Logo Diputació Barcelona
Xarxa mobal

Actualitat

Última actualització 29/04/2010
Imprimir  |  Enviar  |  Suscripció a MOBAL

Vilanova fa un pas més per soterrar les vies del tren

Un estudi, que s’adjudicarà l’any que ve, determinarà les millors alternatives per al soterrament de les vies.

Diversos municipis i comarques han iniciat importants processos de soterrament o integració del ferrocarril.

Projecte de soterrament a Vilanova i la Geltrú

El passat mes d’octubre es va fer públic que el Ministeri de Foment destinarà una partida pressupostària de 500.000 € del pressupost del 2010 per a estudiar el soterrament de la via del tren a Vilanova i la Geltrú.

Com molts altres municipis costaners, la via del tren, al seu pas per Vilanova divideix el municipi en dos, i suposa una barrera important per la mobilitat del municipi.

Amb l’anunci del Ministeri de Foment, s’obre el camí perquè algun dia el soterrament de la via sigui una realitat. De moment la principal decisió que cal debatre és per on s’ha de soterrar el tren, i per això hi ha dues opcions. La primera és soterrar la línia ferroviària pel traçat actual. Una segona opció és canviar el traçat ferroviari i apropar-lo al nord de la ciutat. Aquesta segona opció va lligada amb el projecte de la Línia Orbital Ferroviària, que ja preveu una estació a l’Eixample Nord. Des de l’Ajuntament es vol esperar a conèixer els resultats de l’estudi del Ministeri, però tampoc es descarta la possibilitat de tenir les dues vies soterrades, l’actual i la que vindria del nord per la Línia Orbital.

Diversos municipis volen soterrar les vies de tren urbanes

El cas de Vilanova no és l’únic. Són molts els municipis de Catalunya que han vist com el creixement urbanístic ha engolit les vies del tren i s’han convertir en autèntiques barreres que divideixen la xarxa viària i, per tant, compliquen molt la gestió de la mobilitat.

Alguns municipis han aconseguit realitzar el soterrament dels seus traçats ferroviaris en els últims anys. Alguns exemples els tenim en municipis com:

  • Vilafranca. Amb la construcció de la línia de l’AVE, que passa pel nucli urbà de Vilafranca, es va aprofitar per soterrar la línia de tren de Rodalies. Les obres es van iniciar l’any 2004, van costar uns 77 M€ i van durar fins l’any 2008.

  • El Prat de Llobregat. També aprofitant les obres de l’AVE, el Prat de Llobregat va soterrar les vies del tren i l’estació del municipi. Les obres es van acabar a finals del 2007.

  • Martorell. Amb la construcció de la nova estació de Martorell – Central es va aprofitar per a soterrar un tram de la línia de RENFE que facilita molt l’enllaç amb la línia de FGC que també passa per Martorell. Les obres es van iniciar aquest any 2009 i es preveu que estiguin enllestides a finals d’any.

  • Pallejà. L’any 2007 van finalitzar les obres de soterrament de les vies del tren de FGC a Pallejà, que dividien el poble en dos. Les obres van constar 77 M€ i va tenir una durada d’uns tres anys. Aquesta obra s’inclou en la millora de la línia de FGC de l’Anoia i Vallès.

  • Sant Andreu de la Barca. Igual que Pallejà, Sant Andreu de la Barca va acabar el soterrament la via del tren de FGC l’any 2008 dins del projecte general de millora del servei de FGC a les comarques del Vallès i l’Anoia.

  • Rubí. L’any 2006 es va acabar definitivament el soterrament de les vies del tren de FGC i la posterior urbanització que van permetre recuperar una rambla de 500 metres de longitud.

D’altres municipis estan treballant intensament perquè el soterrament de les vies sigui una realitat els propers anys, són els casos de municipis com:

  • Sitges. El projecte de soterrament de la via del tren de Sitges està força ben encarrilat. Des de l’any 2006 hi ha un acord per tirar endavant el soterrament i en breu s’iniciaran els primers estudis. (més informació)
  • Igualada i Vilanova del Camí. A Igualada, on ara arriba la línia ferroviària de FGC, s’està redibuixant tota la xarxa ferroviària gràcies al futur Eix Transversal Ferroviari. Actualment encara no està clar si la integració del tren es farà amb soterrament on amb un tren-tramvia.(més informació)
  • Manresa. Igual que a Igualada, a Manresa la xarxa ferroviària experimentarà força canvis en els propers anys. La millora de la línia a Barcelona, les noves línies de tren-tramvia a Súria i Sallent i l’ETF són les principals novetats pels propers anys. Pel que fa a la integració del tren, la proposta actual  de l’Ajuntament és la unió de la línia de RENFE amb la de FGC per un túnel ferroviari que travessaria la ciutat de nord a sud. (més informació)
  • Barcelonès Nord i Maresme Sud.  El Pla Territorial Metropolità de Barcelona preveu el trasllat de la xarxa ferroviària cap a l’interior. Això significaria que ciutats com Badalona, Sant Adrià, Montgat, Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Mataró, Arenys de Mar, Canet de Mar, Pineda, Sant Pol de Mar, Calella, Santa Susanna o Malgrat de Mar eliminarien la barrera ferroviària entre el municipi i la costa. (més informació)
  • Sant Feliu de Llobregat. El soterrament de les vies a Sant Feliu és un dels que ha generat més reivindicacions per part del municipi a causa de diversos atropellaments en els passos a nivell. Segons les previsions del Ministeri de Foment el soterrament podria ser una realitat l’any 2013. (més informació)
  • Hospitalet de Llobregat. Dues vies de Rodalies divideixen la trama urbana de l’Hospitalet. El soterrament de part d’aquetes vies ja està molt avançat i s’està ultimant el projecte constructiu. S’espera que es puguin iniciar les obres l’any vinent.

  • Moncada i Reixac. Moncada i Reixac també és un municipi amb un fort impacte per les infraestructures ferroviàries. Dues línies de rodalies travessen el seu terme municipal. Segons l’acord del 2007 amb el Ministeri de Foment està previst soterrar 2,3 quilòmetres de la línia que va a França.

    http://xarxamobal.diba.cat/XGMSV/cat/actualitat/actualitat_noticia.asp?codi=21

  • Granollers. També existeix un acord entre el Ministeri de Foment i l’Ajuntament de Granollers per a soterrar la via del tren en aquest municipi. Es desenvoluparà en dues fases i té una inversió prevista de 40 M€

  • Mollet del Vallès. El 2008 es va signar un acord entre Ajuntament, Ministeri de Foment i Generalitat de Catalunya per soterrar les vies del tren a Mollet. Es tracta d’un tram d’1,7 quilòmetres i 140 M€ de cost.

  • Montmeló. Amb el pas de l’AVE pel municipi s’aprofitarà per soterrar la via del tren en un tram 1,2 quilòmetres.


Un objectiu plantejat en el PEIT

La majoria d’infrastructures ferroviàries són de titularitat estatal, per tant és necessari conèixer quina és la planificació que fa el Govern de l’Estat al respecte. I en aquest sentit cal destacar que al Plan Estratégico de Infraestructuras del Transporte, ja es fa esment a la integració de ferrocarril a les ciutats. En aquest sentit el PEIT destina uns 2.400 M€ per a inversions d’aquests estil fins a l’any 2020.

 

Soterrar o integrar?

Un altre qüestió que es planteja és si sempre és necessari el soterrament de les vies. En alguns casos, com per exemple en les vies de l’AVE l’opció del soterrament és molt necessària, degut a que es tracta d’una infraestructura que necessita estar completament segregada. Una altra cosa són les infraestructures ferroviàries convencionals. En aquest cas cal tenir en compte que el soterrament d’una línia ferroviària és una inversió d’alt cost i que, abans de tirar-la endavant, cal pensar en altres alternatives. En aquest sentit, municipis com Igualada o Manresa tenen d’altres possibilitats d’integració de la via del tren, com per exemple el tren-tramvia, amb una inversió molt més reduïda. També existeix la possibilitat de realitzar cobriments parcials millorant la permeabilitat transversal de la via.

Recull de premsa:

T'ha interessat aquesta notícia? Doncs pots subscriure't al butlletí de la Xarxa MOBAL - pàgina de subscripció al butlletí MOBAL

Si tens referència d'alguna notícia o document que no figura en aquesta llista i vols publicar-lo ens ho pots fer saber en la següent adreça de correu electrònic: xarxamobal@diba.cat


2006 - 2015. Xarxa MOBAL. Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat. Diputació de Barcelona.
934 022 195 | xarxamobal@diba.cat | C/ Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona

Avís legal