Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 18/07/2012
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

L’Ajuntament de Barcelona presenta el Pla de Foment de la Bicicleta

Un dels principals objectius del Pla és evitar que els ciclistes circulin per les voreres, excepte en aquelles on estigui explícitament permès

El Pla també preveu tot un conjunt d’actuacions per tal de millorar la connectivitat de la xarxa ciclista

 

Aquest juliol de 2012, tal i com ja es va anunciar el mes passat, l’Ajuntament de Barcelona ha presentat el Pla de Foment de la Bicicleta a Barcelona, un document que té per objectiu principal regular millor l’ús de la bicicleta a la ciutat i també planificar les principals actuacions a dur a terme en els propers anys a les infraestructures destinades a la mobilitat en bicicleta. 

Un cop presentat el Pla, s’obrirà un període de debat i reflexió en el marc del Pacte de Mobilitat de la ciutat per tal de fer-hi les esmenes que es considerin oportunes. 

El pla compta amb un pressupost de cinc milions d’euros que s’aplicaran en diverses actuacions durant els pròxims tres anys. 

 

Per on han d’anar els ciclistes?

Aquesta és una de les principals preguntes que el Pla de Foment de la Bicicleta que ha presentat l’Ajuntament intenta resoldre. Està clar que en els carrers on existeix un carril bici en condicions, els ciclistes han de circular-hi i deixar la vorera per la gent que va caminant i la calçada per la mobilitat del transport públic, cotxes i motos. El problema és que la xarxa de carrils bici a la ciutat de Barcelona no està implantada a tots els carrers de la xarxa bàsica i això suposa un conflicte entre els interessos dels diferents usuaris de la via pública quan aquest no existeix.

Els ciclistes no estan disposats a circular per calçades on el trànsit no està pacificat i suposa un perill real per l’integritat física del ciclista. Els vianants, per la seva banda, veuen la presència de les bicicletes a les voreres com un element que dificulta la mobilitat a peu tranquil•la i segura i els conductors de cotxes, motos i transport públic, veuen els ciclistes a la calçada com un destorb a la seva mobilitat ja que van a velocitats més lentes. Es tracta, doncs, d’una situació on cal cercar la solució que perjudiqui menys als tres col•lectius i que alhora garanteixi la seguretat de tots ells. 

Segons el Pla que ha presentat l’Ajuntament, la mobilitat de bicicleta s’haurà de realitzar preferiblement per:

1) Carrils bici 
2) Zones 30, on el trànsit pacificat facilita la convivència entre cotxes, motos i bicicletes
3) Voreres senyalitzades específicament per a l’ús de la bicicleta
4) Calçada, compartint l’espai amb la circulació a motor

El que queda clar és que l’objectiu de l’equip municipal és que els ciclistes no circulin de manera generalitzada per les voreres. Val a dir que l’ordenança actual de mobilitat de Barcelona si que permet la circulació de bicicletes per la vorera si aquesta disposa de més de 5 metres lliures i no hi ha aglomeració de vianants. La modificació de l’ordenança que té prevista aplicar l’Ajuntament, només permetrà la circulació de bicicletes per les voreres degudament senyalitzades. El que el pla no defineix és en quines de les voreres es permetrà la circulació en bicicleta, però seria lògic esperar que fos en aquells carrers de la xarxa bàsica amb una vorera prou ampla i on no hi hagi carril bici i on la convivència entre la circulació de vehicles a motor i la bicicleta resulti complexa i, fins i tot, perillosa. 

 

El Prat de Llobregat també regula la circualció de bicicletes

Igual que a Barcelona, l'Ajuntament del Prat de Llobregat també ha realitzat una modificació de l'ordenança municipal de circulació de vianants i vehicles per tal d'adaptar-la al creixent nombre de bicicletes que circulen per la ciutat. La nova ordenança també preveu que els ciclistes hagin de circular pels carrers especialment indicats per a les bicicletes, ja siguin per carrils bici o per zones 30. Quan no existeixi cap d'aquests condicionants els ciclistes hauran d'anar per la calçada, però no per la vorera. 

 

Connectar carrils bici

Un altre dels objectius del Pla és millorar la connectivitat de la xarxa ciclista de la ciutat, que actualment presenta molts punts d’inconnexió. Segons l’anàlisi que ha realitzat l’Ajuntament s’han detectat 32 punts d’inconnexió de la xarxa de carrils bici de la ciutat i per tal de solucionar aquests punts s’han planificat un conjunt d’actuacions per als propers 4 anys:

 

Actuacions 2012:

  • Modernització i millora del carril bici del C/ Sicília (entre Gran Via i Provença)
  • Perllongament del carril bici C/ Girona (entre Consell de Cent i Còrsega)
  • Plaça de les Glòries
  • Plaça Joan Carles I
  • Av. Eduard Maristany

 

Actuacions 2013:

  • Modernització i millora del carril bici del C/ Provença (entre Passeig de Gràcia i Dos de Maig)
  • Continuïtat carril bici de la Plaça Letamendi
  • Continuïtat carril bici de la PlaçaTetuan
  • Continuïtat carril bici de la Plaça Verdaguer
  • Reforçar  senyalització carril bici de la Gran Via
  • Pg. Pujades
  • Pg. Picasso
  • Continuïtat carril bici de Josep Pla

 

Actuacions 2014-2015:

  • Reubicació del carril bici de la Diagonal (tram central)
  • Continuïtat carril bici de la Gran Via (entre Aribau i Pg. de Gràcia)
  • Paral•lel (entre Espanya i Viladomat)
  • Marina (entre Almogàvers i Gran Via)
  • Modernització i millora del carril bici del Pg. Colom, garantint la seva continuïtat
  • Eix Felip II-Bac de Roda

 

De totes les actuacions proposades una de les més necessàries és la reforma del carril bici de la Diagonal per la gran quantitat de vianants que circulen pels bulevards centrals, per on també passa el carril bici actual. Tot i que l’Ajuntament reconeix la necessitat de reformar el carril bici en aquest tram, no es vol dur a terme cap actuació fins que no es defineixi l’actuació integral a tota l’Avinguda, cosa que podria passar en un termini de dos anys, segons el regidor de mobilitat el Sr. Eduard Freixedes. Tot i això la reforma de la Diagonal va molt condicionada a la disponibilitat pressupostària, per la qual cosa tampoc es descarta que s’opti per una opció més econòmica que seria convertir els vials laterals de la Diabonal en zones 30, per tal que al bicicleta i el vehicle privat puguin compartir la mateixa calçada. 

Plànol desconnexions de la xarxa de carrils bici de Barcelona
Plànol desconnexions de la xarxa de carrils bici de Barcelona

 

Compartir calçada amb el trànsit a motor a les zones 30

Les zones 30 tenen l’objectiu de pacificar el trànsit motoritzat en aquells carrers que no formen part de la xarxa viària bàsica i que estan destinats al trànsit veïnal. En les zones 30 és possible la convivència entre el trànsit motoritzat i els ciclistes ja que la velocitat de circulació, almenys al teòrica i legal, no hauria de superar els 30 km/h.  

Ara bé, perquè la convivència entre ambdós mitjans de transport sigui factible i segura, també és necessari que la zona 30 estigui ben dissenyada i que realment provoqui una reducció de la velocitat del trànsit motoritzat per sota dels 30 km/h. És evident que en determinats carrers que són amples i rectilinis, només la senyalització de zona 30 no aconsegueix aquesta finalitat i són necessàries d’altres mesures de reforç, com per exemple els elements de reducció de la velocitat o canvis de trajectòria del trànsit. 

El Pla de Foment de la Bicicleta pretén reforçar el paper de les zones 30 com a espais propis per a la circulació compartida entre bicicletes i trànsit motoritzat i per això una de les coses que es proposa és incorporar la icona de la bicicleta a la senyalització horitzontal de tal manera que tots els usuaris de la via entenguin que l’espai propi de la bicicleta en aquestes zones és la calçada. També es preveu millorar la connectivitat entre les zones 30 existents de la ciutat a través de la xarxa de carrils bici, de tal manera que els itineraris que realitzen els ciclistes fins al seu destí, tinguin la major continuïtat possible per vies ciclables, ja sigui per carril bici o bé per zones 30. 

Zona 30 a Oviedo
Zona 30 a Oviedo, amb senyalització específica per a bicicletes

 

Reduir l’accidentalitat de les bicicletes

El treball de diagnosi de la xarxa ciclable actual també ha posat de manifest que existeixen determinades cruïlles a la ciutat de Barcelona que presenten problemes de seguretat. S’han identificat fina a 24 cruïlles on s’han produït  accidents amb ciclistes implicats i, per tant, serà en aquestes cruïlles on es preveu realitzar actuacions de reforç de la seguretat viària. 

 

Polèmica per l’ús del casc

Precisament un dels temes relacionats amb la seguretat viària ha estat també objecte de debat durant aquest mes de juliol, concretament l’ús del casc per als ciclistes. El Ministeri d’Interior està preparant una reforma del Reglament General de Circulació que, entre d’altres coses preveu la obligatorietat per als ciclistes d’utilitzar el casc en àmbit urbà. Actualment l’ús del casc per als ciclistes només és obligatori per a les vies interurbanes mentre que a la ciutat, tot i ser recomanable, no és obligatori. 

Des de les associacions pro bicicleta no es veu gens bé que l’ús del casc passi a ser obligatori ja que es considera que aquesta mesura no ajudarà a incrementar el nombre de ciclistes a la ciutat sinó que, tot el contrari, contribuirà a reduir-ne l’ús. En tot cas, tampoc hi ha un rebuig a l’ús del casc, sinó al fet que el seu ús sigui obligatori per a tots els ciclistes. Per les associacions és millor que cada usuari decideixi si en vol fer ús o no. Per altra banda, com a  mesures alternatives per a millorar la seguretat dels ciclistes, les associacions pro bicicleta plantegen incrementar les infraestructures destinades a la bicicleta i també mesures per a pacificar el trànsit motoritzat en els punts de convivència amb els ciclistes. Per tal de manifestar el rebuig a aquesta mesura que pretén aplicar el Ministeri de l’Interior s’ha iniciat una campanya a través de les xarxes socials anomenada “és la ciutat, no la guerra” (#NoAlCascoObligatorioConBici). 

A la resta d’Europa, on hi ha països amb una llarga tradició d’ús de la bicicleta en l’àmbit urbà, com per exemple, Holanda i Dinamarca, l’ús del casc no és obligatori i només en tres països, Eslovènia, Finlàndia i Suècia, és obligatori l’ús del casc, encara que per a menors de 15 anys. 

Per altra banda, seguint la mateixa línia que l’Ajuntament de Barcelona, la reforma del Reglament General de Circulació que prepara el Ministeri d’Interior també preveu regular la mobilitat en bicicleta per les voreres de la ciutat, tot i que des del Ministeri s’ha matisat que regular no vol dir prohibir, sinó determinar en quines voreres es pot circular en bicicleta atenent a la diversitat de casuístiques que es produeixen en l’àmbit urbà. 

 

Percepció de la ciutadania sobre la bicicleta

 

L’ajuntament de Barcelona, en el marc del Pla de Foment de la Bicicleta ha encarregat al BACC la realització d’una enquesta que permeti documentar la percepció d’aquelles persones que viuen o treballen a Barcelona i que empren la bicicleta (pública o privada) en els seus desplaçaments. 

Les preguntes van encaminades a conèixer la interpretació de la normativa legal i la seguretat viària, la percepció sobre la qualitat i la quantitat de les infraestructures ciclistes i de les opcions d’estacionament. 

Les dades resultants llistaran les actuacions que, des del punt de vista de l’usuari i dels serveis tècnics del BACC, són més urgents; tot adjuntant propostes concretes per alguns trams i interseccions amb pitjor percepció per part dels usuaris. Aquest document serà una eina per a l’ajuntament per a inventariar les mancances i necessitats de la infraestructura existent i poder prioritzar les accions a dur a terme. 

És objectiu fonamental del BACC que, amb aquest encàrrec, s’estableixin les bases per a que els usuaris ciclistes puguin donar la seva visió de la infraestructura de manera periòdica. 

Tots els majors de 16 anys que visquin i/o treballin a Barcelona poden respondre a l’enquesta electrònicament fins al 20/09/2012 en el següent enllaç http://enquestes.bacc.info 

 

 

Per més informació:

 

Recull de premsa:

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal