Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 21/03/2013
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

Santa Coloma de Gramenet tindrà una àmplia zona per a vianants al centre de la ciutat

Aquest mes de març l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha presentat un projecte per a convertir diversos carrers del centre la ciutat en zona per a vianants

El projecte es cofinançarà amb les aportacions de la Diputació de Barcelona (3,12 M€) i l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (2 M€)

 

El projecte presentat per l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, la Sra. Núria Parlón, consistirà en la remodelació de 20.181 metres quadrats d'espai públic per a crear una àmplia zona d'ús prioritari per als vianants que servirà per a promoure un model de mobilitat més sostenible per al municipi i també per a donar un important impuls al comerç urbà de la ciutat. 

Els carrers on s'actuarà per tal de convertir-los en carrers de prioritat per a vianants són aquells que més activitat comercial tenen i que es troben al voltant del mercat Sagarra. Les principals actuacions urbanístiques que es duran a terme serà la reconversió a carrers de plataforma única. 

Per tal de dur a terme aquesta actuació també caldrà desviar el trànsit que actualment circula per aquests carrers per altres vies més perimetrals de la ciutat i només permetre el trànsit al centre de la ciutat als veïns i veïnes del barri que accedeixin als seus pàrkings particulars. 

Per tal que els comerços puguin realitzar les operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies es crearan unes franges horàries específiques per a aquesta finalitat i que seran en horaris de poca activitats comercial. 

També es vol impulsar el servei de transport públic urbà, per aquest motiu, en alguns dels carrers de prioritat per a vianants també hi podran passar els busos de transport urbà. 

 

Els carrers on s'actuarà

El projecte presentat per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet preveu l'actuació en quatres punts del centre urbà:

Remodelació del passeig de Llorenç Serra, en el tram comprès entre la rambla de Sant Sebastià i l'avinguda de Santa Coloma. 

  • Remodelació de l'avinguda Generalitat, entre la plaça Catalunya i la rambla de Sant
  • Sebastià.Remodelació de l'entorn del Mercat Sagarra – Fase I (pl. Ferran de Sagarra, C/ Sagarra, C/ Balldovina entre l'avinguda Generalitat i el C/ Sagarra)
  • Remodelació de l'entorn del Mercat Sagarra – Fase II (C/ Sant Josep, Sant Ramon, Sant Ignasi entre pl. Ferran de Sagarra i l'avinguda de la Generalitat, C/ Pompeu Frabra, entre el C/ Sant Carles i l'avinguda de la Generalitat)

Plànol de la futura zona per a vianants

Plànol de la futura zona per a vianants de Santa Coloma de Gramenet

 

Les principals actuacions que es duran a terme en aquestes remodelacions seran les següents:

  • Pavimentació dels carrers per a convertir-los en espais de plataforma única. 
  • Nova plantació d'arbrat
  • Renovació de l'enllumenat i del mobiliari urbà
  • Soterrament de les línies elèctriques
  • Reparació i augment del clavegueram allí on sigui necessari

L'entorn del Mercat Sagarra també es convertirà a zona per a vianants

L'entorn del Mercat Sagarra també es convertirà a zona per a vianants

 

Cofinançament entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona

Totes aquestes actuacions suposaran una important inversió per a la ciutat, en concret es preveu invertir 5.127.000 euros. D'aquesta quantitat, dos milions d'euros els aporta l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la resta, 3.127.000 euros, els aporta la Diputació de Barcelona.

El fet que la Diputació de Barcelona participi en el finançament d'aquest projecte és degut a que alguns dels vials on es preveu actuar formen part de la carretera local BV-5001, també coneguda com la carretera de la Roca. Properament està previst que es signi un conveni per realitzar el traspàs del tram urbà d'aquesta carretera que passa pel nucli de Santa Coloma de Gramenet, però abans de realitzar aquest traspàs, la Diputació de Barcelona hi realitzarà les actuacions pertinents per a traspassar la infraestructura en els condicions òptimes de qualitat urbana. 

Travessera de la carretera BV-5001 a Santa Coloma de Gramenet

Travessera de la carretera BV-5001 a Santa Coloma de Gramenet

 

Pla de mobilitat urbana de Santa Coloma de Gramenet

Una altra fita important per al municipi que es produirà properament és l'elaboració del Pla de mobilitat urbana (PMU) que actualment l'Ajuntament de Santa Coloma ja està redactant amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. Quan el document estigui enllestit, permetrà definir l'estratègia de mobilitat per al municipi durant els propers 6 anys. 

Evidentment, l'objectiu del PMU és promoure un model de ciutat proper a les persones, potenciant un espai públic de qualitat i un model de mobilitat que es basi en els mitjans de transport sostenibles i això passa, també, per a limitar la mobilitat en vehicle privat. 

Algunes dades obtingudes per la diagnosi de la mobilitat inclosa en el PMU mostren que Santa Coloma ja té actualment un model de mobilitat amb molta presència dels vianants, per exemple, en els desplaçaments interns dins de la ciutat, un 88% es realitzen a peu, el que significa un percentatge molt elevat. Sens dubte, les actuacions descrites anteriorment ajudaran a incrementar encara més la presència de vianants a la ciutat. 

Per altra banda, la ciutat també està molt ben connectada per transport públic i prova d'això és que en els desplaçaments de connexió amb d'altres ciutats veïnes, es realitzen un 41% amb aquest mitjà de transport, el que també és un percentatge molt elevat. 

El punt més conflictiu pel que fa a la mobilitat a Santa Coloma és l'aparcament. Les dades de la diagnosi de mobilitat mostren com hi ha una gran ocupació de les places d'aparcament de la via pública, al voltant del 90% i 95% en tota la ciutat. A més a més també s'observa que hi ha molt poca rotació, així, un 42% dels vehicles estan aparcats a la mateixa plaça més d'un dia. Això suposa que un percentatge important de l'espai públic de Santa Coloma de Gramenet estigui ocupat per aparcament de vehicles. Serà tasca del pla de mobilitat definir quines polítiques d'aparcament es poden dur a terme per a contribuir al model de ciutat sostenible i de qualitat de vida que es vol promoure. 

Tota la informació del PMU en aquest enllaç

 

La història d'un model d'èxit, l'evolució dels centres històrics cap a centre comercials

Avui en dia pràcticament no hi ha ciutat gran o petita que no tingui un centre històric de prioritat per a vianants o que tingui el projecte de tenir-ne. Constantment veiem projectes que fan referència a ampliar les zones de vianants, millorar els eixos de vianants, crear espais públic d'ús socials, etc. Els municipis han hagut d'assumir el repte de gestionar un espai públic on tothom (veïns, visitants, comerços, etc.) hi té uns interessos concrets i de vegades contraposats. Davant d'això s'ha comprovat que al millor opció ha estat, en la majoria dels casos triar aquelles accions que més han beneficiat al conjunt de la ciutadania i no deixar-se influir per interessos concrets. 

Una prova molt clara de com ha augmentat la importància de la gestió de les zones de vianants és que en els PMU elaborats per la Diputació de Barcelona, el pressupost de les actuacions que tenen a veure amb el vianant suposa el 25% del total del pressupost dels PMU. 

Ara bé, aquesta clara tendència a promoure la mobilitat a peu i crear zones amigables per als vianants no sempre ha estat així. Una recerca per les hemeroteques ens permeten veure com fou de difícil fa no tants anys convèncer que les zones de vianants eren la millora manera de fer créixer el comerç local i la vida a les ciutats. 

L'any 1974 Barcelona va iniciar el procés de creació de la zona per a vianants del Portal de l'Àngel. Durant el període Nadalenc es va decidir tallar al trànsit alguns dels carrers més transitats. Quan s'apropava el final de les festes de Nadal un grup de botiguers, satisfets amb la mesura van proposar a l'Ajuntament que mantingués la restricció al trànsit de manera permanent i així es va fer. Això va provocar que sorgís també un grup de botiguers, empresaris i veïns que no van veure amb gaires bons ulls aquesta mesura i es va començar un intens debat que va durar ben bé, tot l'any 1974. Finalment, com per tothom és obvi avui, el sentit comú es va imposar i el Portal de l'Àngel va esdevenir espai per a vianants. L'èxit des del punt de vista comercial és inqüestionable i si pensem que avui en dia el preu del metre quadrat de local comercial al Portal de l'Àngel és un dels més elevats d'Espanya. 

Per tal de veure com es va viure aquesta transició cap a la zona de vianants definitiva, us presentem alguns articles apareguts a La Vanguardia l'any 1974:

 

Sovint anomenem a aquest model de ciutat amb un urbanisme compacte i amb molta preponderància de la mobilitat a peu com a model mediterrani de ciutat. Ara bé, per molt que ens agradi pensar vendre-ho amb la imatge mediterrània, el cert és que les primeres ciutats que van crear espais per a vianants varen ser les ciutats del nord d'Europa, on el Mediterrani queda una mica lluny. 

Les primeres zones de vianants es van implantar al centre de Copenhague (Dinamarca), l'any 1962, dotze anys abans que es comences a implantar la illa de vianants a Barcelona. 

Tal i com s'explica en aquest article, la història de la primera zona de vianants no deixa de ser curiosa. Quan l'any 1962 es va tancar definitivament el trànsit als vehicles immediatament va sortir algunes crítiques amb els següent arguments:

La iniciativa va generar una immediata, àmplia i sovint estrident oposició, particularment des dels comerciants, que assumien que el tancament permanent de la zona de vianants de Stroget seria la seva ruina. Altres critiques argumentaven que la mesura era simplement antidanesa. “Som danesos, no italians”, deien. “Aquí fa massa fred i plou massa. Ens agraden els àpats a casa no a les terrasses dels cafès”. 

Actualment la zona de Stroget és el centre neuràlgic de la ciutat i una de les principals atraccions turístiques. 

Evolució de la zona Stroget, convertida a prioritat per a vianants l'any 1962

Evolució de la zona Stroget, convertida a prioritat per a vianants l'any 1962 (Font: http://www.pps.org/reference/howtorevitalizeacity/)

 

Tant els casos de Copenhague com el de Barcelona ens mostren com qualsevol acció sobre l'espai públic sempre resulta controvertida i com l'immobilisme sempre és una força poderosa contra qualsevol canvi de paradigma. Afortunadament, el sentit comú ho és més. 

 

Evidències científiques sobre els carrers per a vianants

Per si la història de l'evolució que han seguit les zones de vianants que ja porten més rodatge encara no és suficient per a convèncer els indecisos, també hi ha evidències científiques que mostren de manera clara, objectiva i numèrica les avantatges de les zones de vianants.

L'any 2003, la ciutat austríaca de Graz va realitzar un estudi sobre quin impacte havia tingut la zona de vianants sobre el comerç i sobre quina era la percepció del comerç respecte els seus clients. Els resultats obtinguts són prou aclaridors:

Els comerciants pensaven que un 58% dels clients venien en cotxe i un 25% a peu. La realitat va mostrar que els que hi anaven en cotxe eren un 32% i els que hi anaven a peu un 44%

Estudis similars també s'han dut a terme per mirar l'impacte de les zones de vianants en la vitalitat del comerç. Un estudi fet a Leicester, l'any 1992 va mostrar que en aquells carrers de prioritat per a vianants només hi havia un 3,1% de locals buits, metre que en els carrers amb més de 500 vehicles / dia, el nombre de locals buits pujava fins als 15%. 

En el següent document Traffic restraint and retail vitality (Sustrans, 2003) es pot ampliar aquesta informació. 

Recull de premsa:

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal