Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 30/11/2011
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

Sant Cugat presenta el primer carrer intel•ligent

Entre d’altres coses, el carrer intel•ligent informa als conductors de la quantitat de places d’aparcament lliures que hi ha al carrer

A finals de l’any 2010, l’Ajuntament de Sant Cugat va començar a treballar el projecte “Sant Cugat Smart City”, amb la idea de desenvolupar projectes pilot per tal de veure com l’aplicació de les tecnologies podien millorar la gestió de la ciutat i incrementar la qualitat de vida dels ciutadans. Durant l’any 2011 s’ha estat treballant en aquest projecte i, finalment, aquest mes de novembre s’ha presentat el primer carrer intel•ligent de la ciutat que integra les diverses proves pilot treballades en el projecte.

El projecte Smart City Sant Cugat ha comptat amb la col•laboració de diverses empreses de base tecnològica com Indra i Abertis. Precisament aquest mes de novembre també s’ha presentat el projecte a l’SmartCity World Congress que s’ha realitzat a Fira de Barcelona. D’altres ciutats, a part de Sant Cugat, han desenvolupat projectes de ciutats intel•ligents, com per exemple Màlaga, Valladolid o Santander.


Els projectes pilot

Els projectes que s’han integrat dins del carrer intel•ligent engloben diversos àmbits d’actuació i tots ells persegueixen l’objectiu d’estalviar recursos i energia, reduir la contaminació i millorar la qualitat de vida de la ciutadania:

  • Sistema d’ajuda a l’aparcament: 3 de cada 10 conductors de la ciutat circulen buscant aparcament en algun moment del seu trajecte. Això significa que una part del desplaçament només es destina a la cerca d’una plaça lliure. Si el grau d’ocupació dels carrers és alt, aquesta cerca es pot allargar arribant a ocupar força temps amb la conseqüent despesa de combustible i contaminació atmosfèrica. Amb la instal•lació de sensors a cada plaça d’aparcament, es pot saber el nombre de places disponibles a cada carrer i ajudar, així, als conductors a trobar lloc d’estacionament. A part dels sensors, s’han instal•lat uns pannells informatius a les entrades de cada carrer que informen del nombre de places disponibles. Si no hi ha places al carrer, el conductor ja ho veu al pannell i no ja no accedeix al carrer i evita donar voltes innecessàries.
  • Gestió dels residus: Periòdicament els serveis de recollida de residus realitzen la ruta per  buidar els contenidors, tant si estan plens com no. Amb la instal•lació de sensors dins dels contenidors, es pot saber, en temps real, si els contenidors estan plens i, per tant, si és necessari recollir les escombraries. Amb aquest sistema, els serveis de recollida poden planificar diàriament la seva ruta, buidant, només els contenidors que ho requereixen i optimitzant els recursos per la recollida de residus.
  • Gestió del reg dels parcs i jardins: Un altre aspecte que s’ha millorat és el sistema de regadiu dels parcs. També mitjançant la instal•lació de sensors al sòl, es determina el grau d’humitat i així es pot saber si cal regar i la quantitat exacte d’aigua que es necessita. A més a més el sistema també es coordina amb la previsió meteorològica per tal de planificar els moments del reg i aprofitar al màxim les precipitacions. Amb aquest sistema ja s’ha pogut estalviar, durant l’any 2011 un 20% del consum d’aigua per al regadiu.
  • Gestió de la il•luminació pública: La il•luminació dels carrers és una important despesa energètica per als ajuntaments, per això també s’ha intentat utilitzar la tecnologia per a millorar-ne la gestió i incrementar l’estalvi. La idea d’aquest projecte és que la intensitat lumínica variï en funció de si hi ha algú passant pel carrer. El sistema també funciona mitjançant sensors que detecten el moviment i el soroll. Els fanals de l’enllumenat públic es mantenen amb una intensitat lumínica baixa fins que els sensors detecten el pas d’algú. En aquest moment incrementen la intensitat de llum fins que la persona ja ha passat i els fanals tornen a la intensitat lumínica baixa.



L’eficiència, el repte de les ciutats del futur

Un dels reptes estratègics de totes les ciutats de tot el món és com mantenir i millorar el nivell de serveis públics, equipaments i qualitat de vida de la ciutadania, sense incrementar el consum energètic ni la contaminació. Val a dir que actualment el 50% de la població mundial viu en ciutats i que es preveu que l’any 2030 ja sigui un 80% de la població mundial. Amb aquestes dades no costa d’entendre que una gran part dels reptes energètics i ambientals passen per desenvolupar ciutats cada vegada més eficients i sostenibles.
 
Una de les claus del futur de les ciutats és, doncs, l’eficiència, és a dir, en cercar aquelles actuacions innovadores que ens permetin fer el mateix, però gastant menys. En aquest sentit, un dels objectius estratègics de la Unió Europea preveu que l’any 2020, es pugui estalviar un 20% del consum energètic, s’incrementi un 20% l’ús de les energies renovables i es redueixi un altre 20% la contaminació atmosfèrica.

En tot aquest procés de desenvolupament de ciutats més sostenibles, la tecnologia hi té un paper imprescindible. L’ús de les tecnologies actuals pot permetre una millor optimització dels recursos públics i també una millor coordinació entre els diferents agents que participen dels serveis públics, així com una millor comunicació amb la ciutadania. Pot donar moltes més dades als responsables municipals per a la presa de decisions i pot facilitar la posada en funcionament de noves polítiques basades en el vector ambiental i energètic.

En l’àmbit de la mobilitat són moltes les iniciatives que s’estan duent a terme, algunes ja molt consolidades, com per exemple les tecnologies de gestió del transport públic que permeten, entre d’altres coses, donar informació en temps real als usuaris sobre el temps d’espera; o bé, la tecnologia GPS que ha permès millorar la qualitat de la informació dels conductors, ja sigui per trobar les millors rutes o bé per evitar les vies amb major congestió. D’altres tecnologies, però, encara estan en un estat més embrionari, com per exemple la implantació del vehicle elèctric o la integració dels diferents serveis d’informació.  El que està clar és que la generalització dels dispositius portàtils com els Smartphones, permet accedir a la informació en temps real i això obre les portes als responsables públics per a la implementació de nous serveis i noves polítiques que, fins ara, eren de difícil aplicació.


Projectes “Smart”


Com a Sant Cugat, d’altres ciutats d’arreu del món han desenvolupat projectes de base tecnològica amb la finalitat de millorar l’eficiència energètica i la qualitat de la informació al ciutadà. Tot seguit es mostren un recull d’articles on amb algunes exemples interessants:


Vídeos relacionats:

Recull de premsa:

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal