Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 15/02/2013
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

Granollers, Canovelles, la Roca del Vallès i les Franqueses del Vallès tindran un transport públic mancomunat

Les línies de bus passaran totes a ser de titularitat autonòmica

El conveni preveu que totes les administracions mantinguin l'aportació econòmica actual al sistema de transport públic

 

Aquest mes de febrer s'ha signat un conveni entre la Direcció General de Transports de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de Granollers, la Roca del Vallès, Canovelles i les Franqueses del Vallès, així com amb l'operadora de transport públic Sagalès per tal de fer possible que el conjunt de línies urbanes i interurbanes que operen en l'àmbit dels quatre municipis citats puguin funcionar com un únic sistema de transport. 

Actualment, la legislació que regula el transport públic diferencia entre el transport públic urbà de titularitat municipal i el transport públic interurbà de titularitat autonòmica. En el cas del transport públic urbà, aquest només es pot prestar dins dels límits del terme municipal del municipi que el presta. En el cas que una línia de transport públic transcorri per varis municipis, aquesta ja es considera interurbana i, per tant, la seva titularitat és autonòmica. 

Ara mateix, dins del sistema urbà de Granollers hi circulen línies urbanes, les pròpies del municipi de Granollers i línies interurbanes, com són les que connecten la capital vallesana amb els municipis del seu entorn. El fet que hi hagi diverses administracions responsables de la gestió d'aquestes línies, feia necessari cercar un mecanisme per a coordinar millor el conjunt del sistema de transport públic, cosa que s'aconseguirà amb el conveni signat. 

El conveni permetrà millorar la coordinació de tots els serveis urbans i interurbans que ara mateix es realitzen en l'àmbit urbà de Granollers i que són gestionats, tant pels propis ajuntaments com per la Generalitat de Catalunya. El que si que canviarà és la titularitat de les línies que totes passaran a ser de titularitat autonòmica. Aquest fet no afectarà el seu habitual funcionament perquè el conveni també preveu els mecanisme d'interlocució i coordinació entre els ajuntaments i la Generalitat per a acordar els criteris de gestió de la xarxa de transport públic. En aquest sentit també es determina que cada administració mantingui la mateixa aportació econòmica que s'està realitzant actualment. 

L'acord també unificarà les polítiques tarifàries de tots les línies, així com les condicions per a sol·licitar els títols socials per a persones pensionistes i per a estudiants. 

La coordinació conjunta de les línies de transport públic també permetrà una millor assignació dels recursos econòmics que ara mateix es destinen al transport públic ja que s'evitaran duplicitats del servei i es clarificarà el conjunt de la xarxa de cara als usuaris. 

Moment de la signatura del conveni

Moment de la signatura del conveni

 

Estudi de viabilitat tècnica, econòmica i legal per a la creació de serveis de TP mancomunats entre municipis de l'àmbit AMTU

El cas de Granollers i els seus municipis veïns no és un cas aïllat. Hi ha molts altres municipis a la província de Barcelona que es troben en situacions similars. En els darrers anys les ciutats han experimentat un creixement constant i les infraestructures de transport han permès que l'àmbit de la mobilitat quotidiana de les persones s'amplii considerablement. Els límits administratius dels municipis ja no corresponen amb els límits reals i funcionals de l'àrea urbana i diversos municipis poden funcionar com una sola realitat urbana.  

En el cas del transport públic, un fet que s'està produint en molts municipis és que, per tal de donar servei al conjunt de la realitat urbana supramunicipal es posen en funcionament diverses línies de transport públic gestionades per diferents administracions. Per una banda els ajuntaments tenen la seva xarxa municipal, mentre que l'administració autonòmica també gestiona línies de transport interurbà que donen servei al conjunt de l'àrea urbana supramunicipal. 

Aquesta multiplicitat d'administracions pot provocar una manca de coordinació dels serveis de transport i pot tenir efectes negatius que incideixen sobre usuaris que no sempre disposen de línies que cobreixin les necessitats reals de mobilitat. Per altra banda, la manca de coordinació també té efectes sobre els costos del sistema de transport ja que poden existir duplicitats de línies o simplement perquè el conjunt de la xarxa de transport públic no planificat de la manera més òptima. 

Tot i les evidents problemàtiques no sempre és fàcil vèncer les dificultats administratives que suposa la gestió del transport públic d'una realitat urbana formada per vàries administracions. Per a superar aquesta situació existeixen diverses fórmules per a gestionar de manera conjunta el servei de transport públic, però totes elles tenen els seus avantatges i inconvenients. 

Per aquest motiu, l'any 2012 l'AMTU i la Diputació de Barcelona van realitzar un estudi per analitzar la viabilitat de les diverses fórmules de gestió conjunta dels serveis de transport públic als municipis de la província de Barcelona, i donar, així una eina útil a aquells municipis que estan plantejant-se aquesta possibilitat.  

L'estudi proposa diverses fórmules de gestió conjunta de serveis de transport públic urbà:

  • Consorcis: Seria el cas de l'Autoritat del Transport Metropolità. Es tracta d'un acord marc entre les diverses administracions gestores del transport públic d'una àrea urbana. En general són acords per establir un marc de finançament i de tarificació comuns, tot i que, la legislació actual no requereix que cada administració delegui la titularitat dels serveis del transport públic al consorci, però la pròpia lògica de la gestió del transport públic fa que les diferents administracions arribin a acords comuns de planificació de la xarxa. 
     
  • Mancomunitat: Seria la opció en que diversos municipis s'agrupen per a gestionar serveis de manera conjunta. En el cas del transport públic, això és possible, però sempre farà falta l'acord i supervisió de la Generalitat de Catalunya, com a titular dels serveis de transport públic d'abast supramunicipal.
     
  • Convenis de col·laboració: Seria la fórmula feta a Granollers i d'altres municipis com Vic i Igualada. Consisteix en crear un marc de col·laboració mitjançant un conveni entre Generalitat i ajuntaments per a prestar el servei de transport públic de manera conjunta. A la pràctica aquest fet suposa que les administracions locals perden la titularitat de les seves línies, que passen a la Generalitat, però el fet que existeixi un acord marc de col·laboració garanteix que els ajuntaments puguin participar de la planificació i gestió del servei. 

 

 

Àmbits metropolitans a la província de Barcelona

Un altre aspecte que analitza l'estudi és quines àrees urbanes de la província de Barcelona tenen l'estructura urbana i funcional que permetria una gestió supramunicipal del transport públic. L'estudi detecta 5 àrees metropolitanes primàries: Vilanova i la Gesltrú, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. Per altra banda també detecta sistemes urbans a Igualada, Manresa, Vic, Berga, Vilafranca del Penedès, Martorell i Sant Celoni. 

Mapa de les àrees metropolitanes i sistemes urbans de la província de Barcelona

Mapa de les àrees metropolitanes i sistemes urbans de la província de Barcelona

 

Altres exemples de gestió conjunta del transport públic 

A part del cas de Granollers, d'altres municipis de la província de Barcelona han creat sistemes de gestió conjunta del transport públic:

 

La Conca d'Òdena:

En el cas d’Igualada i els municipis de la Conca d’Òdena van crear una xarxa de transport públic mancomunat que integra els municipis de Santa Margarida de Montbui i de Vilanova del Camí i que va entrar en funcionament l’any 2010 i que també es va dur a terme gràcies a un conveni amb la Generalitat de Catalunya. La implantació del nou servei va permetre incrementar, tant la cobertura territorial com la freqüència de pas. 

Tots tres municipis es troben integrats a la mateixa trama urbana metropolitana, per tant, era difícil de concebre una xarxa de transport públic que no respongués a aquesta realitat territorial. La xarxa de bus integrada està gestionada per la Mancomunitat d’Òdena, ens que integra set municipis de l’entorn d’Igualada i que gestiona, a part del transport públic, d’altres serveis com la promoció econòmica, turisme i lleure, comunicació i igualtat de gènere. [més informació]

 

La Plana de Vic:

Com en el cas d'Igualada i la Conca d'Òdena, el municipi de Vic també disposa d'un servei de transport públic d'abast supramunicipal que arriba fins als municipis de Gurb i Calldetenes. 

Al tractar-se de serveis interurbans les línies són de titularitat autonòmica, tot i que existeix un marc de col·laboració i finançament conjunt entre la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments implicats.

 

La Vall del Tenes:

El cas del bus de la Vall de Tenes és una mica diferent ja que no es tracta d’una àrea metropolitana configurada amb una ciutat important i un conjunt de municipis adjacents sinó que es tracta d’un conjunt de municipis mitjans que comparteixen un àmbit territorial comú de serveis i equipaments. De fet, els municipis estan organitzats en la Mancomunitat de la Vall del Tenes, ens que es va crear l’any 1979 i que, per tant, té una llarga experiència en el treball conjunt i la gestió de serveis mancomunats.

El bus de la Vall de Tenes és un servei interurbà que s’ha dissenyat gràcies a la col·laboració entre els diversos ajuntaments de la Mancomunitat i la Generalitat de Catalunya com a titular de les línies interurbanes de transport públic. En el projecte també hi ha participat la Diputació de Barcelona com a titular de la xarxa de carreteres pel qual circula la línia de bus. En aquest cas no es tracta d’un servei mancomunat, ja que la gestió de la línia recau sobre la Generalitat de Catalunya, però si que el fet que s’hagi dissenyat el servei de manera conjunta per part de tots els municipis fa que el servei respongui millor a les necessitat de la ciutadania d’aquest territori. [més informació]

 

 

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal