Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 23/02/2011
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

La DGT proposa limitar la velocitat a 30 km/h a tots els carrers d'un carril per sentit o de només un carril

La mesura s’integra en el nou pla estratègic de seguretat viària que està preparant la DGT

En el marc de la II Trobada de Ciutats per la Seguretat Viària de Córdoba es va aprovar la Carta de Córdoba, amb 12 objectius estratègics per als propers anys

En el marc de la II Trobada de Ciutats per la Seguretat Viària, celebrada a Córdoba els passats dies 17 i 18 de febrer, el director general de la DGT, Pere Navarro, va anunciar la intenció de modificar de la velocitat màxima a les ciutats, passant de 50 km/h a 30km/h. El canvi s'aplicaria a totes les vies de només un carril de circulació o vies d'un sol carril per sentit. La mesura s’inclou dins d’un nou pla estratègic que la DGT aprovarà en el transcurs de les properes setmanes.

L'objectiu de la mesura és reduir el nombre i gravetat dels atropellaments que es produeixen en l'àmbit urbà. En els darrers anys la tendència general en la seguretat viària ha estat la de reduir el nombre de morts en accident de trànsit, sobretot en carreteres, però també en l’àmbit urbà. Ara bé, aquesta tendència a la baixa no ha estat igual si comparem vianants amb conductors. Mentre que el nombre de morts en àmbit urbà a Espanya s’ha reduir en un 26% entre el 2005 i 2009, la reducció en nombre de vianants morts en accident de trànsit només ha estat del 19% en el mateix període.

Evolució de la mortalitat en accidents de trànsit en entorn urbà (font: DGT)
Evolució de la mortalitat en accidents de trànsit en entorn urbà (font: DGT)

Amb aquestes dades a la mà, el nou pla estratègic de la DGT, és lògic que contempli mesures per incrementar la seguretat viària dels vianants, especialment en l’àmbit urbà.


Per què la limitació a 30 km/h?

L’establiment de la velocitat màxima permesa 30 km/h no és fruit de l’atzar, sinó perquè s’ha demostrat científicament que el risc de patir un atropellament mortal a aquesta velocitat és del 5%, mentre que un atropellament a 50 km/h és mortal en un 50% dels casos.

Probabilitat d'atropellament mortal, en funció de la velocitat (font: Informe mundial sobre prevenció de traumatismes causats pel trànsit)
Probabilitat d'atropellament mortal, en funció de la velocitat (font: Informe mundial sobre prevenció de traumatismes causats pel trànsit)


La importància de la jerarquització viària i dels plans de mobilitat urbana

La mesura anunciada per la DGT de limitar la velocitat a 30 km/h dels carrers d’un sol carril de circulació o d’un carril per sentit té la funció clara de pacificar el trànsit i millorar la seguretat viària dels vianants. Ara bé, també obre molts dubtes.

Per exemple, quina serà la velocitat màxima permesa en les travesseres urbanes, on la via es pot considerar com un carrer? Caldrà limitar a 30 km/h les vies que també siguin part de la xarxa bàsica d’una ciutat?

En aquest sentit, cal destacar la importància de tenir en compte la jerarquització viària del municipi que es planteja en els plans de mobilitat urbana. La jerarquització viària determina la importància de cada carrer segons la funció que desenvolupa en la circulació d’una ciutat i també en determina els possibles usos i les possibles limitacions de velocitat. En la majoria de plans de mobilitat urbana s’estableix com a criteri que la velocitat màxima de la xarxa bàsica és de 50 km/h, mentre que la velocitat màxima de la xarxa secundària o veïnal hauria de ser de 30 km/h.

La jerarquització viària pot determinar, per exemple, que carrers amb dos carrils per sentit, que segons la normativa proposada per la DGT serien de 50 km/h, formin part de la xarxa veïnal de 30 km/h, o bé, a l’inrevés, que carrers d’un sol carril de circulació formin part de la xarxa bàsica, limitada a 50 km/h.

La normativa proposada per la Direcció General de Trànsit pot ajudar als ajuntaments a establir els límits de velocitat a la xarxa viària urbana, però també és necessari contempla la jerarquització viària que es proposen als plans de mobilitat urbana.

Exemple de jerarquització
Exemple de jerarquització viària


Conclusions de la II Trobada de Ciutats per la Seguretat Viària

En el marc de la II Trobada de Ciutats per la Seguretat Viària es va aprovar la Carta de Córdoba, que recull dotze objectius prioritaris en el marc de la seguretat viària:

  • Integrar la seguretat viària en les estratègies locals de mobilitat sostenible i fer de la mobilitat sostenible i l'accessibilitat universal valors fonamentals en la planificació i gestió de les ciutats.
  • Constatar la necessitat de disposar d'un Observatori per a la mobilitat urbana a l'Administració General d'Estat, un centre de referència per a la mobilitat sostenible i la seguretat viària, que elabori recomanacions, normes tècniques, informes i dissemini les bones pràctiques, seguint la recomanació del Pla d'Acció Europeu per a la mobilitat urbana sostenible.
  • Actuar sobre el disseny dels carrers jerarquitzant les vies segons el seu ús, creant un model de ciutat que garanteixi la mobilitat sostenible i segura de tots els sistemes de desplaçament i mitjans de transport, i fomenti una activitat econòmica competitiva.
  • Augmentar la protecció dels més vulnerables mitjançant l'extensió de zones 30 i zones de convivència per a adequar la velocitat a les exigències de la seguretat de vianants i ciclistes.
  • Planificar una xarxa bàsica de carrils bici de connexió, complementària a les zones de convivència, i promoure sistemes públics de bicicleta i altres bones pràctiques per a la promoció de la bicicleta com a sistema de mobilitat.
  • Experimentar dissenys vials que ajudin a la convivència de les motos amb la resta de vehicles a la calçada, atenent la seva creixent incorporació al sistema de mobilitat de les ciutats.
  • Impulsar el Camí Escolar i els itineraris segurs com una eina per promoure que les ciutats siguin educadores en valors de convivència, respecte i civisme.

  • Reforçar de forma permanent els nivells de disciplina viària municipal, especialment pel que fa a les infraccions més greus i participant activament, les policies locals, en campanyes de vigilància i control d'àmbit nacional.

  • Adaptar el Reglament General de Circulació a la nova visió de la mobilitat sostenible i segura, de manera que les ordenances municipals disposin d'un nou marc legal que els permeti regular la mobilitat a peu i en bicicleta a la ciutat.

  • Implantar sistemes que millorin la recollida i l'anàlisi d'informació sobre mobilitat i accidentalitat viària urbana que alimentin la base de dades nacional d'accidents de trànsit.

  • Considerar les víctimes com el centre en el qual es focalitza l'acció per a la millora de la seguretat viària. Garantir l'atenció sanitària i social a les víctimes d'accidents de trànsit i les seves famílies, el seguiment de la seva evolució i un sistema de rehabilitació i compensació de les seqüeles just.

  • Fomentar la participació i el debat ciutadà i impulsar els pactes locals de mobilitat i seguretat viària. Millorar la col•laboració entre institucions per tenir un millor coneixement de l'accidentalitat i poder impulsar actuacions comunes.

 

Més informació:

 

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal