Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 20/01/2011
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

Baixa el nombre de morts a les carreteres locals

L’any 2010 es van produir 5 víctimes mortals a les carreteres locals, 2 menys que l’any anterior

Des de l’any 2010 s’han reduït un 86% els accidents a la xarxa de carreteres locals


El nombre de morts a la xarxa local de carreteres gestionades per la Diputació s'han reduït un 28% l’últim any. Concretament, l’any 2009 es van produir 7 víctimes mortals i l’any 2010 el nombre va baixar fins a les 5 víctimes mortals, segons les dades facilitades pels Mossos d’Esquadra.

Amb aquestes dades es completa una dècada on l’accidentalitat s’ha anat reduint de forma continuada fins a assolir una reducció total en tot el període del 86%. Aquesta dada representa l’assoliment de l’objectiu marcat per la Unió Europea de reducció d’un 50% de les víctimes mortals entre els anys 2000 i 2010.

Un altre aspecte remarcable de les dades és que tots els accidents mortals s’han produït en zona interurbana. Cal tenir en compte que la xarxa local de carreteres té un alt percentatge de trams urbans (uns 170 quilòmetres que representen un 10% del total de la xarxa), per tant, el fet que no s’hagin produït accidents mortals en trams urbans és el resultat de nombroses actuacions de pacificació del trànsit que s’han dut a terme en els darrers anys.

Evolució del nombre de morts a la xarxa de carreteres locals

 

 

Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Morts 37 32 19 21 29 26 21 22 13 7 5
Objectiu 37 35 33 32 30 28 26 24 22 20 18

Gràfic de l'evolució dels accidents a les carreteres locals
Comparació entre els objectuis fixats per la UE (en vermell) i l'evolució dels accidents a les carreteres locals (en blau)

 

La reducció dels accidents de trànsit a les carreteres locals segueix la tendència de reducció d’accidents que s’ha produït a la resta del país. A Catalunya, l’any 2000 hi van haver 778 morts en accident de trànsit i l’any 2010 han estat 245, és a dir un 68,5 % menys que l’any 2010. Aquesta tendència general cal atribuir-la a diferents factors com per exemple l’entrada en vigor del carnet per punts, un increment dels controls d’alcoholèmia i de velocitats, les millores tecnològiques incorporades als vehicles o les actuacions de millora de la seguretat viària realitzades a les infrastructures viàries. En aquest últim punt, des de la Diputació de Barcelona s’ha actuat intensament en els darrers anys amb cinc grans objectius estratègics:

  • Modernització d’una xarxa extensa
  • Noves necessitats de planificació
  • Noves demandes de mobilitat multiusuari
  • Adaptació a entorns urbans i periurbans
  • Cooperació administrativa

Carreteres locals

Modernització d’una xarxa extensa

La xarxa de carreteres locals té una longitud d’uns 1.700 quilòmetres i la gran majoria de les carreteres que la integren són els antics camins que unien diferents nuclis urbans i que, en el seu moment, es van dissenyar per al pas de carruatges i per a velocitats molt més baixes que les actuals. Per aquest fet la xarxa local de carreteres presenta tot un seguit de característiques que obliguen a treballar constantment en la seva modernització.

Alguns dels aspectes en els que més s’ha treballat són:

  • Manteniment de ponts. La xarxa de carreteres que gestionem té més de 400 ponts, alguns sobre els rius més importants de les conques internes de Catalunya, sent un dels patrimonis més importants de la xarxa. La majoria d'aquests ponts tenen més de 50 anys, raó per la qual necessiten d'una conservació ordinària contínua per tal de garantir les seves condicions de seguretat i allargar la seva vida útil. Anualment es fan reparacions integrals en alguns ponts, reparacions que sovint tenen la singularitat que han de ser projectades i executades tenint en compte el valor patrimonial, històric i estètic de molts d'ells.
  • Gestió de les interseccions. Gestionem 490 interseccions de carreteres. El tractament adequat de les interseccions és un element clau per a la millora de la seguretat viària de les nostres carreteres. Amb aquest objectiu, anualment s'executen actuacions de millora de la visibilitat, d'implantació d'enllumenat i de millora de la percepció de les interseccions.
  • Gestió dels traçats. Les carreteres gestionades per la Gerència tenen la immensa majoria traçats que amb poques modificacions tenen el seu origen al segle XIX. Els requeriments creixents del trànsit obliguen a executar millores selectives de revolts i traçats.


Noves necessitats de planificació

Les carreteres locals, malgrat el que pugui semblar a priori, amaguen una complexitat enorme pel que fa a integració amb el territori. A diferència de les grans infrastructures de mobilitat (carreteres de la xarxa bàsica), on hi ha poca interrelació entre infrastructura i entorn, les carreteres locals formen part de l’entorn, i la relació amb aquest és constant.

Les carreteres locals són les que faciliten l’accessibilitat al territori, per tant són la xarxa de carreteres més capil•lar de totes. És el que s’anomena el viari intermedi, el que permet la connexió entre la xarxa bàsica de carreteres i la xarxa urbana.

Per tal de poder gestionar amb èxit una xarxa complexa s’ha impulsat, en els darrers anys, una important tasca de planificació, amb els següents objectius:

•    Analitzar l’impacte de les infrastructures de mobilitat previstes sobre la xarxa de carreteres locals
•    Modelitzar el trànsit a la xarxa de carreteres locals
•    Detectar els camins d’interès territorial i que puguin ser susceptibles d’integrar-se a la xarxa de carreteres locals.


Noves demandes de mobilitat multiusuari

Com es deia anteriorment, la xarxa de carreteres locals està molt integrada a l’entorn per on transita i, per aquest motiu, hi ha un gran nombre d’usuaris i usos que cal contemplar. Per exemple, no és estrany que a les carreteres locals hi circulin, a part dels vehicles a motor, bicicletes, vianants, vehicles industrials i agrícoles i, per descomptat, vehicles de transport públic.

Són nombrosos, també, els usos que es fan de les carreteres locals. Hi ha carreteres més vinculades al trànsit de pas, d’altres amb una important presència de vehicles pesats, o amb zones d’interès turístic properes. És a dir, cada carretera té les seves peculiaritats i requereix una gestió quasi individualitzada. No es poden aplicar els mateixos criteris de gestió a una carretera que travessa un parc natural i on hi ha un important volum de trànsit els caps de setmana, que els criteris que s’aplicarien, per exemple, a una carretera metropolitana que uneix dues urbanitzacions de ciutats importants. Tants els usuaris com els usos seran completament diferents.

En els darrers anys s’ha treballat des d’aquesta visió multiusuari de les carreteres locals, superant així una etapa on es considerava com a únic usuari de les carreteres el vehicle privat.


Adaptació a entorns urbans i periurbans


Les carreteres locals són vies que, al voltant dels nuclis urbans, concentren serveis i equipaments al seu entorn, i que generen una mobilitat diversa en quant a usuaris i usos. Per resumir-ho en una sola frase, la carretera local cada vegada s’assembla més a un carrer.

Aquest fet ha obligat a anar adaptant les característiques de les carreteres locals a l’entorn urbà, amb actuacions d’urbanització de l’entorn, creació d’espais per a vianants i ciclistes i reducció de les velocitats de pas dels vehicles.

Un espai encara més complexe per a la gestió de les carreteres locals és el que s’anomena àmbit periurbà i que és l’espai de transició entre la zona interurbana i la zona urbana. Són trams de carretera conflictius, ja que l’entorn es pot considerà urbà, amb habitatges i equipaments, però les característiques de la carretera i de l’entorn (manca d’urbanització, segregació entre espai urbà i carretera) encara són les pròpies d’una zona interurbana. En els darrers anys també s’ha actuat en l’àmbit perirubà, amb actuacions de tipus porta, per tal de transmetre al conductor la percepció del canvi d’entorn d’interurbà a urbà.

Cooperació administrativa

La gestió administrativa de les carreteres locals tampoc resulta tasca fàcil. El fet que la carretera formi part d’un territori extens implica que per les actuacions que s’hi realitzen no només afecten a la carretera, sinó, també al seu entorn. Per aquest motiu la bona coordinació i cooperació entre les diferents administracions implicades esdevé un punt clau de la gestió de les carreteres locals.

Cada vegada que es realitza una actuació a les carreteres locals, especialment si es tracta d’àmbit urbà, es realitza un conveni entre la Diputació de Barcelona i els ajuntaments implicats per tal de determinar l’actuació a realitzar en l’àmbit de la carretera, tant en la pròpia calçada com al seu entorn. El conveni també serveix per acordar les responsabilitats en el manteniment de cadascuna de les administracions implicades.

D’aquesta manera s’aconsegueix una major agilitat en l’execució dels projectes i es garanteix un bon manteniment de la xarxa de carreteres, que s’acaba traduint amb un millor servei al ciutadà.

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal