Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 30/09/2010
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

Granollers guanya un nou espai per a vianants

Les obres de la reforma de l'antiga carretera de Barcelona, des de la plaça de la Corona fins al carrer de Torras i Bages, ja estan acabades. En total s'han urbanitzat prop de 14.230 m2 d'un dels principals vials de la ciutat, amb un elevat volum d'activitat comercial i social. Aquesta adequació ha convertit aquest eix en un espai per als vianants, i que dóna continuïtat a les actuacions realitzades al nucli antic de la ciutat i a l'entorn més proper.

Les places de la Corona, de Maluquer i Salvador i d'en Lluís Perpinyà també s'han arranjat. El conjunt de la urbanització ha permès fer obres en el subsòl, renovant els serveis d'aigua potable, clavegueram, instal•lacions elèctriques i infraestructures per a l'ús de noves tecnologies.

Les obres es van iniciar a principis de 2009 i s'han dut a terme per trams, durant 18 mesos. El cost ha estat de prop de 4 milions d'euros, més de la meitat dels quals han estat subvencionats per la Generalitat de Catalunya, el Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC), la Diputació de Barcelona i la Secretaria General de Comerç.

Durant la passejada que va servir d’acte inaugural, tant el president de la Generalitat, José Montilla, com el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué i l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, van destacar la col•laboració institucional que hi ha hagut en aquestes obres, perquè, tot i haver estat una obra llarga, amb les corresponents molèsties als veïns, van coincidir en què tothom, vianants, comerciants i veïns, n'han sortit beneficiats.

La passejada, que es va iniciar a la Plaça de la Corona i va finalitzar a la de Lluís Perpinyà, va comptar amb una multitud de vianants que no es van voler perdre la visita del President de la Generalitat, José Montilla, a Granollers.


La gestió de la mobilitat a Granollers, una mirada diferent de l’espai públic

Granollers va ser un dels primers municipis de Catalunya, conjuntament amb Terrassa i Mataró, a realitzar un Pla de mobilitat urbana. El procés de redacció es va iniciar l’any 2005 quan es va fer un anàlisi de la mobilitat de l’àrea metropolitana de Granollers: Canovelles, la Roca del Vallès i les Franqueses del Vallès.  Posteriorment, l’any 2009 es va redactar el document definitiu del pla de mobilitat de la ciutat. Ambdós treballs es van realitzar amb la col•laboració tècnica de la Diputació de Barcelona.

El PMU va ser un punt d’inflexió en la gestió de les polítiques de mobilitat del municipi, no només perquè establia les actuacions prioritàries a dur a terme a la ciutat en matèria de mobilitat sinó perquè suposava un canvi de paradigma, una mirada diferent a l’espai públic de la ciutat. Si fins aleshores la principal preocupació dels responsables municipals era la bona gestió del trànsit i l’accessibilitat en vehicle privat, gràcies al Pla de mobilitat i a una nova cultura de la mobilitat urbana, apareixen noves preocupacions i nous reptes. El vianant passa a ser un dels puntals del nou concepte de mobilitat. Apareix la necessitat de crear espais propis per al vianant, de canviar el concepte de prioritats, el vianant esdevé l’usuari prioritari i l’espai públic s’interpreta des del punt de vista del qui va a peu i no del qui es mou en vehicle privat.  També apareixen nous reptes com per exemple la incorporació  de la bicicleta en l’entorn urbà, o una especial sensibilització per a la seguretat viària urbana.

En els darrers anys, s’han realitzat diverses actuacions a Granollers que ratifiquen aquest canvi de paradigma i que mostren, un cop més, que una de les principals funcions del PMU és oferir una nova mirada sobre com i per a qui es gestiona la mobilitat i l’espai públic urbà.


El vianant com a eix central de les polítiques de mobilitat

D’ençà que es va començar a treballar en el Pla de mobilitat s’han dut a terme, a Granollers, diverses actuacions significatives per a millorar la mobilitat i l’espai públic destinat als vianants. Carrers del centre històric s’ha reconvertit a carrers de plataforma única d’ús prioritari per als vianants, com per exemple el carrer Nou, el carrer de Josep Umbert o la recentment inaugurada carretera de Barcelona. Totes aquestes actuacions formen part de la proposta del Pla de mobilitat sobre les zones del centre urbà que passen a ser de prioritat per a vianants.

C/ Nou, abans i després de l'actuació
C/ Nou, abans i després de l'actuació

Abans i després de l'actuació a la ctra. de Barcelona

Abans i després de l'actuació a la ctra. de Barcelona

Un clar exemple, de com ha canviat la concepció de l’espai públic i de la mobilitat és el pont sobre el riu Congost que es va inaugurar 2007. Aquest pont, que històricament s’havia reivindicat per al pas de vehicles es va decidir, finalment, destinar-lo, només per al pas de ciclistes i vianants, habilitant a l’altre costat de la riba, un gran aparcament gratuït. D’aquesta manera es va aconseguir dissuadir de l’accés al centre històric en vehicle privat afavorint un model de mobilitat molt més coherent amb les característiques d’aquesta zona de la ciutat. 


L’aparcament com a eina de dissuasió d’accés al centre en vehicle privat

Com a complement de la creació de noves zones de vianants, també s’ha treballat en la gestió de l’aparcament. En gran mesura, la disponibilitat d’aparcament accessible i gratuït genera i promou la mobilitat en vehicle privat. A Granollers, per tal de dissuadir de l’accés en vehicle privat al centre de la ciutat es va establir una política d’aparcament global en tot el municipi basada en dues línies, per una bada es va establir que tots els aparcaments del centre fossin soterrats i de pagament , i paral•lelament es va crear una xarxa d’aparcaments gratuïts situats a la perifèria del centre urbà que servien per dissuadir als conductors d’accedir al centre de la ciutat en vehicle privat. Des dels aparcaments de dissuasió fins al centre de la ciutat hi ha itineraris aptes per a la mobilitat a peu, amb suficient amplada de voreres o, fins i tot, amb prioritat específica per als qui van a peu.

Distribució dels aparcaments de la ciutat
Distribució dels aparcaments de la ciutat (font: Pla de mobilitat)

Aquests són alguns exemples de com la planificació i gestió de la mobilitat pot ajudar a prendre decisions coherents i, molt sovint valentes, però que suposen una gran millora per a la qualitat de vida de les ciutats i dels seus habitants.

Recull de premsa:

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal