Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 17/01/2012
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

TMB redueix l’oferta de transport públic per ajustar-se a la situació econòmica

Les retallades no afectaran ni al metro nocturn els dissabtes ni a la posada en funcionament del RetBus

Es preveu que les mesures permetin estalviar fins a 56 M€ anuals

Des de principis d’any TMB ha començat a aplicar un conjunt de mesures que tenen per objectiu racionalitzar les despeses de la companyia per tal de fer front al context econòmic actual. Segons la companyia, amb el conjunt de mesures que es preveu aplicar s’estalviaran uns 56 M€ anuals.

Les mesures de contenció de la despesa incidiran en diverses àrees d’activitat de la companyia, per exemple, es preveu reduir la despesa en publicitat, tecnologia corporativa, estudis i comunicació. També es preveu engegar un procés de negociació amb els treballadors per tal de reduir la despesa de personal.

Ara bé, les mesures que més notaran els usuaris del transport públic són aquelles que afectaran directament a l’oferta de bus i metro. Algunes línies s’han eliminat, concretament les línies:

  • Línia 31 (Hospital Clínic - Canyelles). Aquesta línia té molta coincidencia amb la línia 32 i també amb les línies 3 i 4 de metro. La cobertura és del 30%, cosa que genera una necessitat d'aportació econòmica de 0,92 euros per validació.

  • Línia 35 (Hospital de Sant Pau - Santa Coloma): el recorregut se solapa amb les línies 1, 5 i 9 de metro; té uns 700 viatgers els dies feiners; la cobertura és del 12,6% i requereix una subvenció de 2,76 euros per validació.

  • Línia 105 (El Prat - Aeroport): registra una demanda escassa, de l'ordre de 100 viatgers/dia; per això té molt baixa cobertura, el 8,5%, i absorbeix una subvenció de 6,40 euros per validació; el trajecte es pot fer amb les línies 46 i 65.

  • Línia 158 (Collblanc - Sant Just Desvern): se superposa gairebé completament a la línia 157 de bus i al Trambaix, i transporta uns 400 viatgers els dies feiners; el coeficient de cobertura és de l'11,1% i necessita una aportació de 3,56 euros per validació.

D’altres línies deixen de funciona el cap de setmana, també per la baixa demanda que registraven durant aquests període de temps. Les línies afectades per aquest ajust són les següents:

  • Línia 58 (Pl. Catalunya - Av. Tibidabo): no circula els festius i ara ha deixat de circular també els dissabtes; el recorregut és pràcticament coincident amb la 64 i amb la L7 de FGC.

  • Línia 75 (Les Corts - Av. Tibidabo): ha deixat de circular tant dissabtes com diumenges i festius; aquesta línia es va crear per atendre els desplaçaments a centres escolars i l’ampliació de servei als caps de setmana ha tingut escassa resposta.

  • Línia 91 (Rambla - Bordeta): ha deixat de fer les quatre circulacions, amb intervals d’una hora, dels matins dels diumenges i festius; hi ha diverses línies de bus i les línies 1 i 3 de metro que cobreixen el recorregut.

Per últim també s’han aplicat alguns canvis al bus de barri. Segons TMB, les línies de bus de barri es van crear per tal d’apropar els veïns a serveis i equipaments del seu barri i, per tant, no cal que circulin els dies festius, quan els serveis estan tancats.  Les línies del bus de barri que deixen de circular els festius són totes menys la línia 111 i la 116.

Tot i les retallades realitzades en l’oferta del bus, TMB segueix amb els plans de posar en funcionament la xarxa ortogonal de busos, el RetBus, al llarg d’aquest any 2012.


No hi haurà metro per esdeveniments especials

Les mesures de racionalització també afecten al servei de metro. En aquest sentit TMB ha decidit no ampliar l’horari del servei de metro per esdeveniments especials com es feia fins ara amb partits de futbol o concerts.

També es reduiran les freqüències de pas durant els caps de setmana, els diumenges i festius s’incrementarà el temps d’espera en 35 segons i els dissabtes al matí s’incrementarà en 18 segons.

El que no es tocarà és el servei de metro nocturn els dissabtes que seguirà funcionant com fins ara.

FGC també retalla

Per tal de reduir la despesa, FGC també ha començat a aplicar mesures d’estalvi. S’ha suprimit el servei nocturn dels dissabtes, entre les 2:00 i les 5:30, servei que es va començar a oferir en el mateix moment que es va iniciar el funcionament del metro nocturn, però la baixa demanda que tenir el servei nocturn de FGC, uns 1356 viatgers cada dissabte, n’ha motivat l’eliminació del mateix.


Altres municipis i serveis que també patit reduccions del transport públic

El cas de TMB no és un cas aïllat. Són nombrosos els municipis que es veuen obligats a realitzar reduccions en l’oferta de transport públic per tal de reduir les despeses.

  • Aeri entre Olesa de Montserrat i Esparreguera. Aquesta infrastructura es va inaugurar l’any  2005 i tenia com a objectiu principal unir el municipi d’Esparreguera amb Olesa de Montserrat i permetre la connexió amb els Ferrocarrils de la Generalitat que passen per aquest municipi. Des de l’1 de gener de 2012 ha deixat de funcionar degut a la poca demanda de passatgers i als elevats costos d’explotació que feien inviable el manteniment del servei.

  • Transport públic a Mollet. A partir de l’1 de gener s’ha suprimit el servei de diumenge i també els dos últims trajectes de l’horari dels dies entre setmana, també, degut a la baixa demanda en aquestes franges horàries.

  • Mataró bus. El gener de 2010 l’Ajuntament de Mataró va eliminar dos serveis de bus, concretament la línia P que dóna servei als polígons industrials i els serveis nocturns de la línia circular L1 i L2.

  • Bus a Caldes de Montbui. A partir de l’1 de gener s’han suprimit la majoria d’expedicions a les urbanitzacions Can Maspons i Lledoners, per la baixa utilització d’aquests serveis.

  • Barberà del Vallès. El passat mes d’agost de 2011 l’Ajuntament de Barberà es va veure obligat a suprimir les línies L2 i L3 del transport públic urbà per no poder fer front als  costos d’explotació de les mateixes i per la baixa utilització dels serveis.

  • Bus nocturn Alt Penedès. Des del passat mes d'octubre que va reduir a la meitat l'oferta de bus nocturn entre Vilafranca del Penedès i Barcelona.

  • Santa Eulàlia de Ronçana. Des de principis d'any l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana ha suspès el servei de transport públi urbà, també a causa de l'elevat cost que té per les arques municipals i pel baix nombre d'usuaris.

  • Lliçà de Vall. A partir de l'1 de febre el servei de transport públic urbà del municipi deixarà de funcionar, per estalviar els 150.000 euros anuals que costa el servei als pressupostos de l'Ajuntament.


Amb els bitllets només es cobreix el 40% dels costos d’explotació

Amb crisi o sense, el que és cert és que el transport públic en general és deficitari i que requereix d’injeccions de capital per part de l’administració pública. Sense anar més lluny, l’índex de cobertura per billetatge (la quantitat de la despesa que es pot cobrir amb els ingressos per billetatge) de TMB és del 40%, és a dir, que l’altre 60% cal que s’obtingui d’altres fonts d’ingressos, com la publicitat o les aportacions de l’administració pública.

Aquesta dada, però, no és un cas específic de TMB. La majoria de serveis de transport públic  de les àrees metropolitanes de l'Estat es mouen en percentatges similars:

Ratis de cobertura dels costos per billetatge
Ratis de cobertura dels costos per billetatge. Font: Observatorio de la Movilidad Metropolitana


El més preocupant, però, és que la taxa de cobertura del transport públic ha anant disminuint amb el pas del temps. Així, si a principis dels anys 2000 la cobertura econòmica era del 50% ara ja es troba al 40%. Amb aquesta tendència, doncs, és obvi que si no hi ha canvis en el plantejament del finançament del transport públic la situació esdevé del tot insostenible.

Segons les dades de l'AMTU, del seu informe del transport públic urbà per l'any 2010, el dèficit del transport públic s'agreuja a mesura que els municipis són petits, així mentre que per municipis grans com Mataró, Sabadell o Terrassa la cobertura del billetatge arriba quasi al 50%, per municipis petits de menys de 10.000 habitants la cobertura no arriba al 25%. És a dir, que els municipis amb els pressupostos més limitats són els que han de posar més diners per mantenir el transport públic urbà.

Per superar aquesta situació deficitària, diferents agents implicats en la gestió del transport públic consideren necessària la recerca de noves vies de finançament del transport públic, com per exemple l’entrada de mecenatge de capital privat, el traspàs dels ingressos provinents de la mobilitat en vehicle privat cap al sistema de transport públic o l’increment dels ingressos per publicitat. A més a més, també és necessari cercar una optimització del sistema de transport públic per reduir els costos d’explotació i cercar accions per a incentivar la demanda i incrementar, així, els ingressos per billetatge.

Ara bé, totes aquestes propostes cal que tinguin el marc normatiu necessari, per això, també es demana la creació d’una nova llei de finançament del transport públic, llei que ja es preveu dins de la Llei de mobilitat de l’any 2003, i que permetria crea un marc de finançament per al transport públic més estable i menys deficitari per a les administracions públiques, especialment per les administracions locals que són les que menys poden suportar els dèficits actuals que genera el transport públic.



Per més informació:

Recull de premsa:

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal