Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 05/12/2012
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

Barcelona capital mundial de les Smart Cities

Una de les tecnologies més consolidades i que ja disposa de vàries empreses que ofereixen productes en el mercat és el tema d’ajuda i gestió de l’aparcament

 

Durant els dies 13, 14 i 15 de novembre de 2012 es va celebrar a Barcelona el Congrés Mundial d'Smart Cities on s'hi van aplegar un gran nombre d'empreses i administracions públiques que treballen en aquest nou sector de les tecnologies Smart. Més enllà de ser l'adjectiu de moda, en el Congrés s'hi van poden veure diverses aplicacions de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit de la gestió de la ciutat i més concretament en l’àmbit de la mobilitat.

 

Sensoritzar la ciutat

El concepte d’Smart City està de moda i no és per menys. Les noves possibilitats tecnològiques de les xarxes de comunicacions i la generalització en l’ús dels Smartphones han fet sorgir un gran nombre d’idees i possibilitats que el temps i els diners diran si tenen camí per recórrer o no. Però quines són les característiques d’una Smart City? Què es requereix per col•locar-se dins dels escollits que fan gal•la de l’adjectiu Smart?

Un dels aspectes que caracteritza una ciutat intel•ligent és la possibilitat d’obtenir informació en temps real sobre diversos paràmetres de la ciutat i utilitzar aquesta informació de manera correcta per tal que els gestors municipals o els ciutadans puguin prendre decisions basades en l’eficiència dels recursos i la resposta a les necessitats de cada moment. Des del punt de vista del gestor municipal les Smart Cities, entre d’altres coses, haurien de permetre estalviar recursos i diners i des del punt de vista del ciutadà la Smart City hauria de millorar la qualitat de vida del seu entorn més proper. 

Per tal de poder obtenir aquesta informació en temps real necessària per a qualsevol iniciativa Smart un dels aspectes essencials i on probablement hi ha una major inversió d’infraestructura a fer per part de les autoritats públiques és en sensoritzar la ciutat. El sensor, sigui del tipus que sigui, és aquell aparell que és capaç de captar informació del seu entorn i transmetre-la per una xarxa de comunicacions a un computador que la pugui processar i centralitzar per oferir una imatge del conjunt de la ciutat al seu destinatari, ja sigui el gestor públic o el ciutadà. 

En aquest afany per a rebatejar totes les idees, la sensorització també s’ha anomenat Internet de les coses  (Internet of Things – IoT), fent referència a la filosofia que tots coneixem d’Internet, és a dir de milers de computadors connectats entre ells i que permeten que la informació circuli d’un ordinador a un altre, però ara aplicada a les coses, és a dir a milers de sensors i/o objectes que capten informació i que es comuniquen entre ells per a transmetre aquesta informació per la xarxa. 

En aquest sentit diverses empreses especialitzades en el sector dels sensors es van donar cita al Congrés oferint tot tipus de productes. En l’àmbit de la mobilitat i de les infraestructures es van poder veure tot tipus de sensors que s’incorporen a la pròpia infraestructura (carretera, carrer) i que són capaços d’obtenir informació rellevant sobre múltiples variables en funció de l’aplicació que després se li vulgui donar. 

Esquema sobre el concepte Internet of Things

Exemple sobre el concepte de l'Internet of Things

 

Sistemes d’ajuda a l’aparcament

Relacionat amb el tema de la sensorització una de les aplicacions Smart vinculada a la mobilitat i que més consolidada està són els sistemes de gestió de l’aparcament urbà. En el Congrés s’hi van donar cita nombroses empreses, com per exemple Urbiotica, Park Help o EMPark que presentaven sistemes per a gestionar els aparcaments en superfície de les ciutats. 

Principalment el producte que presentaven aquestes empreses és un sistema d’aparcament que es basa en sensors instal•lats a la calçada i que permeten saber si una plaça d’aparcament està o no ocupada per un vehicle. Amb aquesta informació es pot guiar als usuaris dels vehicles que busquen aparcament i evitar que facin voltes inútils a la recerca d’una plaça lliure. Per tal d’informar als usuaris sobre la disponibilitat de places en un carrer s’instal•len diversos pannells en cada cruïlla que indiquen el nombre de places disponibles. Així, el conductor que veu un 0 en el pannell ja no entra al carrer i pot anar a cercar una plaça lliure en un altre carrer proper. La informació també es pot consultar a través d’Internet o bé de l’SmartPhone permentent a l’usuari planificar amb antelació el lloc on intentarà aparcar el cotxe. 

Fins al moment s’han dut a terme diverses proves pilot a algunes ciutats catalanes com Sant Cugat i Figueres i també en d’altres ciutats del món com per exemple San Fransico, ja fa alguns anys que s’ha implantat un sistema similar i que, a més a més, també permet regular els preus dels aparcaments en funció de la demanda existent en cada moment. 

Sistema de gestió de l'aparcament urbà

 

Molts serveis, un únic dispositiu

Un altre aspecte que hauria de millorar molt gràcies a les tecnologies Smart i a l’ús de les tecnologies de comunicació mòbils és la integració de serveis en dispositius únics. L’objectiu d’aquesta integració seria la possibilitat de poder accedir a qualsevol servei públic (transport públic, bici pública, museus, sanitat, biblioteques, etc.) amb un sol dispositiu, ja sigui una targeta magnètica, un telèfon mòbil o qualsevol altre dispositiu de comunicació, però que tindria la informació integrada de tots els serveis públics. Aquesta integració facilita molt l’ús dels serveis públics al ciutadà que ja no ha de portar un targeta d’ús de cada servei. A més a més també permet implantar polítiques integrades de gestió i promoció dels serveis públics, per exemple en l’àmbit de la mobilitat es poden fer ofertes o combinacions tarifàries que combinin diversos modes de transport. 

Una ciutat que va presentar el seu projecte de targeta ciutadana al Congres fou la ciutat de Saragossa, que va implantar aquesta targeta l’any 2010 i que permet l’ús de molts serveis públics municipals. Actualment ja són més de 120.000 ciutadans de Saragossa que disposen d’aquesta targeta. 

 

Integrar dades per millora la informació del transport públic

La planificació de rutes no és cap novetat i és un camp de la logística i del transport que fa temps que ja es treballa, molt abans que es comencés a parlar d’Smart Cities, ara bé, el que s’està presentant com una novetat és la integració d’informació de diferents fonts per tal de mostrar-la en una sola plataforma. 

En el Congres Smart Cities, varies empreses de base tecnològica com Indra o Telvent han presentat els seus sistemes multimodals de planificació de viatges, on l’usuari pot analitzar les diferents opcions que té per realitzar un trajecte, ja sigui en transport públic o cotxe. 

 

Solucions a la demanda

Una altra de les avantatges de conèixer informació en temps real és que els serveis públics es poden adaptar a la demanda de cada moment optimitzant el seu ús i augmentant la seva productivitat. Aquest és una altra de les aplicacions que s’estan començant a implantar gràcies a les tecnologies Smart. Per exemple ja són diverses les ciutats que han fet proves pilot per a adaptar la potència de l’enllumenat públic en funció de si hi ha gent o no al carrer, o bé adaptar la intensitat del rec en funció de la humitat de la terra o fins i tot adaptar el servei de recollida de contenidors en funció de si estan plens o no. 

En l’àmbit de la mobilitat també s’han pogut veure experiències similars. Una d’elles, que va estar present al Congres d’Smart Cities és de l’empresa Skybus. Aquesta empresa ofereix un servei de transport públic a cavall entre el taxi i l’autobús. El funcionament és el següent: el sistema de gestió dels viatges recull les demandes de trajecte dels usuaris. A mesura que es van rebent les peticions el sistema s’encarrega de buscar la millor opció de trajecte i de comunicar-ho al vehicle corresponent que s’encarregarà de recollir el passatger i realitzar el viatge. Les rutes de l’Skybus, per tant, no estan fixades sinó que es van adaptant en funció de la demanda. De moment el sistema ja s’ha provat a les ciutats de Madrid i Vitoria. Val a dir que aquest any 2012 Skybus ha rebut el Premi Living Labs Global 

 

Open Data, la informació com a servei públic

Un aspecte que pot ajudar molt a que proliferin les aplicacions i serveis basats en la informació és el concepte d’Open Data que moltes administracions ja estan desenvolupant. 

Open Data o Dades Obertes no és altra cosa que considerar la informació com un bé públic i d’interès comú i que, per tant, cal que sigui accessible a tothom sense limitacions ni controls. Moltes administracions, com per exemple la Generalitat de Catalunya estan creant portals de Dades Obertes que tenen l’objectiu principal d’oferir de manera lliure aquelles dades de les quals són propietaris. 

Aquesta informació pot ésser utilitzada per a tercers per a la seva consulta o, fins i tot, per a desenvolupar aplicacions informàtiques que li donin un valor afegit. Aquesta facilitat d’accés a la informació pot incentivar molt la creació de nous serveis basats en aquesta informació. 

 

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal