Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 16/06/2013
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

Èxit de participació de la IX jornada tècnica de mobilitat: espai viari i autobús

El passat 14 de juny es va realitzar la IX jornada tècnica de mobilitat, que organitza anualment la Diputació de Barcelona. Enguany la temàtica de la jornada ha estat l’espai viari i l’autobús, és a dir, com gestionem l’espai públic per tal de promoure una bona interacció entre els usos habituals del carrer i la presència de transport públic als centres urbans. 

En el següent enllaç es poden consultar les ponències presentades

La jornada, que va comptar amb l’assistència d’unes 250 persones, la va inaugurar el Sr. Reca Vidiella, coordinador de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat i es va iniciar amb la ponència marc del Sr. Bruno Remoué, arquitecte i especialista en espai urbà i transport públic. 

IX Jornada tècnica de mobilitat: espai viari i autobús

IX Jornada tècnica de mobilitat: espai viari i autobús

 

Ponència marc, l’equilibri entre el bus i el centre urbà

La ponència marc es va centrar en posar en valor la importància de que el transport públic estigui ben connectat amb els centres urbans. De fet, històricament el principal punt d’accés al transport públic sempre ha estat el centre urbà i no ha estat fins a l’actualitat que els usos intensius del carrer han expulsat el transport públic a d’altres espais més perifèrics. 

Un altre aspecte remarcable de la ponència marc fou la importància de l’entorn de la parada de bus i de la pròpia parada. Cal tenir en compte que el 50% del temps que dura un trajecte en transport públic el passem fora dels vehicles, ja sigui accedint a la parada o bé esperant que arribi el bus. Per això és bàsic crear espais d’espera confortables, còmodes i segurs i amb una molt bona informació a l’usuari. 

Precisament la informació a l’usuari va ser una altre aspecte que va remarcar el ponent, fent palès que molts plànols de la xarxa de bus són del tot incomprensibles per als usuaris no habituals i que això suposa una barrera per a captar nous usuaris. Cal doncs, que les administracions competents facin una aposta per a crear serveis de transport públic senzill d’entendre per als usuaris. 

Un altre aspecte a destacar és la importància d’aprofitar l’espai urbà que ocupa la parada de bus i el seu equipament (marquesina, pals, bancs, etc.) per donar molt bona imatge de marca del transport públic. Cal donar el missatge al ciutadà que el transport públic ocupa un lloc important en les prioritat municipals. 

La ponència teòrica es va il•lustrar amb diversos exemples pràctics, com el cas de la ciutat francesa de Dijon, on pel seu carrer més central, circulen cada dia 1.000 busos. 

 

Part I: l’ordenació de l’espai de la parada

Un dels elements més importants a gestionar des del punt de vista de l’espai urbà és l’espai de parada. En aquesta casuística es van presentar tres línies de treball. 

La Generalitat de Catalunya, que té les competències del transport interurbà per carretera, va explicar com gestiona les estacions d’autobusos, principal punt de parada del transport públic a les ciutats. La Sra. Cristina Pou va destacar que, en el marc del Pla de Transport de Viatgers, es preveu que almenys totes les capitals de comarca disposin d’una estació d’autobusos. Actualment ja hi ha 50 estacions construïdes, 8 en projecte i 2 en estudi. La Generalitat també gestiona unes 1.500 marquesines a tot Catalunya. 

També es va destacar la importància de l’emplaçament de les estacions de busos i que aquestes estiguin ben connectades, tant al centre urbà i a la proximitat dels principals equipaments de la ciutat i també a d’altres punts d’intercanvi amb altres mitjans de transport. Segons la Sra. Pou, no sempre s’ha prioritzat aquesta bona ubicació i això suposa que algunes de les estacions de busos actuals no funcionin de manera òptima. 

Des del punt de vista de la Diputació de Barcelona, administració titular de la xarxa de carreteres locals, la gestió de les parades de bus i el seu entorn també és important, sobretot des de la perspectiva de la seguretat viària. El Sr. Hugo Moreno, va posar èmfasi en la importància de donar resposta a les necessitats que presenten actualment les 700 parades de bus que es troben situades en carreteres locals. Per aquest motiu, des de la Diputació de Barcelona s’han dut a terme un conjunt de criteris per tal d’avaluar i prioritzar les actuacions necessàries a les parades de bus. 

Un dels aspectes als que cal donar més importància és l’accés a la parada ja que moltes d’elles, que es troben situades fora dels àmbit urbans, no compten amb un pas de vianants per a creuar o una vorera per a accedir-hi amb seguretat. 

Finalment, el Sr. Joan Maria Bigas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va explicar com es gestionen les parades de bus que s’integren dins del seu àmbit territorial i que són, la gran majoria, en àmbit urbà. En aquest àmbit, tot i que la seguretat viària segueix sent important, també hi intervenen altres aspectes rellevants. Per exemple, en l’àmbit urbà no és gens recomanable que el bus pari fora de la calçada sinó que és preferible que ho faci en el mateix carril de circulació. Així mateix també és molt important que l’entorn de les parades de bus sigui prou ampli perquè els busos puguin fer la maniobra d’aproximació i reincorporació de manera senzilla i segura. També es va remarcar la importància de gestionar bé el mobiliari urbà i arbrat de l’entorn de la parada ja que pot causar dificultats d’accessibilitat als passatgers del bus. 

 

Part II: les experiències dels municipis, d’aquí i d’Europa

La segona part de la jornada va tenir un caràcter més pràctic i es va dedicar a conèixer diferents experiències pràctiques de gestió de l’espai públic i l’autobús tant en municipis propers com és el cas de Rubí, Terrassa i Sant Cugat, com també d’altres experiències arreu d’Europa. 

Pel que fa a l’experiència de Rubí, la Sra. Montserrat Prat va exposar com s’ha gestionat el pas del transport públic per les zones de vianants que el municipi va començar a impulsar l’any 2008. En el cas de Rubí, inicialment es va optar per a fer circular el bus pel carrer principal de l’illa de vianants, el C/ Barcelona, un carrer de vianants però que també permetia al pas del transport públic. 

Val a dir que a tenor del que mostren les dades d’accés al transport públic (un 35% dels usuaris que pugen al transport públic ho fan a les parades de dins de l’illa de vianants), l’experiència de fer passar el bus per l’illa de vianants no era del tot negativa. Tot i això, l’Ajuntament canviarà el recorregut del bus de l’illa de vianants per tal de donar cobertura a altres punts del voltant que també requereixen el pas del bus, com per exemple la zona del mercat municipal. 

Una altra experiència que es va presentar durant les jornades va ser la de Terrassa, concretament a la Rambla d’Égara. Des de l’any 2008, aprofitant les obres de l’ampliació de FGC, l’Ajuntament de Terrassa va tallar el trànsit per aquesta important via de la ciutat, per la qual, abans del tall, passaven 35.000 vehicles al dia. 

El tancament de la Rambla d’Ègara al trànsit no va suposar un gran impacte per al trànsit ja que es va fer una important campanya de conscienciació i es va incrementar el transport públic al centre de la ciutat. Posteriorment, l’any 2010, quan es va reobrir la Rambla ja es va decidir que no s’obriria al trànsit sinó que es destinaria al pas exclusiu del transport públic, taxi, bicicletes i veïns. Durant la jornada la Sra. Susi López va explicar els detalls d’aquesta important i exitosa actuació

El municipi de Sant Cugat també destaca per ser un dels que més ha treballat en la creació de zones per a vianants al seu centre urbà i un dels primers en començar a crear zones de vianants, concretament l’any 2000. En aquest sentit el Sr. Albert Muratet va destacar la importància de la creació d’una zona per a vianants a l’entorn de la plaça Lluis Millet on també s’hi troba l’estació de FGC, l’estació d’autobusos i aparcaments segures per a bicicleta. Aquesta plaça és un dels punts neuràlgics de la ciutat i una bona prova que la convivència entre el transport públic i les zones per a vianants són viables i positives per a la ciutat. 

Per tal de presentar les experiències europees es va comptar amb la participació del Sr. Ricard Riol, president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic. En la seva exposició es va defensar l’accessibilitat preferent que ha de tenir el transport públic a l’hora d’accedir al centre per tal de potenciar-lo i donar-li més prioritat i atractiu respecte al vehicle privat. Alguns dels exemples que va mostrar el ponent van ser de ciutats com Colmar i Metz a França, Bolònia a Itàlia o Heildeberg, Gottingen o Mönchengladbach a Alemanya, tot elles amb una important presència del transport públic als centres urbans. 

 

Part III: velocitat comercial

La última part de la jornada es va dedicar a un aspecte també molt important per a fer competitiu i atractiu el transport públic i és la velocitat comercial, és a dir la rapidesa amb la que es poden fer els desplaçaments amb transport públic. 

Per a il•lustrar aquesta part de la jornada es va comptar amb el Sr. Francesc Xandri i el Sr. Josep Maria Olivé de l’empresa CINESI que van explicar les actuacions que s’estan duent a terme a Badalona en el marc del Pla de mobilitat urbana que està realitzant la ciutat. Alguns dels aspectes més importants per tal de millorar la velocitat comercial del bus a Badalona són, la creació de carrils bus en els carrers més congestionats (el PMUS preveu passar del 3 km actuals a 16 km), que les parades de bus estiguin lliures d’obstacles que dificultin la pujada i baixada dels passatgers o la creació de prioritat semafòrica en determinades cruïlles per tal que el bus pugui sortir el primer del semàfor. 

La jornada també va comptar amb el punt de vista de les empreses operadores, representades pel Sr. Víctor Canosa de l’empresa Baix Bus. Una de les reflexions que va fer el ponent va ser al voltant de la velocitat comercial. Certament els usuaris volen fer els trajectes amb rapidesa, però la rapidesa és un concepte relatiu. Sobretot el que cal evitar és que l’usuari tingui la sensació que està perdent el temps. Per evitar aquesta sensació cal actuar en molts aspetes com per exemple un bon disseny de les línies, uns espais de parada confortables, una bona informació a l’usuari, especialment pel que fa al temps d’espera, crear punts de venta de bitllets fora del bus, etc. 

Un dels aspecte que va qüestionar el ponent pel que fa a potenciar el bus són els passos de vianants elevats ja que suposen un obstacle per al bus i això suposa una reducció de la velocitat comercial, així com una sensació d’incomoditat per al passatger i un empitjorament per a les condicions de treball dels conductors. 

La jornada la va cloure la Sra. Montserrat Tordera, coordinadora d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona. 

 

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal