desenvolupament de models de mobilitat eficients és de vital importància per a poder mantenir el nivell de vida al que estem acostumats, i això passa, entre d’altres coses, per la creació de nous serveis de mobilitat. 

No cal dir, també, que aquests nous serveis de mobilitat també són una oportunitat de creixement per a l’economia. La creació de nous servies crea nous mercats i amb els nous mercats apareixen noves empreses i nous llocs de treball. Podem parlar, doncs, que les nous serveis de mobilitat són un filó d’ocupació i creació de riquesa per a un futur a mig termini. 

Aquest previsible creixement dels serveis de mobilitat no vol dir que els sectors tradicionals com l’automoció deixin de ser rellevants per a l’economia i la creació d’ocupació. L’estratègia a mig termini sembla que passa més per una combinació entre la capacitat industrial i la creació de nous serveis. De fet, moltes de les empreses d’automació ja han començat a diversificar els seus mercats oferint nous servies de mobilitat més enllà de la venta de vehicles. Per exemple Volkswagen va crear, l’any 2011, el servei de carsharing Quicar que opera a Alemanya. La companyia Car2go, que s’ha referenciat anteriorment forma part de l’empresa Daimler i també BMW va crear el servei de carsharing DriveNow, que opera a Alemanya i San Francisco. 

 

 

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal