Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 31/08/2012
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

Cal ampliar l'horari del transport públic quan hi hagi partits de futbol?

Milers d’assistents al Camp Nou no van poder tornar a casa en transport públic al finalitzar el partit de la Supercopa del passat dijous 23 d’agost

El pla de control de la despesa de TMB, aprovat a principis de 2012, preveu que no s’ampliaran els horaris del metro per motiu de partits de futbol o concerts

En el cas dels concerts al Palau Sant Jordi i Estadi Olímpic els promotores es fan càrrec de part del cost dels busos llançadora

 

El passat dijous 23 d’agost es va celebrar el partit d’anada de la Supercopa d’Espanya que enfrontava el FC Barcelona i el Real Madrid i que va comptar amb l’assistència de 91.000 espectadors. El partit va començar a dos quarts d’onze de la nit i tenint en compte que la durada d’un partit, si es compta el temps de descans, és d’1 hora i 45 minuts, el partit va finalitzar a un quart d’una de la matinada, quinze minuts més tard que l’horari de tancament del metro. 

Aquest fet va produir que molts aficionats que havien acudit al Camp Nou en transport públic es trobessin sense mitjà de transport per poder tornar a casa  ja que el metro es ja estava tancat. Immediatament es va produir un allau de crítiques per part dels assistents al Camp Nou per la decisió de TMB de no mantenir obert el transport públic més enllà de l’horari de finalització del partit. 

Fins fa ben poc, TMB tenia la política d’ampliar els horaris del metro els dies que el FC Barcelona o el RCD Espanyol finalitzaven els seus partits més enllà de l’horari habitual del metro. Per exemple, el passat diumenge 2 d’octubre de 2011, en motiu del partit entre el RCD Espanyol i el Real Madrid, jugat a l’estadi de Cornellà, TMB va ampliar el servei de metro fina a la 1 de la matinada per donar cobertura als assistents al partit. 

Amb l’actual context de contenció de la despesa pública, TMB va decidir aplicar tot un conjunt de mesures d’austeritat i racionalització econòmica, entre elles la decisió de no ampliar els horaris del metro en els esdeveniments especials com els partits de futbol o els concerts. Segons TMB l’ampliació de l’horari del metro durant una hora costa uns 30.000 €. Seguint aquesta nova política no es va prolongar el servei de metro en motiu del partit del Barça a la Supercopa. Malgrat la sorpresa de molts assistents a l’estadi, TMB ja havia realitzat diversos avisos mitjançant el seu lloc web i les xarxes socials per informar a la ciutadania de que no hi hauria transport públic al finalitzar el partit. 

Els dies posteriors al partit es va iniciar un debat públic sobre si calia o no que TMB ampliés el servei de transport públic en motiu dels partits de futbol de Barça o Espanyol que finalitzen més enllà de l’horari habitual del metro, i en cas que es prolongués el servei, qui es feia responsable del seu cost. Cal que els clubs de futbol es responsabilitzin d’aquesta despesa? Fins a quin punt s’han de destinar recursos públics per cobrir un esdeveniment concret d’una entitat privada? És possible ampliar els horaris dels partits per tal que fer-los coincidir amb l’horari del transport públic o prevalen els interessos comercials de les televisions? 

Sense anar més lluny Joaquim Forn, tinent alcalde de l’Ajuntament de Barcelona,  va manifestar que són els clubs o la Federació Espanyola de Futbol qui s’haurien de fer-se càrrec del cost que suposa ampliar el metro. Una opinió semblant va manifestar Xavier Trias, alcalde de Barcelona que considera que els horaris dels partits s’haurien de decidir en funció de la gent i de la mobilitat de la ciutat i no en funció dels horaris televisius. I en la mateixa línia es va manifestar el Conseller d’Interior el Sr. Felip Puig. Des de les administracions públics, doncs, sembla clar el posicionament sobre l’ampliació dels horaris del metro per motius extraordinaris. 

 

Més enllà del futbol

Ara bé, l’ampliació de l’horari del transport públic no es produeix només per als partits de futbol. Durant molts esdeveniments de la ciutat també es reforça el serveis de transport públic ja sigui per festes de caire popular, com les Festes de la Mercè o la Feria d’Abril o per esdeveniments més concrets com per exemple la Festa del Cel o concerts multitudinaris com els que va celebrar a Barcelona el cantant Bruce Springsteen els passats dies 17 i 18 de maig. Tots aquests esdeveniments mouen una gran quantitat de gent i és necessari proporcionar serveis de transport públic que garanteixin la mobilitat, però igualment s’obre el debat de qui ha de pagar el cost extraordinari que suposen aquests serveis. 

Per una banda sembla lògic pensar que els principals beneficiaris d’aquests serveis extraordinaris de transport públic, és a dir els organitzadors de l’esdeveniment,  també col•laborin en cobrir el seu cost, però també és cert que la imatge de marca i la projecció exterior que proporciona a la ciutat la realització de determinats actes suposa uns ingressos indirectes que podrien justificar una despesa extraordinària en transport públic que cal fer des de les arques públiques. 

De fet ja existeix un precedent en aquest sentit ja que TMB va arribar a un acord amb les empreses promotores de concerts a l’Estadi Olímpic i al Palau Sant Jordi perquè es fessin càrrec de part del cost que suposen els autobusos llançadora des de la Plaça Espanya. Segons TMB, s’està negociant en la mateixa línia amb el FC Barcelona per tal d’arribar a un acord sobre el finançament de l’ampliació horària del transport públic els dies que jugui l’equip blau-grana. 

Bus especial a la Pl. Espanya

Bus especial a la Pl. Espanya

 

Regulació existent sobre mobilitat associada a esdeveniments

Probablement una de les principals dificultats per a trobar una resposta a les preguntes anteriorment plantejades és la manca d’una norma reguladora que marqui els criteris de mobilitat vinculats a esdeveniments especials. Ni la Llei de mobilitat, ni el Decret de regulació d’estudis de mobilitat generada marquen cap directriu concreta sobre la mobilitat associada a esdeveniments especials. 

La Llei de l’espectacle, aprovada pel Govern de la Generalitat l’any 2009 i el posterior Reglament d’espectacle públics i activitats recreatives aprovat l’any 2010 si que estableix alguns criteris generals sobre la mobilitat associada a esdeveniments públics. En el seu article 111 el Reglament determina que per tal d’obtenir la autorització pertinent, la organització de l’esdeveniment ha de presentar un informe amb l’estudi de la mobilitat generada pel propi esdeveniment i un resum de les principals actuacions que es durant a terme per a minimitzar-ne l’impacte, tot i que tampoc es marquen els requeriments mínims a complir per a garantir la mobilitat ni qui són els responsables de cobrir el cost que suposen aquests serveis extraordinaris. 

Precisament, en l’aspecte del finançament del transport públic La Llei de Mobilitat ja preveu que cal redactar una Llei del Finançament del Transport públic, però encara no s’ha dut a terme, tot i que segons el propi redactat de la Llei de Mobilitat aquesta s’hauria d’haver realitzat un any després de l’aprovació de la Llei de Mobilitat, és a dir, l’any 2004. Sens dubte, la Llei de Finançament del Transport Públic seria una bona eina per clarificar les obligacions de cada agent en el finançament del transport públic. 

 

El cas de Brussel•les

Una ciutat que ha treballat específicament la mobilitat vinculada a grans esdeveniments és Brussel•les, que com a capital europea rep un gran nombre d’esdeveniments cada any. A Brussel•les existeix una ordenança específica (Ordonnance relative aux plans de déplacéments) http://www.bruxellesenvironnement.be/Templates/Professionnels/Informer.aspx?id=32649 per a la gestió de la mobilitat en esdeveniments. Alguns dels aspectes que més destaquen de la normativa de la capital belga són els següents: 

 

  • Es tracta d’una norma aplicable per esdeveniments amb més de 1.000 persones assistents. 
     
  • Pels esdeveniments d’entre 1.000 i 3.000 assistents l’organització de l’esdeveniment ha de:
    • Elaborar un pla d’accés al recinte i difondre’l a través del lloc web de l’activitat a tots els assistents al mateix. 
    • Habilitar un aparcament per a bicicletes, les característiques del qual són establertes per l’administració pública.
    • Informar a través dels tiquets d’entrada i dels rètols publicitaris de l’acte de les parades de transport públic més properes a l’indret de l’esdeveniment i dels aparcaments de bicicletes disponibles. 
  • Tots els esdeveniments amb un públic superior a 3.000 persones han de complir amb els mateixos requisits descrits anteriors i alhora han de: 
    • Disposar d’un pla d’actuació específic per a gestionar la mobilitat i afavorir l’accés amb els modes més sostenibles. Aquest pla ha de contemplar un anàlisi de l’accés al recinte amb tots els mitjans de transport i la descripció de les accions a dur a terme per a gestionar adequadament la mobilitat generada per l’esdeveniment.  També s’hi han de contemplar mesures específiques per a persones amb mobilitat reduïda, així com la comunicació de les afectacions de la mobilitat als veïns de la zona afectada. 

 

Un dels aspectes interessants de l’ordenança és que conté un apartat dedicat al finançament on s’especifica que l’administració pública pot facilitar una ajuda econòmica o material a l’organització dels esdeveniments per tal d’elaborar els plans de mobilitat pertinents. 

A part de l’ordenança, l’Ajuntament de Brussel•les també disposa d’una guia per a gestionar la mobilitat associada a esdeveniments (Améliorer l’acces aux grands evénements)  

 

Projecte europeu Smash Events

Un altre projecte que ha treballat la gestió de la mobilitat en grans esdeveniments és el projecte europeu Smash Events. Aquest projecte, realitzat l’any 2003 té l’objectiu d’analitzar bones pràctiques en mobilitat en grans esdeveniments i elaborar una guia de recomanacions.

Algunes de les propostes que es poden trobar en aquestes guies són:

 

  • Per tal de millorar el transport públic es proposa l’increment de l’oferta en serveis i, si fos necessari, l’increment de l’oferta horària. També es recomana l’establiment d’aparcaments de dissuasió amb busos llançadora cap a l’indret de l’esdeveniment.
     
  • Pel que fa a la bicicleta es fa una menció especial en la instal•lació d’aparcaments vigilats pròxims al lloc de l’esdeveniment.
     
  • Pel que fa a la mobilitat en vehicle privat, el punt clau és la gestió de l’aparcament. Cal potenciar l’aparcament de dissuasió, tant amb aparcaments temporals i busos llançadora, o bé amb pàrkings propers a parades de transport públic. També es proposa promoure el vehicle compartit, per exemple, oferint facilitats d’aparcament proper al lloc de l’esdeveniment a aquells qui vinguin amb tres o més ocupants al vehicle. 
     
  • La bona informació és un fet determinant. Es recomana disposar de bona senyalització al voltant del lloc de l’esdeveniment, especialment per a vianants i ciclistes, i fer difusió de tots els serveis de transport públic  per accedir al lloc de l’esdeveniment a través del lloc web i punts de venta d’entrades.
     
  • També es contempla el màrqueting com a estratègia per a promoure l’accés sostenible al recinte de l’esdeveniment. En aquest sentit cal buscar aquelles actuacions que fomentin l’ús dels transports públics com per exemple:
    • Incloure informació sobre accessibilitat en transport públic en la informació relacionada amb l'esdeveniment (lloc web, xarxes socials, etc.)
    • Donar una imatge diferenciada als vehicles de transport públic de la xarxa existent que donin servei a l'esdeveniment, de tal manera que es mostrin als potencials usuaris com a serveis dedicats a l'esdeveniment.
    • Oferir ofertes especials de tiquet + transport públic
    • Organitzar activitats d’animació prèvies a l’espectacle dins dels vehicles de transport públic

 

 

Altres guies i recursos en la planficació sostenible d’esdeveniments

 

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal